Existeixen diversos motius pels quals escric. Alguns els he anat comentant en les anteriors entregues de la Categoria “Per què escric”, que recomano llegir i que són les següents:
Ben segur que queden altres motius per explicar, però en aquesta publicació no en tractaré cap, sinó que exposaré una motivació extra. Em refereixo a una raó que no és que m’hagi encaminat a escriure, sinó que ha estat a còpia d’escriure, que l’he descobert, s’ha manifestat; tot i que els resultats sovint no es poden copsar a simple vista. Precisament aquest fet, que els beneficis no siguin visibles, serà l’argument en què algunes persones es podran basar per no reconèixer-lo. En canvi, són moltes les persones que sí que l’accepten com a real.
Sense més preàmbuls, exposaré el factor: el poder curatiu de l’escriptura. Resulta obvi que no en suggereixo el poder de curar malalties físiques, és a dir, que si pateixes un esquinç de turmell, per exemple, per molt que escriguis no se’t curarà. Es tracta d’una altra classe de curació, més propera a l’ànima.
Com he comentat abans, no vaig començar a escriure per aquest suposat poder, però sí que existeixen persones que ho fan, que s’hi inicien esperonades per aquest estímul. Potser t’estaràs preguntant què escriuen aquestes persones. El més habitual no és escriure una novel·la, sobretot al principi; més aviat es comença escrivint un Diari Personal. I això té una explicació lògica. Quan escrius un Diari Personal, en el qual vas anotant, cada dia o bastant sovint, allò que et va succeint, si més no el més important, es poden produir certs canvis en la percepció dels fets viscuts.
Quan ho escrius, quan ho expliques de manera escrita, quan ho plasmes en un quadern o a l’ordinador, es podria dir que ho treus tot cap enfora.
Aleshores, aconsegueixes observar la situació des d’un altre prisma, des d’un altre punt de vista. I això pot resultar, sobretot en certes tessitures, molt significatiu. D’alguna manera, es podria dir que les visualitzes com si es tractessin de fets que li han succeït a una altra persona. I aquí és on rau l’explicació de la variació de la perspectiva, un canvi que t’allunya de la subjectivitat i t’apropa a l’objectivitat; mitjançant la qual tal vegada existeixen majors probabilitats de trobar una possible solució a alguns d’aquells problemes.
És en aquest sentit en què es podria interpretar el suposat poder curatiu de l’escriptura. No sé si ho he explicat del tot bé; si més no, espero que s’hagi comprès de manera aproximada el que volia exposar. I convido totes les persones professionals de la psicologia i la psiquiatria a corroborar, matisar o rebatre, segons creguin oportú, la meva teoria. Sens dubte, saben molt més que jo sobre aquesta qüestió. I qualsevol aportació que provoqui debat serà benvinguda.
Tal vegada existeixen èpoques més proclius per començar a escriure un Diari, com a principis d’any (per la qüestió psicològica del canvi d’any) o per les vacances (pel fet de disposar de més temps); però, en el fons, qualsevol moment pot ser bo. Així que, per què el moment no pot ser avui mateix?
Si necessites una empenta final i coneixes alguna persona que escrigui un Diari des de fa cert temps, li pots preguntar si és cert el que he explicat. I t’agrairia que escriguessis el que et respongui com a comentari a aquesta publicació.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions de la web https://ww.santosbalasch.cat.
“La lectura és de gran utilitat quan es medita el que es llegeix”.
Nicolás de Malebranche (1638-1715), filòsof i teòleg francès.
Molt bé.
Moltes gràcies. M’alegra que t’hagi agradat.