El meu racó predilecte

Per fi la vaig trobar. Vaig trobar la casa que tant anhelava. Els seus propietaris l’havien netejada i fins i tot moblada, estava llesta per entrar a viure. Desconec què els va haver de succeir per veure’s obligats a deixar-la tal com estava i traslladar-se a viure a un altre lloc.

Amb el pas del temps, la pols s’havia anat dipositant sobre els mobles; però a mi no m’importava.

La casa era molt espaiosa, així que vaig buscar el que seria el meu racó favorit i allí vaig construir el meu “niu”. La quantitat de sol que entrava per les finestres era l’adequada, la humitat que hi havia era la idònia. Per al meu gust, era el lloc perfecte.

Quan ho vaig tenir tot ben arreglat, va arribar el moment de convidar la meva família. Em sentia orgullosa mentre els mostrava la casa i, sobretot, el meu racó predilecte. Van venir gairebé tots els familiars. Només va faltar una cosina que es trobava en avançat estat de gestació, a punt de donar a llum les seves cries.

Va ser un gran dia.

Que bé ho vaig passar amb la meva família d’aranyes!

Aquest Microrelat (en la versió en espanyol que duia per títol “Mi Rincón predilecto”) va ser enviat al “III Premio Algazara de Microrrelatos”, en el qual va ser seleccionat amb publicació, juntament amb els textos de Diversos Autors, per formar part de l’antologia titulada “Cuentos alígeros”. Editorial Hipálage. Osuna (Sevilla). ISBN: 978-84-96919-26-6.

Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.

Si vols deixar un comentari, ho pots fer a continuació.

 

S’accepten de bon grat opinions, reflexions, suggeriments, crítiques constructives…

La lectura és una fàbrica de somnis”.

Ana María Matute (1926-2014). Novel·lista espanyola.

Desig fet realitat

“Com he pogut viure fins ara sense haver-la vista mai?”, es preguntà el Joan.

I tornà a evocar aquells moments.

 

Baixà del cotxe i obrí els ulls de bat a bat. Tot i ser una mica miop, mirà a la llunyania; però hi veia borrós. Havia d’aproximar-se més. Caminà unes passes i s’aturà. Es quedà com un nen palplantat que no es pot creure el que està observant.

Ella era davant seu, quieta, calmada, com fent-li un somriure. Però hi volia estar més a prop, encara més. Desitjava fondre’s amb ella.

Cada vegada s’hi apropà més. I com més s’hi atansava, més bellesa descobria en ella.

Quan arribà al seu costat no gosava respirar; temia molestar-la. Però ella se’l mirà amb complaença, tranquil·litzant-lo. I l’acaricià quan s’hi endinsà.

 

Aquell moment de felicitat no se li esborraria mai de la memòria. Per primera vegada havia pogut veure, fins i tot sentir, després d’haver escoltat tantes històries sobre ella… la mar.

Aquest Microrelat (en la versió en espanyol que duia per títol “Allí estaba”) va ser enviat al “I Premio Algazara de Microrrelatos”, en el qual va ser seleccionat amb publicació , juntament amb els textos de Diversos Autors, per formar part de l’antologia titulada “Cuentos para sonreír”. Editorial Hipálage. Osuna (Sevilla). ISBN: 978-84-96919-15-0.

L’escriptura és la pintura de la veu”.

Voltaire (1694-1778). Filòsof i escriptor francés.

Després de llegir-lo, podries respondre les següents preguntes:

T’ha agradat el microrelat?

El final t’ha sorprès?

Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.

Per llegir altres publicacions de la web…

En el Menú, explora les diverses Categories.

Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions.

Segueix Santos Balasch a Facebook, Twitter i Instagram.

Comparteix la web i les publicacions.