Actualment, existeixen certes paraules o expressions que poden ser percebudes, per algunes persones, com a antigues o obsoletes. Es tracta de paraules o expressions que es podria dir que tenen com a denominador comú que formen part d’allò que abans es denominava “educació”. “Si us plau” en seria un exemple. D’altres serien “gràcies” o “perdó”, a les quals em vaig referir en les publicacions titulades, respectivament, “Donar les gràcies” i “Demanar perdó”, les quals recomano llegir.
Però, què significa exactament “si us plau”? Es tracta d’una expressió que es fa servir per demanar amb cortesia alguna cosa, és a dir, que el seu ús més habitual és quan se sol·licita alguna cosa o que una altra persona realitzi alguna acció. És una mostra de respecte i consideració envers l’esforç de l’altra persona.
Aquesta expressió es pot verbalitzar tant si la iniciativa de la sol·licitud és teva com si prové de l’altra persona. Intentaré que s’entengui millor posant un exemple de cada opció.
- Si la iniciativa és pròpia. És quan demanes a una persona que et faci un favor, tant si és de poca com de molta importància. Per exemple: Ajuda’m amb les bosses, si us plau.
- Si la iniciativa prové de l’altra persona. És quan l’altra persona s’ofereix a ajudar-te. Per exemple, quan l’altra persona et diu: Vols que t’ajudi amb les bosses? I tu li respons: Sí, si us plau. En aquest context, la fórmula “si us plau” podria ser substituïda per la paraula “gràcies” i el significat seria el mateix, una mostra d’agraïment pel favor rebut.
Si ens preguntem per què sembla que ha minvat l’ús d’aquesta expressió, podríem trobar diverses causes o justificacions:
- Pel fet que a la societat d’avui en dia tot sembla anar més de pressa. Seria aquesta voluntat d’immediatesa, que tot es produeixi amb la celeritat més gran possible, la que ens duu a descartar l’ús de paraules o expressions com “si us plau”, amb l’objectiu d’assolir el que volem ràpidament; deixant de banda paraules que, segons algunes persones, no aporten res al discurs i poden fer perdre el temps.
- Perquè certes formes de cortesia són vistes com a obsoletes, com a pròpies d’una altra època. Podem pensar en la multitud de petits actes protocol·laris que hem pogut observar en les pel·lícules d’època, per exemple, en aquelles basades en els costums de l’època victoriana a Anglaterra. Aleshores, cada situació tenia els seus actes o protocols, molt ben definits i fixats, els quals calia seguir fil per randa.
- Pot ser que no es pronunciï perquè pensem que el que fa l’altra persona és la seva obligació, per exemple, perquè està treballant.
- De vegades, no la verbalitzem perquè es tracta de persones properes, amb les quals existeix confiança (familiars, amistats…) i no ens sembla necessària.
Ben segur que existeixen més motius que han provocat aquesta disminució en l’ús de “si us plau” i altres expressions de caràcter similar. Si en coneixes algun altre, m’agradaria que l’exposessis com a comentari a aquesta publicació.
Així mateix, voldria saber què opines sobre aquesta qüestió, és a dir, si consideres que són expressions antigues, que no val la pena pronunciar o, ans al contrari, et sembla que s’haurien de continuar emprant.
Qualsevol opinió serà benvinguda.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions de la web https://www.santosbalasch.cat.
“Els grans llibres ajuden a entendre, i ajuden a sentir-se comprès/a”.
John Michael Green (nascut el 1977), escriptor nord-americà.
Bon dia. Em sembla perfecte perquè jo sempre que puc demano perdó, procuro no ofendre i estar atenta per donar gràcies i ajudar als altres sense esperar res a canvi. A Bormio vàrem pregar per tots.
Moltes gràcies pel comentari. Estic d’acord amb el que exposes. No costa gaire demanar perdó quan és necessari o intentar no ofendre les altres persones. Són exemples que, en la meva opinió, tothom hauria de seguir.