Per fi la vaig trobar. Vaig trobar la casa que tant anhelava. Els seus propietaris l’havien netejada i fins i tot moblada, estava llesta per entrar a viure. Desconec què els va haver de succeir per veure’s obligats a deixar-la tal com estava i traslladar-se a viure a un altre lloc.
Amb el pas del temps, la pols s’havia anat dipositant sobre els mobles; però a mi no m’importava.
La casa era molt espaiosa, així que vaig buscar el que seria el meu racó favorit i allí vaig construir el meu “niu”. La quantitat de sol que entrava per les finestres era l’adequada, la humitat que hi havia era la idònia. Per al meu gust, era el lloc perfecte.
Quan ho vaig tenir tot ben arreglat, va arribar el moment de convidar la meva família. Em sentia orgullosa mentre els mostrava la casa i, sobretot, el meu racó predilecte. Van venir gairebé tots els familiars. Només va faltar una cosina que es trobava en avançat estat de gestació, a punt de donar a llum les seves cries.
Va ser un gran dia.
Que bé ho vaig passar amb la meva família d’aranyes!
Aquest Microrelat (en la versió en espanyol que duia per títol “Mi Rincón predilecto”) va ser enviat al “III Premio Algazara de Microrrelatos”, en el qual va ser seleccionat amb publicació, juntament amb els textos de Diversos Autors, per formar part de l’antologia titulada “Cuentos alígeros”. Editorial Hipálage. Osuna (Sevilla). ISBN: 978-84-96919-26-6.
Si vols deixar un comentari, ho pots fer a continuació.
S’accepten de bon grat opinions, reflexions, suggeriments, crítiques constructives…
“La lectura és una fàbrica de somnis”.
Ana María Matute (1926-2014). Novel·lista espanyola.
