Si la negació és l’acte de negar, què significa la paraula negar? Doncs té tres principals accepcions, que són les següents:
1. Dir que una cosa no existeix, no és veritat o no és com algú creu o afirma.
2. Dir que no a allò que algú demana o pretén.
3. No reconèixer el parentiu, l’amistat o la relació amb algú altre. En aquest cas, l’exemple clàssic seria que sant Pere va negar Jesús tres vegades.
En aquesta publicació em referiré a la primera accepció, segons la qual que una persona sigui negacionista significa que diu que una cosa no existeix, no és veritat o no és com algú creu o afirma.
Ser negacionista
El fet que una persona pugui considerar-se negacionista sovint significa que és contrària a la versió que podríem definir com a majoritària o “oficial”, si és que això significa alguna cosa. Precisament, aquest assumpte de l’oficialitat és el que fa que sovint les persones negacionistes també siguin titllades de conspiranoiques, perquè gosen posar en entredit la versió oficial, no se la creuen i pensen que existeix una explicació alternativa, la vertadera, que les autoritats ens amaguen; com si es tractés d’una conspiració, potser dirigida per les elits que maneguen el món des de les ombres, de manera oculta.
La paraula negacionista es va posar de moda arran de la pandèmia de la Covid-19, per referir-se a aquelles persones que no estaven d’acord amb algunes qüestions que explicaven les autoritats. Per exemple, podien no estar d’acord amb l’origen que les autoritats comunicaven. També es van titllar de negacionistes aquelles persones que no volien sotmetre’s a la vacunació contra la Covid-19.
Cal tenir en compte que la negació d’una tesi pot ser total o parcial, depenent de si s’està en contra de la totalitat o només d’una part de les explicacions oficials.
Encara que sovint ho pugui semblar, que la majoria de persones pensin d’una mateixa manera o comparteixin una mateixa visió d’un fet concret, no significa pas, al cent per cent, que estiguin en possessió de la veritat; per bé que en molts casos la majoria tingui la raó.
Tant qui nega una qüestió com qui l’afirma pensen que estan en possessió de la veritat; però, en realitat, qui té la raó? I el fet de tenir la raó sempre és sinònim d’estar en possessió de la veritat, de la veritat absoluta? Suposo que depèn de cada cas diferent, perquè cadascun tindrà les seves peculiaritats. I com a actes diferents, cadascun s’haurà de prendre en consideració de manera individual.
El negacionisme a la història
El fet de ser negacionista, per si mateix, em sembla que no es pot considerar ni bo ni dolent, ni positiu ni negatiu; sobretot tenint en compte que de negacionistes n’hi ha hagut sempre.
Al llarg de la història, es poden trobar nombrosos casos de persones que han portat la contrària, de manera més o menys ferotge, a alguna tesi oficial, i la història, tard o d’hora, s’ha encarregat de donar-los la raó. En alguns casos, malauradament, aquestes persones no han viscut prou per veure com se’ls concedia aquesta raó, de manera pòstuma, segurament gràcies a avenços científics o tecnològics.
L’exemple més flagrant seria el protagonitzat per Nicolau Copèrnic i Galileo Galilei, que es van entossudir a contradir la versió oficial del moment, que afirmava que el Sol girava al voltant de la Terra.
Copèrnic, després de gairebé vint-i-cinc anys de treball, el 1543, poc abans de morir, va publicar l’obra “De revolutionibus orbium coelestium” (“Sobre les revolucions de les orbes celestes”), on exposava el model heliocentrista, un dels esdeveniments més importants de la història de la ciència, que va desencadenar la revolució copernicana. El fet de morir poc després va fer que no el jutgessin.
Un cas ben diferent va ser el que li va succeir a Galileo Galilei, qui va abrasar la teoria heliocèntrica de Copèrnic i el 1632 va publicar l’obra (Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo, tolemaico e copernicano) en forma de diàleg entre tres personatges: Salviati, qui representa les opinions de Galileu i defensa la teoria de Copèrnic; Segredo, qui fa les preguntes i es deixa convèncer per Salviati, i Simplicio, qui defensa la teoria geocèntrica de la terra com a centre de l’univers. El Sant Pare Urbà VIII va aprovar l’acció del Sant Ofici, que va condemnar Galileu, qui es va veure obligat a retractar-se de la seva versió durant el judici.
Sobretot el cas de Galileu ens indica que de vegades pot resultar perillós dur la contrària a la versió oficial.
Tant Copèrnic com Galileu, no van poder ser testimonis dels fets quan la ciència finalment els va donar la raó.
Però el fet que un assumpte hagi estat plenament confirmat per la ciència, no implica forçosament que totes les persones del món acceptin aquella versió. Per exemple, encara que no deu ser un grup molt nombrós, sembla que avui en dia continua havent-hi persones que defensen que la Terra és plana, i no rodona, com afirma la ciència. A aquesta teoria s’hi poden agafar aquestes persones perquè es tracta d’una qüestió que no resulta possible observar a simple vista, és a dir, que no es pot comprovar sense l’ajuda de la ciència.
Desitjo que aquesta publicació t’hagi agradat i, tant si ha estat així com si no, t’agrairia molt que comentessis què t’ha semblat. Ho pots fer a continuació.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions de la web https://www.santosbalasch.cat.
“El llibre no és només paraules o figures sobre paper, sinó tot el que jo imagino mentre llegeixo”.
Jostein Gaarder (nascut el 1952), escriptor noruec.
Bona tarda. Crec que per desgracia, ni ha moltes persones que pensen i actuen així com molt bé expliques tu. Que la gent puguem ser i pensar amb positivitat, és molt important per ser feliç i poder compartir amb la gent que més sincera sigui i puguis explicar i comentar diverses coses de cada dia. Molt be m’ha agradat. Dolors
Hola. Pensar amb positivitat, com bé dius, és d’allò més important per poder arribar a ser feliç. Gràcies per comentar.