El títol d’aquesta publicació pot dur a confusió o a diverses interpretacions possibles. Si vols, al final de la publicació pots escriure, com a comentari, què és el primer que has pensat en llegir-lo.

Encara que potser una mica enigmàtic, el títol es refereix a les preguntes que han de quedar contestades, en principi, en qualsevol explicació, discurs o dissertació que vulgui ser considerada com a completa. I he utilitzat l’expressió “en principi”, perquè es poden prendre en consideració alguns matisos que tot seguit s’exposaran.
En primer lloc, caldria diferenciar les explicacions, segons el grau de formalitat, en:
Informals. Són aquelles que tenen un grau de formalitat baix, és a dir, que es realitzen en un ambient més relaxat o amb persones de confiança. Per exemple, té lloc quan expliques una anècdota viscuda a un grup d’amistats.
Formals. Són aquelles que posseeixen un grau de formalitat elevat o, fins i tot, molt elevat. Per exemple, tenen lloc si ets la persona responsable del departament de màrqueting d’una empresa i has de realitzar una dissertació sobre la nova campanya publicitària davant les persones propietàries de l’empresa.
Una altra diferenciació seria la següent:
Oral. Quan l’explicació es realitza oralment, sobretot si es tracta d’una conversa informal, el discurs pot ser que no segueixi una estructura molt marcada.
Escrita. En el discurs escrit, sobretot si és formal, és quan l’estructura narrativa ha de ser fixada d’una manera més precisa. Aleshores, les preguntes que cal respondre han de quedar ben contestades, totes i cadascuna d’elles.
És veritat que no és el mateix si es tracta d’una explicació informal o d’una de formal, si és oral o és escrita. Però, encara que es tinguin en compte aquestes diferències comentades, si es desitja que l’explicació sigui tan completa com sigui possible, valdria la pena intentar, en ella, contestar la majoria, si no poden ser totes, les preguntes.
Però, quines són aquestes preguntes? Doncs són les següents:
- Què? Ha de quedar ben clar de què tracta aquella explicació, és a dir, quin és el tema principal i, si n’hi ha, quins són els temes secundaris.
- Qui? En el discurs ha de quedar reflectit qui o quins, quina o quines… són els o les protagonistes; ja siguin persones, animals, vegetals, objectes…
- Quan? S’ha de poder discernir el moment en què els fets explicats tenen lloc, és a dir, si són fets presents, passats o futurs.
- Com? S’ha d’explicar la forma en què succeeix o va succeir l’acció que es comenta.
- On? Es refereix a la localització, més o menys exacta, en què té o va tenir lloc l’acció explicada.
- Per què? Fa referència al motiu o motivacions que van dur a la realització de l’acció que s’explica.
En total són 6 preguntes bàsiques que, si queden contestades en el discurs, permetran que la persona que escolta o llegeix pugui comprendre, amb claredat, el que volíem explicar.
Aquestes 6 preguntes ens poden servir com a mena de guió que podrem seguir en el cas que hàgim de realitzar una explicació, sobretot si es tracta d’una dissertació formal i per escrit.
Si escoltem o llegim un discurs i observem que en ell han quedat contestades les 6 preguntes, a poder ser d’una manera clara i precisa, podrem dir, sense cap mena de dubte, que ha estat un discurs complet i, segurament, força comprensible. En ell, la informació se’ns haurà mostrat ben estructurada, és a dir, de la millor manera possible.
Si en el present o en el futur aquesta publicació et pot ser d’utilitat, haurà valgut la pena escriure-la.
Pots comentar el que t’ha semblat tot seguit.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions de la web https://www.santosbalasch.cat.
“L’escriptura és el llenguatge en estat sòlid”.
Robert Bringhurst (nascut el 1946), poeta, tipògraf i escriptor canadenc.