L’assertivitat és una habilitat social i un estil de comunicació que permet expressar sentiments, opinions i necessitats de manera ferma, honesta i directa, tot respectant els drets i les idees dels altres. Se situa en un punt d’equilibri entre la passivitat (submissió) i l’agressivitat, afavorint la negociació i el respecte mutu.
És un estil comunicatiu que implica seguretat i confiança en un/a mateix/a. Permet expressar les teves opinions i sentiments als altres, respectant-te a tu i respectant també als altres els seus drets i les seves opinions.
Una persona assertiva és conscient de les seves opinions, drets, capacitats i limitacions, i pot mostrar-les als altres de manera apropiada, sense ser agressiva, ni manipuladora, ni deixar que els altres ho siguin amb ella. Un principi de l’assertivitat és que també reconeixes que els altres tenen el dret de ser assertius.
L’assertivitat es mesura per la manera en què pensem. Els pensaments formen el nostre marc de referència i fan que responguem d’una manera o altra. Les persones amb “diàlegs interns negatius”, carregats d’expressions negatives amb relació a l’acompliment de què fan els altres o sobre si mateixos, tenen tendència a tenir més dificultats per respondre assertivament.
Quan s’és una persona assertiva, hi ha més entesa en les relacions interpersonals.

Característiques clau de l’assertivitat:
- Comunicació directa. Expressar-se de manera clara i adequada en el moment oportú.
- Respecte. Defensar els propis drets sense agredir ni sotmetre’s a la voluntat d’altres.
- Autoafirmació. Capacitat per dir «no», fer peticions i expressar emocions positives o negatives sense ansietat o culpa.
- Equilibri. Buscant acords en lloc de guanyar o perdre.
Beneficis de ser assertiu/va:
- Millora la comunicació interpersonal i redueix l’estrès.
- Augmenta l’autoestima i l’autodomini.
- Facilita la resolució de conflictes i la cohesió.
- Millora l’ambient laboral o social.
Com aprendre a ser assertiu/va
La conducta assertiva no és un tret innat de la personalitat, sinó una habilitat que es pot aprendre i entrenar.
No es neix essent assertiu/va, sinó que s’aprèn, es va entrenant al llarg dels anys. I això és positiu, perquè significa que tothom pot aprendre, si vol, a comunicar-se amb assertivitat.
Com actuen les persones assertives
- Parlen honestament i amb claredat per resoldre els problemes.
- Estan satisfetes amb si mateixes.
- Coneixen els seus drets i saben com defensar-los, alhora que respecten els aliens.
- Expressen de manera oberta i directa els seus sentiments, necessitats i idees, sense agredir les altres persones.
- Utilitzen un to de veu adequat, parla fluïda, missatges en primera persona que expressen opinions i sentiments des del jo.
- Parlen de manera modulada, sense vacil·lacions.
- Mantenen un nivell de veu adequat, contacte ocular ferm però no fix, cos i cara relaxats, conducta de cooperació.
Com entrenar-se per a ser una persona assertiva
- Inicia i tingues cura amb les interaccions amb les altres persones.
- Tingues una actitud comprensiva cap als altres, empatia.
- Dona i rep elogis de manera agraïda.
- Reconeix i accepta les teves pròpies debilitats.
- Rebutja les propostes que siguin irracionals.
- Expressa els teus sentiments, siguin positius o negatius.
- Sol·licita canvis en les persones amb les quals et relaciones.
Com actuen les persones agressives, passives o assertives
Davant una situació conflictiva, la persona agressiva:
- Té tendència a manipular les persones per aconseguir el que vol, encara que sigui perjudicant els altres.
- Adopta una posició de lluita en què només vol derrotar l’oponent, quan algú s’oposa a la seva opinió o voluntat.
- No s’interessa pel que els passi als altres, sempre que guanyi.
- Fa mal, si escau, per aconseguir el que vol.
- Hi surt perdent perquè, un cop acabat el conflicte, té sentiments de culpa i d’insatisfacció per no haver sabut resoldre el conflicte d’una altra manera.
Davant una situació conflictiva, la persona passiva:
- Suporta el que calgui per no empitjorar la situació.
- Es reprimeix.
- Se sent víctima.
- Demana permís per parlar del que la preocupa o calla.
- Té una actitud de timidesa i no s’expressa clarament, atès que creu que els altres no consideren importants els seus punts de vista.
- Posposa de seguida la conversa per por del que pugui passar.
- No diu res davant la situació i més tard es lamenta.
- Se sent humiliada, i els seus diàlegs interns són sobre el que hauria d’haver dit i fet, cosa que la deprimeix encara més i fa que eviti el conflicte.
Davant una situació conflictiva, la persona assertiva:
- És capaç de negociar i arribar a acords viables.
- És capaç de controlar situacions difícils.
- Diu les paraules adequades a la situació.
- Està satisfeta amb els resultats de la seva conducta.
- Busca canvis d’actituds a les dues parts del conflicte per aconseguir un equilibri.
- Té com a objectiu resoldre el conflicte.
- Expressa amb claredat el que vol aconseguir.
I tu, què en penses?
M’agradaria conèixer la teva opinió.
Si t’ha agradat aquesta Publicació, apunta’t al Butlletí (és gratis) fent clic aquí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
També ho pots fer a través del Formulari de la barra lateral dreta (en la versió per a mòbil es troba a sota de cada publicació).
Consulta l’Índex de continguts, l’eina per localitzar totes les Publicacions de la web.
En el Menú, explora les diverses Categories:
Reflexions, Microrelats, Relats, Llibres preferits, Literatura i Cultura, Cites cèlebres.
“Un llibre llegit a mitges és una aventura amorosa incompleta”.
David Mitchell (nascut el 1969). Novel·lista anglès.












