Velocitat lectora i comprensió lectora

Què és més important, la velocitat lectora o la comprensió lectora?

Tal vegada, el recomanable sigui la combinació d’ambdues, és a dir, llegir amb certa rapidesa, sempre que permeti comprendre la major part del text.

Aquesta publicació, encara que posseeix integritat plena, pot ser considerada com una ampliació de la informació exposada en l’entrada publicada el 23 d’octubre de 2021, que es pot llegir (si es desitja aprofundir en el tema de la comprensió lectora) visitant el següent enllaç:

https://www.santosbalasch.cat/literatura-i-cultura/lectura-i-comprensio-lectora

Velocitat lectora

Es refereix a la quantitat de paraules que una persona aconsegueix llegir per minut durant una lectura natural, és a dir, en silenci i amb la intenció de comprendre el contingut d’un text.

La velocitat de lectura sol mesurar-se en Paraules per Minut (PPM), encara que es tracta d’una mesura no oficial, atès que totes les paraules no tenen la mateixa longitud, complexitat semàntica, ni determinació.

La mitjana de velocitat lectora se situa entre 150 i 250 paraules per minut (PPM).

Els factors més importants per identificar una paraula són:

  1. Les primeres tres lletres.
  2. L’última lletra.
  3. L’ús de minúscules i majúscules.
  4. La identitat fonètica.

Tècniques de lectura

Les tècniques de lectura tenen dos objectius:

  1. La maximització de la comprensió del text.
  2. La maximització de la velocitat de lectura.

Per regla general, són objectius contradictoris.

1. Tècniques convencionals

Afecten l’elecció i l’elaboració de textos. Persegueixen maximitzar la comprensió.

A. Lectura seqüencial

És la forma comuna de llegir un text. El lector llegeix en el seu temps individual des del principi a la fi sense repeticions o omissions.

B. Lectura intensiva

Té per objectiu comprendre el text complet i analitzar les intencions de l’autor. Analitza el contingut, la llengua i la forma d’argumentació de l’autor neutralment.

C. Lectura puntual

El lector només llegeix els passatges que li interessen. Aquesta tècnica serveix per absorbir molta informació en poc temps.

2. Tècniques per millorar la velocitat de la lectura

Afecten el procés  de percepció en si mateix.

a) Lectura diagonal

La mirada es mou ràpidament de la cantonada esquerra superior a la cantonada dreta inferior. D’aquesta manera, és possible llegir molt ràpidament un text, a costa de la comprensió de l’estil i els detalls.

Solament es llegeixen els passatges especials d’un text:

  • Els títols.
  • La primera frase d’un paràgraf.
  • Les paraules accentuades tipogràficament (negreta, cursiva).
  • Els paràgrafs importants (resum, conclusió).
  • L’entorn dels termes rellevants, com llistes («primer», «segon»), conclusions («per això») i termes tècnics («costos fixos»).

Consisteix a llegir seguint els següents 5 senzills passos:

  1. Llegir el primer paràgraf. És fonamental per fer-nos una idea general del que ve a continuació.
  2. Fixar-se sempre en els títols i subtítols. L’objectiu és tenir sempre clara l’estructura de la informació.
  3. Llegir només les paraules i dades clau dels següents paràgrafs. Ajuden les negretes, cursives, o fins i tot el subratllat, si existeix.
  4. Para atenció a les preguntes. Sol ser un bon indicatiu de les idees que es busca ressaltar en un text.
  5. Donar un cop d’ull a l’última o últimes frases. Solen aportar la visió general i resumida del text.

No sempre convé emprar aquesta tècnica, sobretot quan no estiguem familiaritzats amb les idees que conté o quan inclogui terminologia que no controlem. Sí que pot ser útil, en canvi, per poder repassar grans quantitats de temari en unes poques hores.


b) Lectura ràpida

És una col·lecció de mètodes per augmentar considerablement la velocitat mitjana de lectura, sense sacrificar en excés la comprensió lectora ni la receptivitat. És similar a la lectura diagonal, però inclou altres factors com la concentració (que permet reduir considerablement el temps d’absorció de la informació) i exercicis per als ulls.

Amb aquesta tècnica, la velocitat pot incrementar-se fins a les 400 o 700 PPM. Tanmateix, l’important és que això no disminueixi en excés la comprensió.

Millorar la velocitat de lectura és una qüestió de pràctica i de tècnica. És una combinació d’elements físics (el moviment dels ulls) i d’elements mentals (la capacitat de comprensió).

Beneficis de la lectura ràpida

A més d’emprar menys temps, pot suposar una major concentració en la lectura, conèixer més informació, aprendre a reconèixer termes i idees clau o millorar la capacitat d’associació de coneixements que ja tenim amb conceptes nous.

La nostra velocitat lectora ens ajuda a llegir una novel·la o els diaris en menys temps, però sobretot ajuda a l’hora d’estudiar i d’analitzar qualsevol classe de documentació.

Història de la lectura ràpida

Durant la Primera Guerra Mundial, molts pilots perdien segons vitals durant el combat en tractar de distingir si l’avió que s’aproximava era del bàndol propi o de l’enemic. Llavors es va idear el “mètode taquitoscòpic”, que consistia a mostrar avions en una pantalla durant pocs segons per ensinistrar els pilots a distingir-los. Gradualment, s’augmentava la quantitat d’imatges que es projectaven cada vegada i es reduïa el temps d’exposició.

Temps després, en els anys seixanta, es va descobrir que amb un entrenament adequat els ulls aprenen a moure’s més ràpid, amb la qual cosa augmenta la quantitat de paraules que és possible descodificar cada hora.

Nou paradigma a la lectura ràpida

Hi ha moltes altres tècniques de lectura veloç i totes estan molt controvertides perquè es recolzen en procediments pseudocientífics, mites estesos però falsos, o incomprensió sistemàtica del procés mateix de la lectura.

Per exemple, la supressió de la subvocalització (repetir mentalment cada paraula segons es va llegint) és molt controvertida, atès que és possible que sense subvocalització no es pugui identificar paraules. Existeix la creença que, per exemple, la lectura és un procés d’alguna forma indirecte que va dels ulls a la boca (explicant així la subvocalització), després de la boca a l’oïda interna i finalment al cervell, pretenent d’aquesta manera que en eliminar la subvocalització es millorarà el procés de lectura (realment, en llegir el senyal va directament de la visió al cervell i únicament pren significat quan aquest la interpreta a través del processament visual, per la qual cosa la subvocalització és, en realitat, un simple reflex neurològic involuntari).

Mètodes de lectura ràpida

A la lectura ràpida hi ha diversos trucs o mètodes que ajuden a augmentar la velocitat de lectura i la comprensió.

1. Mètode del marcador

S’assenyala la lletra o paraula, establint una connexió entre el text que es llegeix i el cervell. Els ulls es fixen en el punter i s’evita que hi hagi salts de línia, és a dir, s’avança la lectura de manera uniforme, sense tantes distraccions ni regressions cap a línies anteriors. A més, segons s’incrementa la velocitat amb el dit o el llapis, la concentració és major i es capten ràpidament les paraules clau.

El problema és que aquest gest s’associa a alguna cosa dolenta i innecessària, reservat per a nens que comencen a aprendre a llegir.

2. Mètode de la fixació

Cada vegada que llegim, l’ull realitza pauses i salts. Necessita enfocar a cada pausa com ho fa una càmera fotogràfica. La fixació no és més que el punt on es deté la vista per llegir.

Aquestes pauses són molt curtes, però si es té en compte el gran nombre de fixacions que es realitzen durant la lectura, sumen bastant de temps. A més, les fixacions són el que cansa els ulls durant la lectura i causa problemes de concentració.

L’objectiu d’aquesta tècnica és disminuir el nombre de fixacions: Per això, s’han d’executar fixacions oculars àmplies, és a dir, que l’ull capti en una sola fixació el nombre més gran possible de paraules (o quatre o cinc lletres i alguna paraula i es dedueixin les altres paraules i parts de les frases). El cervell reconeix i capta les paraules, encara que no es llegeixin literalment.

Al principi es llegeix així:

I al final es pot arribar a llegir així:

Suprimir errors per llegir de forma més veloç

Els mètodes de lectura ràpida es basen a deixar de costat suposats errors, que es classifiquen en dos grups.

a. Errors de lectura bàsica:

  • Sil·labejar o fragmentar les paraules.
  • Saltar-se línies.
  • Moure el cap per acompanyar la lectura.
  • Vocalitzar els sons que es llegeixen, sigui en veu alta o mentalment. Reduir aquest hàbit permet incrementar la velocitat i la comprensió de lectura.

b. Errors de lectura avançada:

  • Excés de fixacions oculars. Aturar la vista a cada paraula que es llegeix i no en els blocs de text.
  • Retrocedir i rellegir per falta de concentració.
  • Insuficiència de vocabulari.
  • No saber per a què es llegeix. Saber què es vol aprendre és clau per llegir més de pressa un text.

A més, la lectura lenta no manté el cervell prou ocupat, per la qual cosa comença a pensar en qualsevol cosa. Aquesta desconcentració fa més lenta la lectura.

Concentració i vocabulari, claus a la lectura

Les tècniques de lectura ràpida, encara que no són una panacea, poden ser recomanables, atès que milloren el rendiment i ajuden a concentrar-se en la lectura.

El vocabulari és un aspecte en el qual els mètodes de lectura ràpida no solen insistir, però conèixer el significat de les paraules és fonamental per a la lectura. Les desconegudes fan més lenta la lectura en tots els casos.

Els científics suggereixen practicar la lectura i proposar-se adquirir vocabulari nou com una manera de guanyar velocitat sense perdre comprensió.

Els límits de la lectura ràpida

Alguns investigadors afirmen que no hi ha “fórmules màgiques” per augmentar la velocitat de la lectura, i que aquest augment té conseqüències en allò que s’entendrà i recordarà. Encara que en certs escenaris és tolerable i fins i tot aconsellable una pèrdua en la comprensió, les velocitats de 500 o 700 paraules per minut solament es poden donar quan, per exemple, el contingut general del text ja es coneix i es busca alguna dada específica que està inclosa en ell.

Atès que un dels objectius de la lectura segueix sent obtenir plaer, cal preguntar-se si el plaer d’una novel·la és el mateix si es gaudeix al ritme normal que si es llegeix a una velocitat elevada.

Reflexió final

El present article, de cap manera suposa una proposició o consell, simplement es tracta d’una aproximació a un concepte interessant.

L’aplicació per part de cada persona dependrà del seu objectiu. Per exemple, la tècnica de la lectura diagonal pot ser utilitzada per llegir, en poca estona, un periòdic de tiratge diari. La finalitat general no acostuma a ser llegir detingudament totes i cadascuna de les notícies incloses en el periòdic; atès que aquest treball suposaria un considerable espai de temps. No obstant això, sí que es pot pretendre formar-se una idea, més o menys detallada, de les informacions més importants a escala global. És a dir, que es pot llegir la major part del periòdic amb la tècnica de la lectura diagonal i detenir-se en aquella secció o seccions que més interessin a la persona.

A l’hora de posar en pràctica la tècnica de lectura diagonal, per a cada article bàsicament llegiríem el següent:

  1. El titular.
  2. L’inici.
  3. Els curts extractes destacats (a manera d’escarits resums de les qüestions més rellevants).
  4. Algun terme que estigui destacat (negreta, cursiva) o que ens cridi l’atenció.
  5. El final.

Amb això, i donant regna solta a la nostra imaginació, ens podríem fer una idea general del que s’ha explicat a l’article.

En canvi, la mateixa tècnica no serviria, en principi, per llegir un contingut de diferents característiques. Per exemple, no seria aconsellable utilitzar-la per llegir una novel·la o una publicació científica o amb un contingut que inclogui terminologia tècnica o específica.

Suggeriment

Si t’interessa la velocitat lectora, pots realitzar el següent Test:

Però recorda que, gairebé sempre, el més important serà comprendre allò que s’està llegint.


Sempre vaig imaginar que el Paradís seria algun tipus de biblioteca”.

Jorge Luis Borges (1899-1986). Escriptor, poeta i assagista argentí.


Has fet servir algun d’aquests mètodes per intentar llegir més ràpid?

Has realitzat el test? Què t’ha semblat?

Pots deixar les teves opinions, en forma de comentari, a continuació.


Et convido a llegir altres publicacions de la web.

En el Menú, explora les diverses Categories.

Consulta l’Índex de continguts. Et servirà de guia per localitzar qualsevol publicació.


Lectura i comprensió lectora

Llegir és important, però també ho és comprendre allò que llegim.

Llegir

El terme llegir (del llatí legere), al·ludeix al procés de percebre i comprendre l’escriptura, ja sigui mitjançant la vista, l’escolta (audiollibres) o el tacte (braille). En aquesta definició s’inclou, com a part fonamental de la lectura, que es comprengui el que s’està llegint. Si no és així, allò que estem fent, en sentit estricte, no serà llegir?

Alfabetisme

Alfabetitzar és ensenyar a llegir i escriure a grans masses de persones. A més, es tracta d’un dret fonamental dels éssers humans. Per desgràcia, no tota la població del món sap llegir. Segons la Unesco, es calcula que el 2008 hi havia uns 774 milions de persones adultes analfabetes (aproximadament un de cada cinc adults).

En l’actualitat, es distingeix entre analfabetisme i “illetrisme”, també denominat analfabetisme funcional. Una persona illetrada pot entendre un missatge senzill, capta el mecanisme de la lectoescriptura, però no pot arribar a la idea central d’un text curt i no sap usar els conceptes que llegeix (per falta de vocabulari i de comprensió lectora).

Percepció i comprensió

La psicologia cognitiva i la lingüística estudien com els éssers humans perceben i comprenen l’escriptura. En mesurar els moviments oculars amb el mètode “seguiment d’ulls”, la psicologia tracta d’entendre com la percepció i la comprensió s’influeixen i completen mútuament.

Fonaments de la percepció en llegir

L’ésser humà percep el seu ambient per visió amb fixacions i sacades. En fixar clava els ulls en un punt immòbil i amb sacades redirigeix la mirada ràpidament d’un punt de fixació a un altre. Només durant les fixacions els nervis en la retina transmeten la informació que perceben per la llum.

El camp visual és l’àrea on es veuen objectes mentre l’ull està enfocat en un punt. La part del camp visual per la qual s’adquireix informació útil durant una fixació es denomina àrea de percepció.

Moviments oculars en llegir

Si la percepció visual va unida a una bona comprensió semàntica, els ulls segueixen un desplaçament lineal en la direcció de llegir (a Occident cap a la dreta) amb sacades de 7 a 9 lletres i amb un interval entre les sacades entorn de 225 mil·lisegons. 

L’avanç lineal es veu interromput periòdicament amb una regressió de la mirada cap enrere, cap a paraules ja vistes, amb sacades entre 9 i 6 caràcters. Aquest canvi d’adreça suposa el 10% – 15% de les sacades i és característic d’una lectura fluida i correcta. Són moviments que poden aclarir el text i que depenen de factors com la concentració o i l’interès de la persona que llegeix.

Moviments sacàdics. Les fletxes mostren el moviment i la direcció dels ulls durant la lectura.
Models del control de sacades

Hi ha dos models competitius que tracten d’explicar com el lector mou la mirada.

Segons el “model de procés cognitiu”, el lector fa una sacada tan aviat com ha guanyat accés lèxic, és a dir, ha identificat la paraula enfocada.

Segons el “model del motor ocular”, els moviments són dictats físicament. Al principi, el lector tria una estratègia fonamental (per exemple, llegir tan de pressa com li sigui possible) i una tàctica depenent del text (per exemple, si el text és complicat, llegeix a poc a poc).

Sembla ser més correcte el model del motor ocular, però no existeix una prova definitiva.

Identificació i integració de paraules

Els factors més importants per identificar una paraula són les primeres tres lletres, l’última lletra, l’ús de minúscules i majúscules i la identitat fonètica.

Vocalització

És el procés mitjançant el qual s’articulen els sons (fonemes) de les paraules que s’estan llegint. Quan es vocalitza, la velocitat de la lectura i la comprensió del text es redueixen dràsticament.

Subvocalització

També denominada “vocalització mental”, és el procés pel qual s’articula mentalment el que es llegeix. És indispensable per transformar una grafia (lletra) en so (fonema) la qual cosa es requereix per produir la significació (comprensió) i no té les limitacions de velocitat i comprensió que té la vocalització, és a dir, no destorba la comprensió. Al contrari, sembla que la subvocalització forma part rellevant del procés de llegir. Alguns psicòlegs creuen que sense subvocalització no és possible llegir, justifiquen la seva opinió amb el paper important que juga el component fonètic en identificar paraules.

La lectura

Es basa en dos components: 

  • L’accés lèxic. És el procés de reconèixer una paraula com a tal i comença amb la percepció visual. Primer es perceben els trets gràfics (lletres o paraules) i després té lloc un accés lèxic directe (quan coneixem la paraula) o un accés lèxic indirecte (si ens trobem termes desconeguts o difícils de llegir).
  • La comprensió. En ella es distingeixen dos nivells:
  • Nivell elemental. És la comprensió de les proposicions del text i es realitza a partir de la conjunció dels elements textuals (informació proporcionada pel mateix text) i dels elements subjectius (coneixements previs). Es realitza de forma automàtica i és considerat un microprocés. 
  • Nivell superior. És el de la integració de la informació subministrada pel text. Consisteix a lligar unes proposicions amb d’altres per formar una representació coherent d’allò que s’està llegint. Es realitza de forma conscient i no automàtica i és considerat com un macroprocés.

El procés de lectura

Segons algunes teories, la persona que llegeix és una simple receptora que busca o extreu la informació del text, és a dir, que és aliena al text i la seva comprensió es limita al missatge que es vol transmetre.

Altres teories conceben la lectura com un procés interactiu i atorga al lector un paper més actiu, atès que ha de construir el sentit del text.

Realitzada eficientment, la lectura ha de facilitar el sorgiment, en el conscient de la persona lectora, de la comprensió del text. Quan acaba l’acte de llegir i no té lloc aquesta comprensió, no es pot afirmar que s’hagi complert el procés de lectura. Una vegada que es té clar el que és llegir i les seves implicacions, es pot analitzar el que ha de fer un lector per dur a terme aquesta activitat amb eficiència.

La lectura posseeix les següents característiques:

1. Llegir és un procés de pensar. Pensar en el significat dels símbols impresos.

2. És una activitat de comprensió de les idees que es troben rere les paraules.

3. És una activitat que es realitza individualment.

4. L’habilitat lectora pot millorar-se i perfeccionar-se.

5. Existeix una interrelació estreta entre lectura-pensament i llenguatge, atès que el llenguatge és un instrument del pensament i un mitjà d’expressar a altres persones allò que hem pensat.

Comprensió lectora

La comprensió és el procés d’elaborar el significat per la via d’aprendre les idees rellevants del text i relacionar-les amb les idees que ja es tenen. Aquest procés es dona sempre de la mateixa forma, sense importar la longitud del text.

No és el mateix llegir que comprendre el que es llegeix. Es pot llegir un text i no comprendre’l. Les causes poden anar des de la manca de vocabulari fins a l’escassa atenció.

Importància de la comprensió lectora

Resulta molt important no només per entendre el que es llegeix, sinó per identificar quan alguna cosa no s’entén per falta de recursos. En aquests casos, consultar una paraula o concepte pot ajudar a una assimilació més completa.


Pots deixar el teu Comentari a continuació.


La lectura és un acte de creació permanent”.

Daniel Pennac (nascut el 1944). Escriptor francès.

El primer llibre imprès

Johannes Gutenberg, amb la invenció de la impremta amb tipus metàl·lics mòbils, va fer que els textos es tornessin molt més accessibles. Encara que molt abans s’havien realitzat algunes impressions, a la Xina i a Corea, amb impremtes fetes primer en fusta i després en bronze, l’invent de Gutenberg va ser diferent. Amb ell va ser possible imprimir moltes còpies del mateix text ràpidament.

Johannes Gutenberg

És de domini públic que la primera obra que va imprimir Gutenberg va ser la Bíblia, com a mínim això és el que hem escoltat sempre. Però, en realitat, no va ser exactament així. En sentit estricte, el primer llibre imprès per Gutenberg va ser “El missal de Constança”, el llibre utilitzat pels sacerdots catòlics per a la celebració de la missa.

No obstant això, la fama de primer llibre imprès se la va endur la Bíblia. La raó fonamental que fa que es consideri la Bíblia la primera obra impresa per Gutenberg, és que sí que va ser la primera obra de la qual es van realitzar moltes còpies. De la Bíblia es van imprimir al voltant de dos centenars d’exemplars i, en canvi, “El missal de Constança” va tenir un tiratge molt limitat.

Precisament el fet de poder realitzar moltes còpies d’una mateixa obra, va ser el que va conferir a la impremta la condició d’invent essencial en la propagació de la cultura.

Aquesta primera obra impresa a gran escala (per l’època) és coneguda amb el nom de “Bíblia de Gutenberg” i és considerada una obra mestra de la impressió fina artesanal per  la seva tipografia gòtica delicadament impresa a cada pàgina.

Bíblia de Gutenberg

L’escriptura és d’una tinta negra i nítida impresa en dos densos blocs de text. Les lletres majúscules i els encapçalats estan adornats a mà amb un toc de tinta vermella. La majoria de les bíblies van ser enquadernades en pell de porc blanca i dividides en diversos volums.

També és coneguda com a “Bíblia de 42 línies”, atès que cadascuna de les 1.282 pàgines té 42 línies a dues columnes. Aquesta característica la diferencia d’una edició posterior que té 36 línies. Va ser impresa en la llengua anomenada Vulgata, llatí corrent ja utilitzat des del segle V per a major comprensió dels qui ja sabien llegir.

Dels 180-200 exemplars que es van imprimir, uns 55 van ser impresos en pergamí i la resta en paper. En l’actualitat, es conserven 48 exemplars, encara que tan sols 21 d’ells estan complets (4 d’ells en pergamí).

Com a colofó, esmentar que Gutenberg, com tantes persones cèlebres, va morir sense reconeixement i arruïnat a la seva ciutat natal, Magúncia (Alemanya), l’any 1468.

Si vols deixar un comentari, ho pots fer a continuació.

 

S’accepten de bon grat opinions, reflexions, suggeriments, crítiques constructives…

La persona que no llegeix, no té cap avantatge sobre la que no sap llegir.

Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhorne Clemens (1835-1910). Escriptor i humorista nord-americà.

Els primers llibres

Quan pensem en un llibre, ho fem tal com els coneixem en l’actualitat, en un llibre imprès; però la impremta no va ser inventada fins a l’any 1440 per Gutenberg, el nom complet del qual era Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, qui el primer llibre que va imprimir va ser la Bíblia.

Per parlar de l’origen del llibre, hem de remuntar-nos a l’època dels sumeris, que van viure al sud de Mesopotàmia, entre els rius Tigris i Eufrates, des de l’any 3500 aC. Aquest poble havia estat l’inventor del primer sistema d’escriptura, la cuneïforme.

El llibre mesopotàmic difereix molt de la nostra idea actual de llibre. Els sumeris utilitzaven tauletes d’argila humitejades com a suport material. En un primer moment, gravaven pictogrames que representaven paraules o objectes, fins que aquests van evolucionar cap a l’escriptura cuneïforme. Es tractava d’una escriptura fonètica que representava fonemes i no idees i estava formada per signes amb traços triangulares. La forma d’aquests traços era deguda al fet que les gravaven amb un tall vegetal amb forma de tascó o “cunya”, d’on deriva el nom de cuneïforme.

Entre els documents sumeris destaquen:

·                    El Codi d’Hammurabi, gravat en una estela de diorita, en el que es regulaven els drets i deures de les persones.

·                    El Poema de Gilgamés, una narració en vers sobre les peripècies d’aquest llegendari governant d’Uruk i la seva recerca de la immortalitat, on s’exalta l’amor, l’amistat i la feblesa de l’ésser humà enfront dels déus, considerada l’obra èpica més antiga coneguda.

Codi d’Hammurabi

Si vols deixar un comentari, ho pots fer a continuació.

 

S’accepten de bon grat opinions, reflexions, suggeriments, crítiques constructives…

Soc una persona antiquada, que creu que llegir llibres és el millor passatemps que la humanitat ha conegut“.

Wislawa Szymberska (1923-2012). Poeta polonesa. Premi Nobel de Literatura l’any 1996.