El títol d’aquesta publicació pot dur a confusió o a diverses interpretacions possibles. Si vols, al final de la publicació pots escriure, com a comentari, què és el primer que has pensat en llegir-lo.
Encara que potser una mica enigmàtic, el títol es refereix a les preguntes que han de quedar contestades, en principi, en qualsevol explicació, discurs o dissertació que vulgui ser considerada com a completa. I he utilitzat l’expressió “en principi”, perquè es poden prendre en consideració alguns matisos que tot seguit s’exposaran.
En primer lloc, caldria diferenciar les explicacions, segons el grau de formalitat, en:
Informals. Són aquelles que tenen un grau de formalitat baix, és a dir, que es realitzen en un ambient més relaxat o amb persones de confiança. Per exemple, té lloc quan expliques una anècdota viscuda a un grup d’amistats.
Formals. Són aquelles que posseeixen un grau de formalitat elevat o, fins i tot, molt elevat. Per exemple, tenen lloc si ets la persona responsable del departament de màrqueting d’una empresa i has de realitzar una dissertació sobre la nova campanya publicitària davant les persones propietàries de l’empresa.
Una altra diferenciació seria la següent:
Oral. Quan l’explicació es realitza oralment, sobretot si es tracta d’una conversa informal, el discurs pot ser que no segueixi una estructura molt marcada.
Escrita. En el discurs escrit, sobretot si és formal, és quan l’estructura narrativa ha de ser fixada d’una manera més precisa. Aleshores, les preguntes que cal respondre han de quedar ben contestades, totes i cadascuna d’elles.
És veritat que no és el mateix si es tracta d’una explicació informal o d’una de formal, si és oral o és escrita. Però, encara que es tinguin en compte aquestes diferències comentades, si es desitja que l’explicació sigui tan completa com sigui possible, valdria la pena intentar, en ella, contestar la majoria, si no poden ser totes, les preguntes.
Però, quines són aquestes preguntes? Doncs són les següents:
Què? Ha de quedar ben clar de què tracta aquella explicació, és a dir, quin és el tema principal i, si n’hi ha, quins són els temes secundaris.
Qui? En el discurs ha de quedar reflectit qui o quins, quina o quines… són els o les protagonistes; ja siguin persones, animals, vegetals, objectes…
Quan? S’ha de poder discernir el moment en què els fets explicats tenen lloc, és a dir, si són fets presents, passats o futurs.
Com? S’ha d’explicar la forma en què succeeix o va succeir l’acció que es comenta.
On? Es refereix a la localització, més o menys exacta, en què té o va tenir lloc l’acció explicada.
Per què? Fa referència al motiu o motivacions que van dur a la realització de l’acció que s’explica.
En total són 6 preguntes bàsiques que, si queden contestades en el discurs, permetran que la persona que escolta o llegeix pugui comprendre, amb claredat, el que volíem explicar.
Aquestes 6 preguntes ens poden servir com a mena de guió que podrem seguir en el cas que hàgim de realitzar una explicació, sobretot si es tracta d’una dissertació formal i per escrit.
Si escoltem o llegim un discurs i observem que en ell han quedat contestades les 6 preguntes, a poder ser d’una manera clara i precisa, podrem dir, sense cap mena de dubte, que ha estat un discurs complet i, segurament, força comprensible. En ell, la informació se’ns haurà mostrat ben estructurada, és a dir, de la millor manera possible.
Si en el present o en el futur aquesta publicació et pot ser d’utilitat, haurà valgut la pena escriure-la.
Pots comentar el que t’ha semblat tot seguit.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Aquesta publicació es podria considerar com la continuació de la del mes passat, titulada Alimentació, Literatura i Salut, que recomano llegir.
L’esport, en general, seria el tercer suport fonamental de la salut, juntament amb l’alimentació i la literatura. Mai no està de més citar l’expressió clàssica “mens sana in corpore sano”, que es podria traduir com “una ment sana (es troba) en un cos sa”. Doncs bé, la part del cos sa, a més d’una alimentació equilibrada, també requeriria la pràctica d’esport.
Quan ens passa per la ment començar a fer esport, ben segur que també se’ns ocorren unes quantes “excuses”. La feina i els fills solen ser les més comunes. Algunes seran reals, d’altres no tant. En primer lloc, seria necessari destriar el gra de la palla, és a dir, rebutjar les que són meres elucubracions En segon lloc, hauríem d’analitzar, amb calma, les que tenen certa base real.
De les que formen part del segon grup, n’hi haurà que seran fàcils de refutar, però ens quedaran algunes que, sobretot al principi, ens semblaran difícils de rebatre i que cada persona necessitarà un procés més o menys feixuc per estudiar-les.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Un cop hàgim estat capaços de deixar de banda els pretextos i estiguem plenament convençuts a endinsar-nos en el beneficiós món de la pràctica esportiva, ens quedaran encara alguns serrells per ajustar. Un d’ells serà quin nivell esportiu ens interessa. El normal serà adoptar un model d’esport d’esbarjo, és a dir, no amb la intenció de convertir-nos en professionals, i encara menys d’un dia per l’altre. Però aquesta qüestió és molt personal. No són estranys els casos en què una pràctica esportiva en mode aficionat amb el pas del temps s’ha anat transformant en professional, o gairebé.
Es podria pensar que per ser professional cal ser una persona jove, amb molt de temps per anar progressant i millorant les marques. Doncs no té per què ser així. Si una persona es fixa com a objectiu assolir la professionalitat en l’esport que més li agrada o que més bé se li dona… doncs endavant. No és necessari tancar-nos cap porta des d’un bon principi. Existeixen casos de persones que, per exemple, han començat a córrer passats els quaranta anys i al cap d’un temps han estat campions de marató, en categoria sènior. No obstant això, el més habitual serà que ens ho prenguem com una afició i com una manera de mantenir la forma física i, per tant, gaudir de bona salut.
Un altre assumpte, potser el més important que haurem de dilucidar, serà elegir quin esport realitzarem. Aquest serà l’últim entrebanc a superar. Un dels esports més complets és, sens dubte, la natació, atès que obliga a moure gairebé tot el cos i es realitza dins un mitjà, l’aigua, que per les seves característiques ens fa sentir més àgils, menys pesants. Potser és el primer esport que recomanen les persones expertes.
Malgrat ser un esport tan ben considerat, no és el preferit de tothom. Si sou d’aquelles persones a qui l’aigua no els acaba d’agradar, només per beure-la, i preferiu mantenir-vos a certa distància d’ella, com acostumen a fer els gats, no patiu, existeixen diverses alternatives. Segons sembla, una de les raons que explicaria el comportament d’aquests felins es podria deure al fet que els seus ancestres vivien al desert ino tenien molta relació amb l’aigua.
L’alternativa principal a nedar seria córrer, perquè es tracta d’un esport també molt complet i que gairebé tothom, més o menys, sap realitzar, és a dir, que, en principi, no requereix un aprenentatge previ. Però aquesta qüestió no significa que puguem arrencar a córrer de cop i volta. Bé, poder, ho podríem fer. Seria més correcte dir que no és recomanable, perquè precisament la seva senzillesa pot esdevenir ben aviat el seu major inconvenient. Moltes persones, potser a certa edat, quan els fills ja són grans i els pica el cuc de l’esport, comencen a córrer sense pensar en diverses qüestions fonamentals, algunes de les quals es comenten tot seguit:
1. La forma física. Després d’haver estat quaranta anys sense fer gaire exercici, no resulta aconsellable voler córrer de seguida la Marató de Barcelona, encara que sigui al nivell del mar; tot i que seria pitjor la Marató de Ciutat de Mèxic. Començar a córrer necessita un procés en què de manera gradual es vagi agafant la forma física. A internet es poden trobar entrenaments per iniciar-se.
2. El terreny. Per entrenar, no és el mateix fer-ho sobre un bon paviment que fer-ho en un terreny de grava, irregular, amb sots… El nostre cos ho notarà.
3. El material. La roba, per exemple, ha de ser còmoda. Però el component més important és el calçat. S’aconsella que sigui específic i adequat per a cada persona. Com acostuma a dir un fisioterapeuta que conec, la qüestió més important del calçat és, sens dubte, que quan te l’emprovis et quedi com un guant; si no és així, encara que sigui de molt bona qualitat, no us el compreu, perquè els peus no estaran perfectament subjectes i això podria causar lesions.
4. El recorregut. Aquesta és una qüestió més psicològica que física. És recomanable que el recorregut o circuit tingui forma circular. Pot semblar una nimietat, però no ho és. L’alternativa és un circuit d’anada i tornada. I està demostrat que pot arribar a cansar més psicològicament, atès que passes dues vegades pel mateix indret, una a l’anada i una altra a la tornada. Hi ha qui sosté que és millor anar variant el recorregut, precisament per no cansar-se de fer sempre el mateix. Però en aquest cas existeix una possible solució, es tracta de recórrer sempre el mateix camí, però cronometrant el que tardem i, a poc a poc, anar fixant-nos objectius cada vegada de major dificultat, tant parcials com totals. D’aquesta manera, el possible inconvenient es pot transformar en un avantatge i ens permetrà notar millor el nostre progrés.
Però el fet de córrer suposa alguns inconvenients que, potser per desconeixement, sovint no es tenen en compte. Un de significatiu seria el fet que suposa una multitud d’impactes que poden perjudicar algunes parts del cos, sobretot la pelvis. D’aquesta qüestió moltes persones no se n’adonen si no tenen cap problema físic, però si el tenen, resulta important.
Per això, en comptes de córrer, podem caminar. Seria una opció amb molt menor impacte pel cos i també molt sana. Hi haurà qui pugui pensar que caminar no consumeix calories, o que no ajuda a mantenir-se en forma. Tot depèn del ritme. Com em va dir en una ocasió el mateix fisioterapeuta que he citat abans, la caminada no ha de ser com si anessis a comprar, aturant-te a tots els aparadors, sinó a un cert ritme. Es pot començar a un ritme suau i, amb el temps, anar incrementant-lo. Pot ajudar el fet de recórrer sempre el mateix circuit. Les diverses qüestions comentades per al fet de córrer (forma física, material…) també serien aplicables a l’acció de caminar.
També existeix una altra alternativa, que podríem considerar a mig camí entre córrer i caminar: la marxa nòrdica. Es tracta d’un esport que consisteix a caminar amb dos bastons, va néixer a Finlàndia, com una forma d’entrenament per als esquiadors de fons a l’estiu, i és una manera de caminar on s’inclou no només l’acció de les cames, sinó també la part superior del cos. Estaria a mig camí entre córrer i caminar perquè s’exerciten més músculs que només caminant i té l’avantatge del menor impacte que córrer; un fet important a prendre en consideració.
Conclusió
Existeixen altres esports, però el més important és practicar-ne algun, sigui quin sigui. Això sí, sempre s’han de tenir en compte els condicionants físics de cada persona.
Si t’estàs preguntant quina relació existeix entre l’alimentació, la literatura i la salut, continua llegint, perquè en aquesta publicació es plantejarà i es comentarà.
Mens sana in corpore sano
Els aliments nodreixen el cos, d’igual manera que la literatura nodreix la ment; i aquesta no és pas una qüestió de poca importància. Per començar, es podria recordar la coneguda expressió en llatí clàssic “mens sana in corpore sano”, que es podria traduir com “una ment sana (es troba) en un cos sa”. Extreta d’un dels poemes satírics de l’autor romà Juvenal (segle I dC), expressa l’aspiració d’un esperit equilibrat en un cos equilibrat.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Alimentació i salut
La relació entre l’alimentació i la salut és força destacable. Una bona alimentació resulta primordial per poder gaudir d’una bona salut; però en sentit invers encara resulta més evident l’afirmació, perquè una bona salut és molt difícil d’assolir sense una bona alimentació.
Cos i ment
Per la seva part, el cos i la ment estan fortament lligats. Si el cos està ben nodrit, això pot repercutir de manera satisfactòria en una ment ben nodrida. I a la inversa, si es posseeix una ment ben reforçada, pot resultar més fàcil assolir un cos ben vigorós. Si un dels elements no es troba connectat de manera adequada amb l’altre, la persona no podrà gaudir d’un complet equilibri. Per exemple, amb una bona alimentació es pot aconseguir un cos fort; però si la ment no està ben alimentada, es tractarà d’un cos no del tot equilibrat. En canvi, si li afegim una ment enfortida, per exemple amb la literatura, aleshores sí que podrà estar ben equilibrat.
Existeix una afirmació que ve a dir que no només de menjar viuen els éssers humans. Encara que es tracta d’una de les necessitats bàsiques essencials (menjar i beure), una vegada assolida els éssers humans necessiten altres aportacions. I una de les importants és mantenir ben “alimentada” la ment. Perquè si mengem bé, però no ens cultivem (cada persona en la mesura de les seves possibilitats) serà difícil dur una existència plena. Aleshores, és quan entra a escena la necessitat de cultura, una de les màximes exponents de la qual és la literatura.
Alimentació i literatura
Encara que l’alimentació i la literatura posseeixen característiques pròpies diferenciadores, permeten nombroses analogies, atès que els mons de l’alimentació i de la literatura estan lligats de nombroses i variades formes.
Així com no acostumem a menjar sempre els mateixos aliments, sinó que a moltes persones ens agrada la varietat, també podem anar llegint obres de diferents temàtiques. Val a dir que tothom és lliure de llegir sempre, si així ho desitja, llibres d’una mateixa temàtica; perquè també hi ha persones que gairebé sempre menjarien una determinada classe d’aliments.
Existeixen llibres de molts i variats continguts, com també existeixen molts i variats aliments; per això es podria dir que els llibres de temàtiques variades que llegim són com els àpats variats que mengem.
Els llibres educatius, per exemple, els podríem assimilar a les hortalisses i verdures. Potser no sempre apeteixen, tal vegada no agraden a algunes persones, però són recomanables i, fins i tot, necessàries. Una situació habitual és el d’aquelles persones que de joves no hi havia manera que mengessin algun aliment, per exemple, les bledes (que són molt bones per a la salut, però que no tenen gaire bona fama); en canvi, de més grans les assaboreixen amb passió, i sense la necessitat que hi hagi algú que els recordi els seus beneficis ni la llarga llista de propietats. En el camp de la literatura, s’assimilaria als casos de persones que de joves mai no llegeixen un determinat gènere literari, per exemple, poesia, i que uns anys més tard gaudeixen d’allò més amb les obres de Joan Carner o de Joan Salvat-Papasseit.
Existeixen aliments difícils de digerir si no els masteguem de manera adequada, així com existeixen llibres densos que s’han de llegir amb certa concentració i amb la ment oberta.
També es podria comentar la importància de la dosi o ració. De vegades, no tenim gaire gana i amb una ració petita en tenim prou; però en altres ocasions ens apeteix un bon plat, encara que potser no mengem res més en aquell àpat. Així mateix, a vegades només volem llegir durant una estona (potser abans d’adormir-nos, fins que ens adonem que la son ens està envaint). Però hi ha ocasions, potser una tarda plujosa en què no tenim cap obligació, que el que més ens ve de gust és agafar un llibre i deixar que les hores vagin passant en bona companyia. De la mateixa manera, hi ha qui prefereix llegir llibres no gaire voluminosos (potser perquè no li agrada deixar les coses a mitges). En canvi, hi ha persones que gaudeixen d’allò més quan tenen a les mans una novel·la de cinc-centes pàgines, potser perquè saben que els proporcionarà més dies de plaer.
Algunes obres són adreçades a un públic infantil o juvenil, d’igual manera que alguns aliments poden estar, en principi, destinats a ser consumits per persones joves. Però això no vol dir pas que aquells menjars no els pugui deglutir una persona adulta, ni que aquelles obres literàries no puguin ser llegides per persones de certa edat.
Algunes persones poden arribar a avorrir un determinat aliment, potser perquè van tenir una mala experiència en el passat; per exemple, algú que mai no mengi pollastre perquè de petit li va picar un. La casuística seria diversa. D’igual manera, pot succeir que una persona no llegeixi algun autor o autora perquè l’única obra que en va llegir no li va agradar. En aquests casos, qui sap si no valdria la pena tornar a tastar aquell aliment o tornar a llegir aquell autor o aquella autora. Si més no, s’acostuma a dir que tothom mereix una segona oportunitat.
Menjar més de pressa o més a poc a poc és una qüestió d’hàbits; com llegir lentament o més veloçment. Les persones expertes recomanen prendre’s el temps necessari per poder menjar de manera assossegada, mastegant els aliments les vegades que faci falta. Respecte a la literatura, pot dependre de la classe de lectura, tot i que la calma acostuma a ser bona aliada.
Gairebé tot allò que envolta l’acció de menjar, com allò que envolta l’acció de llegir, pot ser comparat. Hi ha qui és capaç de menjar qualsevol aliment a qualsevol lloc, però hi ha qui no menja a gust si no és amb la taula parada, assegut i amb tranquil·litat. Amb la lectura succeeix el mateix. Hi ha qui té la capacitat d’abstraure’s del soroll d’un recinte ple de persones i capbussar-se durant uns pocs minuts en un llibre, com si no hi hagués ningú al seu voltant; però hi ha persones que per llegir necessiten estar completament soles, assegudes en una confortable butaca i gairebé segures que ningú les molestarà durant una bona estona.
No és recomanable abusar d’alguns menjars, com aquells que contenen molts greixos o molt sucre, atès que podrien resultar nocius per a la salut. Però, existeixen algunes temàtiques literàries que seria aconsellable no llegir amb assiduïtat? Com en moltes altres qüestions, el sentit comú pot ajudar-nos a resoldre aquest i altres dubtes. Però, si no en tenim prou amb el sentit comú, podem preguntar les persones expertes en la matèria.
Conclusions
Es podria dir que els llibres són l’aliment de l’ànima, perquè aquesta també necessita certa dosi de suport nutritiu.
En la mesura que ens sigui possible, els tres elements que conformen el títol d’aquesta publicació (l’alimentació, la literatura i la salut) hauríem de mantenir-los ben presents a la nostra vida.
Seria desitjable un bon control dels tres components, perquè el resultat final de la combinació sigui el més beneficiós possible per a nosaltres.
En un moment o altre, a les persones que tenen infants els pot sorgir el dubte de com iniciar-los al fascinant món de la lectura. De tant en tant, es poden trobar a les xarxes socials preguntes sobre això.
Fa uns dies, vaig publicar un article titulat “Beneficis de la lectura”, que recomano llegir, i com a complement he pensat que podia ser una bona idea realitzar una llista de consells o suggeriments per intentar que la mainada adquireixi el meravellós hàbit que és la lectura.
Per descomptat, les que comentaré tot seguit només són algunes idees per intentar assolir l’objectiu; de segur que n’existeixen moltes més.
A més, cal dir que no només les persones de curta edat poden començar a llegir amb assiduïtat, també ho poden fer les persones adultes.
Sembla lògic pensar que per iniciar un infant a la lectura és necessari que sàpiga llegir; però es tracta d’un requisit que es pot matisar i que ens podem saltar en alguns casos, com els que s’esmenten a continuació:
Llegir-li abans que neixi. Així com moltes persones posen música perquè el fetus la pugui escoltar des de l’úter matern, potser no resultaria esbojarrat llegir-li cada dia durant una estona. La temàtica pot anar variant, encara que potser convindria obviar, per exemple, les publicacions de terror.
Llegir-li quan acaba de nàixer. Si pensem que ens ha pogut escoltar (o d’alguna manera sentir) mentre era a la panxa de la mare, més raó ens pot sentir quan ja ha nascut.
Llegir-li abans que sàpiga llegir. Mentre va creixent, segur que agrairà que li llegim contes, a poder ser cada vegada d’una major llargària. D’aquesta manera, quan sàpiga llegir ja estarà habituat a històries no sempre molt curtes.
Tot seguit, es comentaran alguns suggeriments per intentar que la quitxalla comenci a llegir amb certa regularitat.
Que vegin que els familiars llegeixen. Aquesta és una premissa força estesa i que sembla ser encertada.
Llegir-los cada nit una estona, com a hàbit. Segons sembla, per tal que una acció es transformi en un hàbit, cal repetir-la durant vint-i-un dies seguits.
Llegir junts. Estar al seu costat quan comencen a saber llegir.
Animar a continuar llegint. Encara que llegeixin a poc a poc o es confonguin, hem d’animar-los perquè continuïn llegint. En aquesta, com en altres situacions, la pràctica és important.
Ajudar al principi. Per exemple, podem llegir un fragment nosaltres i un fragment l’infant, de manera alternativa. D’aquesta manera, evitarem que es cansi i perdi les ganes de continuar llegint.
Anar a una llibreria a comprar algun llibre. Es pot realitzar de tant en tant, de manera periòdica, com a premi per alguna qüestió prefixada anteriorment…
Visitar alguna biblioteca. També es pot fer de manera periòdica.
Anar augmentant, de manera progressiva, el nombre de pàgines dels llibres que van llegint. Això els pot ajudar a reforçar la sensació que van progressant de manera adequada.
Lectura divertida. Si pot ser, es pot mirar que els llibres siguin, alhora, educatius i divertits.
Realitzar jocs de lectura. En aquest apartat podem deixar anar la nostra imaginació.
Buscar paraules al diccionari. Es pot fer com a joc, perquè aprenguin l’ordre de les paraules.
Alternar la lectura en veu alta amb la interna. A poc a poc, es pot intentar que s’acostumin a llegir sense pronunciar les paraules en veu alta.
Com triar les lectures
Un dubte freqüent és saber quins poden ser els millors llibres, si més no els més recomanables, per a cada edat. Aquest problema es pot solucionar de diverses maneres.
Podem acudir a una llibreria i exposar els nostres dubtes i allò que desitjaríem. El personal ens aconsellarà i ens podrà presentar una sèrie d’opcions, en funció de les preferències de l’infant.
Podem visitar alguna biblioteca i explicar la nostra situació. També ens assessoraran. A les biblioteques acostuma a haver-hi una secció, més o menys extensa segons la població, destinada al públic infantil, dividida per edats.
Una vegada hagi adoptat l’hàbit de llegir i tingui certa edat, començarà a triar les lectures per si mateix. El millor és deixar que vagi provant diversos gèneres, diverses temàtiques. Però si ens pregunta què podria llegir, seria bo tenir una petita llista preparada. Encara que cada persona tindrà les seves preferències, existeixen una sèrie de llibres que són recomanats, de manera habitual, per persones que, en principi, tenen cert criteri en aquestes qüestions.
Existeixen multitud de llistes de llibres que són recomanats, sobretot per iniciar-se a la lectura. Hi ha llibres que només apareixen en algunes llistes; en canvi, n’hi ha d’altres que solen estar presents en moltes llistes. I existeix un llibre que he vist gairebé en totes aquestes llistes. Aquesta obra aglutina certes característiques importants:
Es tracta d’una obra magistral, que sovint ha estat catalogada com a llibre infantil, però que d’un temps ençà, per sort, ja es recomana llegir-lo a qualsevol edat.
És un llibre bastant curt. Això el pot fer més atractiu, atès que, sobretot al principi de l’hàbit, haver de llegir una obra molt llarga pot resultar pesat i pot arribar a frenar les ànsies de llegir.
Resulta un llibre molt amè, gens feixuc ni enrevessat.
És de fàcil lectura.
És educatiu.
Convida a reflexionar.
Et preguntaràs quin és aquest llibre. Em refereixo a l’obra “El petit príncep”, escrita per Antoine de Saint-Exupéry. Com no podia ser d’altra manera, també recomano llegir aquesta meravellosa obra, i no només els infants, sinó tothom. I no només aquelles persones que no l’han llegit mai, també quines fa molt de temps que la van llegir. Pots llegir un comentari sobre aquesta obra i sobre el seu autor fent clic aquí.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
M’agradaria saber si aquesta publicació t’ha semblat útil.Pots escriure un comentari a continuació.
La present publicació pretén ser una mena d’al·legat en defensa de la coma, un signe de puntuació de vegades oblidat, sovint poc valorat.
Val a dir que tota persona és lliure d’utilitzar la coma com vulgui, o com bonament pugui. L’única motivació és explicar algunes qüestions relatives a la coma que poden ser útils, sempre amb la finalitat educativa d’intentar, en la mesura del possible, escriure cada dia una mica millor.
L’ús, de manera correcta, de la coma, no és pas una qüestió fútil. La seva omissió, per exemple, pot alterar de manera substancial el significat d’una oració; si més no, pot dur a confusió. Només afegint alguna coma allà on és necessari, es pot evitar o solucionar aquest problema. Es tracta d’una solució de vegades senzilla, però que ha de ser precisa. La col·locació en una ubicació no adequada pot dur a més dubtes d’interpretació.
Es podria afirmar que existeixen dues postures o maneres d’actuar a l’hora d’afrontar el fet d’haver de posar comes en un text.
Postura estalviadora. Les persones que segueixen aquest corrent, no sé si per desconeixement o per algun altre motiu, opten per economitzar al màxim l’ús de comes, és a dir, que no acostumen a posar comes als escrits, o molt poques.
Postura malgastadora. La segueixen aquelles persones que, tal vegada en un intent d’escriure bé, poden arribar a emprar-les de manera exagerada. Potser amb bona intenció, sabent que els textos necessiten les comes, intenten posar-les, encara que dubten de quin és l’emplaçament apropiat. Però el resultat és que sembla que les posin sense seguir cap criteri. Tinc la sensació que observen el text i calculen, potser segons les línies, el nombre de comes que han de posar-se, com si pensessin que a cada línia de text li poden correspondre, per exemple, unes tres comes de mitjana. Aleshores fan el càlcul, per exemple, si hi ha cinc línies haurien de posar-se en total quinze comes. Un cop arribats al moment crucial, el de posar-les en un lloc o altre, ho fan de manera aleatòria, com si les llencessin a l’aire, deixant que caiguin allà on vulguin i, amb una mica de sort, serà la disposició idònia. Però la sort no sempre fa acte de presència.
Les dues actituds (l’estalviadora i la malgastadora) poden dur a confusió. La correcta serà una tercera postura, la que consistiria a intentar esbrinar on han d’anar les comes, segons les regles establertes, i posar-les de la manera adequada. Sempre que sigui possible, hauríem d’intentar utilitzar-les en la seva justa mesura.
Cal tenir present que la majoria de les comes s’han d’escriure en el lloc que les normes estipulen; però sempre queda una part que poden ser emprades a discreció, és a dir, segons la voluntat literària de la persona que escriu.
Però, primer de tot, caldria repassar alguns conceptes bàsics.
Els signes de puntuació
Són aquells signes ortogràfics que en un text escrit delimiten les frases i els paràgrafs, estableixen la jerarquia sintàctica de les proposicions per aconseguir estructurar el text, ordenen les idees i les jerarquitzen en principals i secundàries.
Els principals signes de puntuació són els següents: coma, punt, punt i coma, dos punts, punts suspensius, signe d’interrogació, signe d’admiració, ratlla o guió llarg, parèntesi, claudàtor i cometes.
La coma És un signe gràfic que representa una pausa breu en el discurs. Tipogràficament, se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i deixant-ne un abans del que la segueix. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques.
Els usos principals de la coma són els següents:
1. Separa mots, expressions i frases d’una mateixa enumeració.
2. Separa els incisos que es fan en una oració.
3. Separa els vocatius.
4. En les oracions amb els verbs elidits se sol usar la coma per marcar aquesta elisió.
5. A vegades, separa un complement de l’oració que s’ha desplaçat de la seva posició segons l’ordre lògic (subjecte, verb i complements verbals).
6. Separa les frases relatives explicatives.
7. Es fa servir davant de conjuncions adversatives.
8. En una data, separa el lloc de la data.
9. En una adreça, separa el nom del carrer del número de l’edifici i aquest mateix número de la forma que designa el pis.
10. Per evitar confusions, a vegades cal posar una coma.
No m’estendré en comentar els diferents usos perquè aquesta publicació està centrada en el desè apartat, l’ús de la coma per evitar confusions. En alguns casos, com el que s’exposarà a continuació, l’omissió de la coma provoca que el significat sigui totalment oposat.
Fa uns dies, vaig rebre un missatge per WhatsApp que va ser el detonant que va generar aquesta publicació. El fet que es tractés d’un missatge rebut per WhatsApp justificaria que no dugués cap coma? Suposo que aquest assumpte provocaria opinions diverses. Intentaré demostrar que amb l’ús d’una o més comes la informació continguda al missatge s’hauria transmès amb major claredat.
El missatge en qüestió era el següent: “No encara no els reclamo”.
Com es pot observar, es tracta d’un missatge format per cinc paraules, la primera i la tercera iguals, que no conté cap coma.
Què vaig interpretar quan el vaig llegir? L’avantatge que tenia era que aquest missatge era la resposta a una pregunta que jo mateix havia formulat prèviament, és a dir, que ja coneixia el context del missatge i el possible sentit de la resposta. Però, i si no hagués sabut de què anava la conversa? Llegida de manera sobtada, sense cap mena d’informació prèvia, quin enteneu vosaltres que és el missatge que comunica? Per fer l’experiment més real, valdria la pena que escrivíssiu o tinguéssiu ben present la primera significació que us ha passat per la ment, és a dir, el primer que heu pensat que volia dir la frase.
Si no hagués sabut de què anava la conversa, no sé ben bé què hauria pensat. No puc saber-ho del cert perquè ja coneixia alguns detalls que dificulten una primera percepció totalment sense context. Però vaig fer l’esforç d’intentar esbrinar què hauria pensat si no hagués sabut res abans.
En un primer moment, em van passar per la ment diverses qüestions:
Existeix un capítol de la sèrie de dibuixos animats “The Simpsons” (no és la primera vegada que esmento aquesta sèrie), en què el Homer Simpson ha de passar la prova del polígraf (altrament anomenada màquina de la veritat). La persona experta li fa una pregunta, menteix, li pregunta si està segur, torna a mentir, i així successivament, fins que la màquina explota, incapaç de suportar durant més temps unes mentides tan flagrants.
La sèrie nord-americana “The big bang theory”. El protagonista principal, el Sheldon Cooper, no sap (si més no li costa molt) interpretar el sarcasme en una frase. I en un capítol està a punt d’explotar-li el cap (en sentit figurat, és clar) perquè no entenia el significat implícit.
Doncs bé, si no hagués sabut el sentit de la frase que vaig rebre per WhastApp, potser m’hauria sentit una mica com la màquina de la veritat o com el Sheldon. No hauria estat capaç de desxifrar el missatge.
Tot seguit, intentaré analitzar de manera més detallada la frase “No encara no els reclamo”.
En un sentit estricte, aquesta frase, tal com està escrita, no posseeix cap mena de significació, és a dir, no vol dir res. Però, amb uns petits retocs, de seguida pren significació. L’únic que es necessita és afegir alguna coma. Quantes? El nombre dependrà del significat que pretenem donar-li a la frase. Pel cap baix, existeixen dues opcions de significació. Això sí, totes dues demanen, de manera forçosa, l’ús d’alguna coma.
Abans d’entrar en l’anàlisi, per ajudar a posar una mica de llum a la foscor, comentaré que la meva pregunta, a la que aquesta frase intentava respondre, feia referència a si l’altra persona ja havia rebut uns documents. La resposta, en principi, havia de ser dicotòmica, és a dir, només acceptava un “sí” o un “no”. En el cas de resposta negativa, existien dues opcions, que aquella persona reclamés els documents o que no els reclamés.
Comencem l’anàlisi. La primera paraula ja ens treu de dubtes, atès que podem observar que es tracta d’una resposta negativa, és a dir, que aquella persona no ha rebut els documents que esperava. Aleshores, hem de saber si la persona els reclama o no. Però, tal com està escrita la frase, no queda gens clar. Algunes persones podrien pensar que els reclama, d’altres que no. Existeixen dues opcions possibles:
Si el que es volia expressar era que no es tenia la intenció de reclamar els documents, la frase requeria una sola coma i hauria d’haver estat escrita de la següent manera: “No, encara no els reclamo”. D’aquesta manera, queda clar que la persona encara no els vol reclamar.
Si el que es volia expressar era que sí que es tenia la intenció de reclamar els documents, la frase exigia dues comes i hauria d’haver estat escrita de la següent manera: “No, encara no, els reclamo”. D’aquesta manera queda clar que la persona sí que els vol reclamar.
Consulta l’Índex de continguts,la guia per localitzar totes les publicacions.
Reflexió personal
Espero que l’exemple exposat hagi ajudat a fer comprendre que una o dues comes poden fer per variar força el significat d’una frase. El que hauria de quedar clar és que sense cap coma no podíem entendre el missatge, tan sols el podíem intuir o podíem intentar endevinar-lo.
A partir d’ara, potser posareu una mica més d’atenció a les comes. Si és així, haurà valgut la pena realitzar aquesta publicació i podré sentir que he ajudat una mica les comes a tenir el paper que, segons estableixen les normes, han de tenir.
Des d’un punt de vista objectiu, són múltiples els beneficis que es poden atribuir a la lectura.
Si preguntéssim a diverses persones quins beneficis els proporciona la lectura, segur que obtindríem respostes molt variades; des de la persona que, tota orgullosa, respondria “jo no llegeixo mai” (fa poc temps em va succeir), fins a la que seria capaç d’esmentar una munió gairebé interminable d’avantatges.
La lectura
Una definició de lectura podria ser la següent: “Interpretació (per part d’una persona) del significat d’alguna classe d’informació transmesa mitjançant alguna mena de codi (usualment un llenguatge)”.
Max Weber, reconegut com un dels fundadors de la Sociologia, va plantejar tres definicions per a la lectura:
Saber pronunciar les paraules escrites.
Saber identificar les paraules i el significat de cadascuna d’elles.
Saber extreure i comprendre el significat d’un text.
Però aquestes definicions es queden molt curtes a l’hora d’il·lustrar tot el que significa la lectura.
Llegir és molt més que ensenyar el codi lingüístic i els seus mecanismes d’articulació. Llegir implica descodificar, comprendre i interpretar. Aprendre a llegir suposa arribar a comprendre que la lectura transmet missatges. I la comprensió lectora es va desenvolupant a mesura que es practica la lectura. El progrés es pot apreciar, per exemple, en la velocitat lectora.
Per ampliar aquestes qüestions, recomano llegir les següents publicacions:
El fet que existeixen tants beneficis de la lectura, ens pot animar a intentar classificar-los. Una primera classificació podria diferenciar els beneficis objectius dels subjectius.
Beneficis objectius. Serien aquells beneficis que són considerats com a tals per la majoria de persones, és a dir, que són fàcilment apreciables i la lògica ens duu a acceptar-los.
Beneficis subjectius. Serien tots aquells que depenen de l’apreciació personal i subjectiva de cadascú; que no tenen per què ser acceptats com a beneficis per la major part de la societat.
Una altra classificació podria diferenciar entre beneficis individuals i beneficis col·lectius.
Beneficis individuals. Aquells que experimenta una persona sola.
Beneficis col·lectius. Els que afecten a més d’una persona, per exemple:
Afavoreix la conversa i les relacions humanes. Això és degut al fet que llegir nodreix de continguts les converses i ens ajuda a comunicar-nos, atès que ens ajuda a ampliar el nostre vocabulari i afavoreix les habilitats verbals, la rapidesa mental i la presa de decisions.
Fomenta l’empatia. La persona lectora està acostumada a posar-se en la pell dels personatges i a viure noves situacions i experiències a través dels llibres.
Beneficis per a la salut
En aquest apartat es podrien incloure nombrosos beneficis, però n’esmentaré només alguns. La majoria d’aquests, com pot resultar lògic, són beneficis per a la nostra salut mental; i cuidar la nostra salut mental és tan important com menjar bé o realitzar exercici. La lectura és l’exercici per mantenir un cervell sa.
És una activitat relaxant. Quan llegim, moltes vegades arribem a desconnectar del món real, ens traslladem a altres mons, a altres èpoques… Els llibres poden tenir la capacitat de tranquil·litzar-nos, atès que mentre llegim el cervell genera dopamina (un dels neurotransmissors que utilitzen les neurones per comunicar-se entre elles).
Redueix els nivells d’estrès. En relaxar-nos, es redueix els nostres nivells de cortisol, l’hormona que s’allibera amb l’estrès. Sembla que uns sis minuts de lectura poden arribar a reduir l’estrès fins a un 60%.
Millora cognitiva. Sembla demostrat que la lectura enforteix les connexions neuronals, fet que pot arribar a protegir de malalties neurodegeneratives.
Augment de la concentració. L’hàbit de la lectura ajuda a concentrar-se en aquella història i la capacitat de concentració es pot anar desenvolupant.
Millora la memòria. Atès que quan llegim acostumem el cervell a recordar personatges, situacions, fets…, això pot ajudar a millorar la memòria.
Estimula la flexibilitat. Mentre llegim una obra de ficció, la nostra ment es manté oberta a la incertesa, atès que, normalment, no sabem què succeirà en aquella història. I això ens pot ajudar a ser més flexibles a la vida real.
Ajuda a combatre l’insomni. Hi ha qui suggereix la lectura com una activitat a realitzar abans d’anar a dormir, sobretot llegir en paper, com a alternativa a les pantalles, perquè ens pot relaxar.
Estimula l’esperit crític. Aquesta qüestió pot resultar interessant, atès que sovint ens veiem envoltats de notícies enganyoses o falses (fake news) i és important saber discernir el que és verdader del que és fals.
Altres beneficis de la lectura
Tot seguit, s’exposen de forma breu altres possibles beneficis de la lectura. Tanmateix, aquesta no és, ni de bon tros, una llista tancada, sinó que cada persona en podria afegir més.
Desenvolupa la capacitat de reflexió, anàlisi, esperit crític…
Fa gaudir, entreté i distreu.
Ajuda al desenvolupament i perfeccionament del llenguatge.
Afavoreix l’aprenentatge.
Augmenta el bagatge cultural; proporciona informació i coneixements.
Estimula i satisfà la curiositat intel·lectual i científica.
Desperta múltiples aficions i interessos.
Facilita la recreació de la fantasia i el desenvolupament de la creativitat.
Educa la sensibilitat, estimulant les emocions artístiques.
Despertala curiositat i alimenta la imaginació.
Alimenta la inspiració i fa que sorgeixin idees.
És evasió i entreteniment.
Llegir ens fa lliures i combat l’avorriment.
Fomenta el desenvolupament personal i professional.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions.
Perjudicis de la lectura
Després de pensar-ho detingudament, he trobat algun “possible” perjudici de la lectura; tot i que la responsabilitat no sé si podria ser atribuït de manera absoluta al fet de llegir.
Respecte al punt en què s’exposava que llegir pot ajudar a combatre l’insomni, caldria comentar dos aspectes a tenir en compte:
La temàtica de l’obra. Segons de què tracta l’obra, l’efecte pot resultar el contrari, és a dir, l’aparició d’insomni. Així que seria un aspecte a tenir en compte.
La capacitat de l’obra per atrapar la persona lectora. No és pas inaudit el cas d’alguna persona que s’ha posat a llegir un llibre abans d’anar a dormir i, quan s’ha adonat, eren les tantes de la matinada. Aquella obra l’havia captivat de tal manera, que, havia perdut la noció del temps. I aquest efecte pot ser més perjudicial, encara, si l’endemà t’has de despertar ben d’hora.
Una altra classe de “perjudici” seria que, si no es compleixen una sèrie de consells, el fet de llegir podria arribar a afectar la vista de la persona lectora. Per intentar evitar-ho, a continuació s’exposen algunes recomanacions per tenir en consideració a l’hora de llegir:
Mantenir una distància adequada amb el llibre, l’ordinador o la tauleta.
Disposar d’una bona il·luminació.
Mantenir una postura correcta.
Parpellejar de tant en tant per intentar evitar la sequedat ocular.
Descansar cada cert temps.
Revisar la vista de manera periòdica.
Una forma d’intentar mitigar el cansament de la vista és posant en pràctica la Regla 20-20-20, creada per l’oftalmòleg Jeffrey Anshel. Consisteix a descansar cada 20 minuts, durant uns 20 segons, intentant enfocar la mirada cap a un objecte situat a uns 20 peus de distància (uns 6 metres). D’aquesta manera, s’aconsegueix relaxar l’acomodació dels ulls i augmentar el parpelleig, per reduir els símptomes de l’esforç ocular.
Si coneixes més inconvenients de la lectura, els pots exposar al final d’aquesta publicació, en l’espai reservat pels comentaris.
Col·laboracions de les persones lectores
El passat 23/10/2022, en el Butlletí que s’envia, el dia 23 de cada mes, a les persones subscrites a la web www.santosbalasch.cat, vaig demanar la col·laboració de les persones a qui agrada llegir perquè aportessin les seves opinions i experiències a aquesta publicació. Uns dies més tard, vaig fer extensiva aquesta invitació a les xarxes socials.
La intenció era que cadascú exposés que significa per a ell/a la lectura, que li aporta, perquè li agrada llegir…
A continuació, s’exposen les contribucions recopilades.
“Per a mi, la lectura és bàsicament enriquiment personal; i també un estat d’ànim. M’explico:
-Enriquiment i coneixement: tant si llegeixes textos d’història com novel·la policíaca, adquireixes vocabulari, geografia, diferents maneres de pensar i d’actuar, i sempre acabes aprenent alguna cosa més després de llegir qualsevol llibre.
També potencies la teva imaginació, donat que el que llegeixes es va dibuixant en el teu pensament, com són els personatges, paisatges…
-Estat d’ànim: malauradament, no tenim temps suficient per llegir, si puc agafar un llibre és que disposo de temps per a mi, que les prioritats essencials ja estan fetes (feina, casa, nens, etc.). Per tant, la lectura és un temps per a mi, de relaxació”.
“Quan obro un llibre, si l’he encertat amb l’elecció, em desconnecto del món i entro en altres mons”.
“La lectura m’agrada perquè m’aporta cultura, informació històrica (novel·les històriques), entreteniment, distracció… Quan llegeixes, t’evadeixes, et concentres en la història, la narració, la lectura… Et passen les hores i no te n’adones. És com veure una sèrie i voler acabar-la. Evidentment, si t’agrada”.
“Per a mi, el més important és que t’ajuda a formar una ment crítica”.
“La lectura és com una xarxa que t’atrapa, però de la que no desitges escapar”.
“Llegir et permet viure situacions que possiblement mai no podràs experimentar. A més, sense sortir de casa”.
“Des de fa alguns anys, no puc concebre la meva vida sense la lectura. M’aporta tant, que no sé què faria sense ella”.
“La lectura aporta molt més que coneixement i aprenentatge, però em resulta difícil explicar-ho, sobretot d’una manera més o menys breu. Són un munt d’aspectes”.
Després d’exposar què significa la lectura per a algunes persones, intentaré explicar que significa per a mi.
“Llegir és un plaer molt senzill, que no necessita una gran infraestructura ni un espai de grans dimensions. Però, encara que pugui semblar incongruent, també és un plaer complex, delicat, que pot requerir un espai personal i de confort, un cert temps per esplaiar-se. Sovint, la dificultat pel seu correcte aprofitament està més en aquests detalls, en aparença aliens al simple acte de llegir.
Malgrat les dificultats, sempre haurà valgut la pena l’esforç per trobar aquell lloc adequat, aquell moment idoni, aquella atmosfera precisa…
Llegir significa aprendre.
Llegir permet endinsar-se en altres mons.
Llegir és poder sentir que estàs vivint en una altra època.
Llegir estimula la sensibilitat i l’intel·lecte.
Llegir fomenta el pensament abstracte i l’esperit crític.
Tot això, i molt més, conforma la màgiade llegir”.
Per finalitzar, una petició
Aquesta publicació no pretenia aglutinar tots els beneficis de la lectura, atès que, sens dubte, s’han quedat molts beneficis pel camí. L’objectiu fonamental ha estat intentar aportar el meu granet de sorra en el foment de la lectura. Només amb la col·laboració de tothom això serà possible. Si t’ha agradat la publicació, t’agrairia que la compartissis amb totes aquelles persones a qui agrada la lectura, però, també, amb aquelles a qui potser falta una petita empenta per capbussar-se en el meravellós món de la lectura.
Què és més important, la velocitat lectora o la comprensió lectora?
Tal vegada, el recomanable sigui la combinació d’ambdues, és a dir, llegir amb certa rapidesa, sempre que permeti comprendre la major part del text.
Aquesta publicació, encara que posseeix integritat plena, pot ser considerada com una ampliació de la informació exposada en l’entrada publicada el 23 d’octubre de 2021, que es pot llegir (si es desitja aprofundir en el tema de la comprensió lectora) visitant el següent enllaç:
Es refereix a la quantitat de paraules que una persona aconsegueix llegir per minut durant una lectura natural, és a dir, en silenci i amb la intenció de comprendre el contingut d’un text.
La velocitat de lectura sol mesurar-se en Paraules per Minut (PPM), encara que es tracta d’una mesura no oficial, atès que totes les paraules no tenen la mateixa longitud, complexitat semàntica, ni determinació.
La mitjana de velocitat lectora se situa entre 150 i 250 paraules per minut (PPM).
Els factors més importants per identificar una paraula són:
Les primeres tres lletres.
L’última lletra.
L’ús de minúscules i majúscules.
La identitat fonètica.
Tècniques de lectura
Les tècniques de lectura tenen dos objectius:
La maximització de la comprensió del text.
La maximització de la velocitat de lectura.
Per regla general, són objectius contradictoris.
1. Tècniques convencionals
Afecten l’elecció i l’elaboració de textos. Persegueixen maximitzar la comprensió.
A. Lectura seqüencial
És la forma comuna de llegir un text. El lector llegeix en el seu temps individual des del principi a la fi sense repeticions o omissions.
B. Lectura intensiva
Té per objectiu comprendre el text complet i analitzar les intencions de l’autor. Analitza el contingut, la llengua i la forma d’argumentació de l’autor neutralment.
C. Lectura puntual
El lector només llegeix els passatges que li interessen. Aquesta tècnica serveix per absorbir molta informació en poc temps.
2. Tècniques per millorar la velocitat de la lectura
Afecten el procés de percepció en si mateix.
a) Lectura diagonal
La mirada es mou ràpidament de la cantonada esquerra superior a la cantonada dreta inferior. D’aquesta manera, és possible llegir molt ràpidament un text, a costa de la comprensió de l’estil i els detalls.
Solament es llegeixen els passatges especials d’un text:
Els títols.
La primera frase d’un paràgraf.
Les paraules accentuades tipogràficament (negreta, cursiva).
Els paràgrafs importants (resum, conclusió).
L’entorn dels termes rellevants, com llistes («primer», «segon»), conclusions («per això») i termes tècnics («costos fixos»).
Consisteix a llegir seguint els següents 5 senzills passos:
Llegir el primer paràgraf. És fonamental per fer-nos una idea general del que ve a continuació.
Fixar-se sempre en els títols i subtítols. L’objectiu és tenir sempre clara l’estructura de la informació.
Llegir només les paraules i dades clau dels següents paràgrafs. Ajuden les negretes, cursives, o fins i tot el subratllat, si existeix.
Para atenció a les preguntes. Sol ser un bon indicatiu de les idees que es busca ressaltar en un text.
Donar un cop d’ull a l’última o últimes frases. Solen aportar la visió general i resumida del text.
No sempre convé emprar aquesta tècnica, sobretot quan no estiguem familiaritzats amb les idees que conté o quan inclogui terminologia que no controlem. Sí que pot ser útil, en canvi, per poder repassar grans quantitats de temari en unes poques hores.
b) Lectura ràpida
És una col·lecció de mètodes per augmentar considerablement la velocitat mitjana de lectura, sense sacrificar en excés la comprensió lectora ni la receptivitat. És similar a la lectura diagonal, però inclou altres factors com la concentració (que permet reduir considerablement el temps d’absorció de la informació) i exercicis per als ulls.
Amb aquesta tècnica, la velocitat pot incrementar-se fins a les 400 o 700 PPM. Tanmateix, l’important és que això no disminueixi en excés la comprensió.
Millorar la velocitat de lectura és una qüestió de pràctica i de tècnica. És una combinació d’elements físics (el moviment dels ulls) i d’elements mentals (la capacitat de comprensió).
Beneficis de la lectura ràpida
A més d’emprar menys temps, pot suposar una major concentració en la lectura, conèixer més informació, aprendre a reconèixer termes i idees clau o millorar la capacitat d’associació de coneixements que ja tenim amb conceptes nous.
La nostra velocitat lectora ens ajuda a llegir una novel·la o els diaris en menys temps, però sobretot ajuda a l’hora d’estudiar i d’analitzar qualsevol classe de documentació.
Història de la lectura ràpida
Durant la Primera Guerra Mundial, molts pilots perdien segons vitals durant el combat en tractar de distingir si l’avió que s’aproximava era del bàndol propi o de l’enemic. Llavors es va idear el “mètode taquitoscòpic”, que consistia a mostrar avions en una pantalla durant pocs segons per ensinistrar els pilots a distingir-los. Gradualment, s’augmentava la quantitat d’imatges que es projectaven cada vegada i es reduïa el temps d’exposició.
Temps després, en els anys seixanta, es va descobrir que amb un entrenament adequat els ulls aprenen a moure’s més ràpid, amb la qual cosa augmenta la quantitat de paraules que és possible descodificar cada hora.
Nou paradigma a la lectura ràpida
Hi ha moltes altres tècniques de lectura veloç i totes estan molt controvertides perquè es recolzen en procediments pseudocientífics, mites estesos però falsos, o incomprensió sistemàtica del procés mateix de la lectura.
Per exemple, la supressió de la subvocalització (repetir mentalment cada paraula segons es va llegint) és molt controvertida, atès que és possible que sense subvocalització no es pugui identificar paraules. Existeix la creença que, per exemple, la lectura és un procés d’alguna forma indirecte que va dels ulls a la boca (explicant així la subvocalització), després de la boca a l’oïda interna i finalment al cervell, pretenent d’aquesta manera que en eliminar la subvocalització es millorarà el procés de lectura (realment, en llegir el senyal va directament de la visió al cervell i únicament pren significat quan aquest la interpreta a través del processament visual, per la qual cosa la subvocalització és, en realitat, un simple reflex neurològic involuntari).
Mètodes de lectura ràpida
A la lectura ràpidahi ha diversos trucs o mètodes que ajuden a augmentar la velocitat de lectura i la comprensió.
1. Mètode del marcador
S’assenyala la lletra o paraula, establintuna connexió entre el text que es llegeix i el cervell. Els ulls es fixen en el punter i s’evita que hi hagi salts de línia, és a dir, s’avança la lectura de manera uniforme, sense tantes distraccions ni regressions cap a línies anteriors. A més, segons s’incrementa la velocitat amb el dit o el llapis, la concentració és major i es capten ràpidament les paraules clau.
El problema és que aquest gest s’associa a alguna cosa dolenta i innecessària, reservat per a nens que comencen a aprendre a llegir.
2. Mètode de la fixació
Cada vegada que llegim, l’ull realitza pauses i salts. Necessita enfocar a cada pausa com ho fa una càmera fotogràfica. La fixació no és més que el punt on es deté la vista per llegir.
Aquestes pauses són molt curtes, però si es té en compte el gran nombre de fixacions que es realitzen durant la lectura, sumen bastant de temps. A més, les fixacions són el que cansa els ulls durant la lectura i causa problemes de concentració.
L’objectiu d’aquesta tècnica és disminuir el nombre de fixacions: Per això, s’han d’executar fixacions oculars àmplies, és a dir, que l’ull capti en una sola fixació el nombre més gran possible de paraules (o quatre o cinc lletres i alguna paraula i es dedueixin les altres paraules i parts de les frases). El cervell reconeix i capta les paraules, encara que no es llegeixin literalment.
Al principi es llegeix així:
I al final es pot arribar a llegir així:
Suprimir errors per llegir de forma més veloç
Els mètodes de lectura ràpida es basen a deixar de costat suposats errors, que es classifiquen en dos grups.
a. Errors de lectura bàsica:
Sil·labejar o fragmentar les paraules.
Saltar-se línies.
Moure el cap per acompanyar la lectura.
Vocalitzar els sons que es llegeixen, sigui en veu alta o mentalment. Reduir aquest hàbit permet incrementar la velocitat i la comprensió de lectura.
b. Errors de lectura avançada:
Excés de fixacions oculars. Aturar la vista a cada paraula que es llegeix i no en els blocs de text.
Retrocedir i rellegir per falta de concentració.
Insuficiència de vocabulari.
No saber per a què es llegeix. Saber què es vol aprendre és clau per llegir més de pressa un text.
A més, la lectura lenta no manté el cervell prou ocupat, per la qual cosa comença a pensar en qualsevol cosa. Aquesta desconcentració fa més lenta la lectura.
Concentració i vocabulari, claus a la lectura
Les tècniques de lectura ràpida, encara que no són una panacea, poden ser recomanables, atès que milloren el rendiment i ajuden a concentrar-se en la lectura.
El vocabulari és un aspecte en el qual els mètodes de lectura ràpida no solen insistir, però conèixer el significat de les paraules és fonamental per a la lectura. Les desconegudes fan més lenta la lectura en tots els casos.
Els científics suggereixen practicar la lectura i proposar-se adquirir vocabulari nou com una manera de guanyar velocitat sense perdre comprensió.
Els límits de la lectura ràpida
Alguns investigadors afirmen que no hi ha “fórmules màgiques” per augmentar la velocitat de la lectura, i que aquest augment té conseqüències en allò que s’entendrà i recordarà. Encara que en certs escenaris és tolerable i fins i tot aconsellable una pèrdua en la comprensió, les velocitats de500 o 700 paraules per minut solament es poden donar quan, per exemple, el contingut general del text ja es coneix i es busca alguna dada específica que està inclosa en ell.
Atès que un dels objectius de la lectura segueix sent obtenir plaer, cal preguntar-se si el plaer d’una novel·la és el mateix si es gaudeix al ritme normal que si es llegeix a una velocitat elevada.
Reflexió final
El present article, de cap manera suposa una proposició o consell, simplement es tracta d’una aproximació a un concepte interessant.
L’aplicació per part de cada persona dependrà del seu objectiu. Per exemple, la tècnica de la lectura diagonal pot ser utilitzada per llegir, en poca estona, un periòdic de tiratge diari. La finalitat general no acostuma a ser llegir detingudament totes i cadascuna de les notícies incloses en el periòdic; atès que aquest treball suposaria un considerable espai de temps. No obstant això, sí que es pot pretendre formar-se una idea, més o menys detallada, de les informacions més importants a escala global. És a dir, que es pot llegir la major part del periòdic amb la tècnica de la lectura diagonal i detenir-se en aquella secció o seccions que més interessin a la persona.
A l’hora de posar en pràctica la tècnica de lectura diagonal, per a cada article bàsicament llegiríem el següent:
El titular.
L’inici.
Els curts extractes destacats (a manera d’escarits resums de les qüestions més rellevants).
Algun terme que estigui destacat (negreta, cursiva) o que ens cridi l’atenció.
El final.
Amb això, i donant regna solta a la nostra imaginació, ens podríem fer una idea general del que s’ha explicat a l’article.
En canvi, la mateixa tècnica no serviria, en principi, per llegir un contingut de diferents característiques. Per exemple, no seria aconsellable utilitzar-la per llegir una novel·la o una publicació científica o amb un contingut que inclogui terminologia tècnica o específica.
Suggeriment
Si t’interessa la velocitat lectora, pots realitzar el següent Test:
Però recorda que, gairebé sempre, el més important serà comprendre allò que s’està llegint.
Llegir és important, però també ho és comprendre allò que llegim.
Llegir
El terme llegir (del llatí legere), al·ludeix al procés de percebre i comprendre l’escriptura, ja sigui mitjançant la vista, l’escolta (audiollibres) o el tacte (braille). En aquesta definició s’inclou, com a part fonamental de la lectura, que es comprengui el que s’està llegint. Si no és així, allò que estem fent, en sentit estricte, no serà llegir?
Alfabetisme
Alfabetitzar és ensenyar a llegir i escriure a grans masses de persones. A més, es tracta d’un dret fonamental dels éssers humans. Per desgràcia, no tota la població del món sap llegir. Segons la Unesco, es calcula que el 2008 hi havia uns 774 milions de persones adultes analfabetes (aproximadament un de cada cinc adults).
En l’actualitat, es distingeix entre analfabetisme i “illetrisme”, també denominat analfabetisme funcional. Una persona illetrada pot entendre un missatge senzill, capta el mecanisme de la lectoescriptura, però no pot arribar a la idea central d’un text curt i no sap usar els conceptes que llegeix (per falta de vocabulari i de comprensió lectora).
Percepció i comprensió
La psicologia cognitiva i la lingüística estudien com els éssers humans perceben i comprenen l’escriptura. En mesurar els moviments oculars amb el mètode “seguiment d’ulls”, la psicologia tracta d’entendre com la percepció i la comprensió s’influeixen i completen mútuament.
Fonaments de la percepció en llegir
L’ésser humà percep el seu ambient per visió amb fixacions i sacades. En fixar clava els ulls en un punt immòbil i amb sacades redirigeix la mirada ràpidament d’un punt de fixació a un altre. Només durant les fixacions els nervis en la retina transmeten la informació que perceben per la llum.
El camp visual és l’àrea on es veuen objectes mentre l’ull està enfocat en un punt. La part del camp visual per la qual s’adquireix informació útil durant una fixació es denomina àrea de percepció.
Moviments oculars en llegir
Si la percepció visual va unida a una bona comprensió semàntica, els ulls segueixen un desplaçament lineal en la direcció de llegir (a Occident cap a la dreta) amb sacades de 7 a 9 lletres i amb un interval entre les sacades entorn de 225 mil·lisegons.
L’avanç lineal es veu interromput periòdicament amb una regressió de la mirada cap enrere, cap a paraules ja vistes, amb sacades entre 9 i 6 caràcters. Aquest canvi d’adreça suposa el 10% – 15% de les sacades i és característic d’una lectura fluida i correcta. Són moviments que poden aclarir el text i que depenen de factors com la concentració o i l’interès de la persona que llegeix.
Models del control de sacades
Hi ha dos models competitius que tracten d’explicar com el lector mou la mirada.
Segons el “model de procés cognitiu”, el lector fa una sacada tan aviat com ha guanyat accés lèxic, és a dir, ha identificat la paraula enfocada.
Segons el “model del motor ocular”, els moviments són dictats físicament. Al principi, el lector tria una estratègia fonamental (per exemple, llegir tan de pressa com li sigui possible) i una tàctica depenent del text (per exemple, si el text és complicat, llegeix a poc a poc).
Sembla ser més correcte el model del motor ocular, però no existeix una prova definitiva.
Identificació i integració de paraules
Els factors més importants per identificar una paraula són les primeres tres lletres, l’última lletra, l’ús de minúscules i majúscules i la identitat fonètica.
Vocalització
És el procés mitjançant el qual s’articulen els sons (fonemes) de les paraules que s’estan llegint. Quan es vocalitza, la velocitat de la lectura i la comprensió del text es redueixen dràsticament.
Subvocalització
També denominada “vocalització mental”, és el procés pel qual s’articula mentalment el que es llegeix. És indispensable per transformar una grafia (lletra) en so (fonema) la qual cosa es requereix per produir la significació (comprensió) i no té les limitacions de velocitat i comprensió que té la vocalització, és a dir, no destorba la comprensió. Al contrari, sembla que la subvocalització forma part rellevant del procés de llegir. Alguns psicòlegs creuen que sense subvocalització no és possible llegir, justifiquen la seva opinió amb el paper important que juga el component fonètic en identificar paraules.
La lectura
Es basa en dos components:
L’accés lèxic. És el procés de reconèixer una paraula com a tal i comença amb la percepció visual. Primer es perceben els trets gràfics (lletres o paraules) i després té lloc un accés lèxic directe (quan coneixem la paraula) o un accés lèxic indirecte (si ens trobem termes desconeguts o difícils de llegir).
La comprensió. En ella es distingeixen dos nivells:
Nivell elemental. És la comprensió de les proposicions del text i es realitza a partir de la conjunció dels elements textuals (informació proporcionada pel mateix text) i dels elements subjectius (coneixements previs). Es realitza de forma automàtica i és considerat un microprocés.
Nivell superior. És el de la integració de la informació subministrada pel text. Consisteix a lligar unes proposicions amb d’altres per formar una representació coherent d’allò que s’està llegint. Es realitza de forma conscient i no automàtica i és considerat com un macroprocés.
El procés de lectura
Segons algunes teories, la persona que llegeix és una simple receptora que busca o extreu la informació del text, és a dir, que és aliena al text i la seva comprensió es limita al missatge que es vol transmetre.
Altres teories conceben la lectura com un procés interactiu i atorga al lector un paper més actiu, atès que ha de construir el sentit del text.
Realitzada eficientment, la lectura ha de facilitar el sorgiment, en el conscient de la persona lectora, de la comprensió del text. Quan acaba l’acte de llegir i no té lloc aquesta comprensió, no es pot afirmar que s’hagi complert el procés de lectura. Una vegada que es té clar el que és llegir i les seves implicacions, es pot analitzar el que ha de fer un lector per dur a terme aquesta activitat amb eficiència.
La lectura posseeix les següents característiques:
1. Llegir és un procés de pensar. Pensar en el significat dels símbols impresos.
2. És una activitat de comprensió de les idees que es troben rere les paraules.
3. És una activitat que es realitza individualment.
4. L’habilitat lectora pot millorar-se i perfeccionar-se.
5. Existeix una interrelació estreta entre lectura-pensament i llenguatge, atès que el llenguatge és un instrument del pensament i un mitjà d’expressar a altres persones allò que hem pensat.
Comprensió lectora
La comprensió és el procés d’elaborar el significat per la via d’aprendre les idees rellevants del text i relacionar-les amb les idees que ja es tenen. Aquest procés es dona sempre de la mateixa forma, sense importar la longitud del text.
No és el mateix llegir que comprendre el que es llegeix. Es pot llegir un text i no comprendre’l. Les causes poden anar des de la manca de vocabulari fins a l’escassa atenció.
Importància de la comprensió lectora
Resulta molt important no només per entendre el que es llegeix, sinó per identificar quan alguna cosa no s’entén per falta de recursos. En aquests casos, consultar una paraula o concepte pot ajudar a una assimilació més completa.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Johannes Gutenberg, amb la invenció de la impremta amb tipus metàl·lics mòbils, va fer que els textos es tornessin molt més accessibles. Encara que molt abans s’havien realitzat algunes impressions, a la Xina i a Corea, amb impremtes fetes primer en fusta i després en bronze, l’invent de Gutenberg va ser diferent. Amb ell va ser possible imprimir moltes còpies del mateix text ràpidament.
Si vols saber més sobre els primers llibres, et recomano que llegeixis la següent publicació: “Els primers llibres”.
És de domini públic que la primera obra que va imprimir Gutenberg va ser la Bíblia, com a mínim això és el que hem escoltat sempre. Però, en realitat, no va ser exactament així. En sentit estricte, el primer llibre imprès per Gutenberg va ser “El missal de Constança”, el llibre utilitzat pels sacerdots catòlics per a la celebració de la missa.
No obstant això, la fama de primer llibre imprès se la va endur la Bíblia. La raó fonamental que fa que es consideri la Bíblia la primera obra impresa per Gutenberg, és que sí que va ser la primera obra de la qual es van realitzar moltes còpies. De la Bíblia es van imprimir al voltant de dos centenars d’exemplars i, en canvi, “El missal de Constança” va tenir un tiratge molt limitat.
Precisament el fet de poder realitzar moltes còpies d’una mateixa obra, va ser el que va conferir a la impremta la condició d’invent essencial en la propagació de la cultura.
Aquesta primera obra impresa a gran escala (per l’època) és coneguda amb el nom de “Bíblia de Gutenberg” i és considerada una obra mestra de la impressió fina artesanal per la seva tipografia gòtica delicadament impresa a cada pàgina.
L’escriptura és d’una tinta negra i nítida impresa en dos densos blocs de text. Les lletres majúscules i els encapçalats estan adornats a mà amb un toc de tinta vermella. La majoria de les bíblies van ser enquadernades en pell de porc blanca i dividides en diversos volums.
També és coneguda com a “Bíblia de 42 línies”, atès que cadascuna de les 1.282 pàgines té 42 línies a dues columnes. Aquesta característica la diferencia d’una edició posterior que té 36 línies. Va ser impresa en la llengua anomenada Vulgata, llatí corrent ja utilitzat des del segle V per a major comprensió dels qui ja sabien llegir.
Dels 180-200 exemplars que es van imprimir, uns 55 van ser impresos en pergamí i la resta en paper. En l’actualitat, es conserven 48 exemplars, encara que tan sols 21 d’ells estan complets (4 d’ells en pergamí).
Com a colofó, esmentar que Gutenberg, com tantes persones cèlebres, va morir sense reconeixement i arruïnat a la seva ciutat natal, Magúncia (Alemanya), l’any 1468.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Quan pensem en un llibre, ben segur que ens ve al cap la imatge d’un llibre imprès, enquadernat, és a dir, tal com els coneixem avui en dia. Però hem de tenir en compte que no sempre ha estat així. De fet, el primer llibre imprès, la Bíblia, no va veure la llum fins a l’any 1440, gràcies a l’invent de la impremta per part de Gutenberg.
Si vols saber més sobre el primer llibre imprès, et recomano que llegeixis la següent publicació: “El primer llibre imprès”.
Si ens aturem a imaginar com devien ser els llibres abans de la invenció de la impremta, algunes persones pensaran en els llibres de l’Edat Mitjana; però el seu origen és molt més llunyà.
Mesopotàmia
Per parlar dels inicis del llibre, ens hem de remuntar fins a l’any 3500 aC, a Mesopotàmia, terme que en grec antic significa “terra entre dos rius”, una regió situada entre els rius Tigris i Eufrates. És la zona que actualment coneixem com a Orient Pròxim i, de manera aproximada, devia ocupar els territoris de l’actual Iraq i algunes zones d’Iran, Turquia i Síria.
Mapa que mostra l’extensió de Mesopotàmia. Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Mesopotamia
Segons sembla, l’escriptura es va desenvolupar de manera independent a diferents àrees del món, sense contacte entre elles (si més no que se sàpiga), des de la Xina fins a Mesoamèrica; però es considera que Mesopotàmia va ser el primer lloc.
Escripturacuneïforme
En aquella època, la zona estava habitada pels pobles assiri, acadi i sumeri. Precisament aquest últim, el poble sumeri, va ser l’inventor del primer sistema d’escriptura, la cuneïforme. En un primer moment, els sumeris utilitzaven tauletes d’argila humitejades com a suport material, però també s’han trobat inscripcions en pedra i fins i tot en metalls. Hi gravaven pictogrames que representaven paraules o objectes, fins que aquests van evolucionar cap a l’escriptura cuneïforme, una escriptura fonètica que representava fonemes i no idees i estava formada per signes amb traços triangulares. La forma d’aquests traços era deguda al fet que les gravaven amb un tall vegetal amb forma de tascó o “cunya”, d’on deriva el nom de cuneïforme. Va nàixer per la necessitat de comptabilitzar béns i transaccions, és a dir, l’origen tenia una finalitat comptable.
Escriptura cuneïforme.
Els primers documents
Entre els primers documents o “llibres” de l’època, en destaquen els següents:
oLa Tauleta de Kish
És una tauleta de pedra calcària, datada cap a l’any 3500 aC i trobada a Tell al-Uhaymir, l’emplaçament de l’antiga ciutat sumèriade Kish. Es troba coberta d’escriptura cuneïforme i és considerada la mostra més antiga d’aquesta escriptura.
oEl Codi d’Hammurabi
Està gravat en una estela de basalt negre de 2,25 m d’alt per 50 cm en la zona més ampla. En la zona superior està representat el rei de Babilònia, Hammurabi (1795 aC – 1750 aC). A sota hi pareixen, inscrites en caràcters cuneïformes, les lleis que regien la vida quotidiana. En conjunt són 282 lleis. Se’n poden destacar les següents característiques:
1.Encara que no va ser el primer codi legal, va ser el definit amb més claredat i va influir en les lleis d’altres cultures.
2.És un dels exemplars millor conservats d’aquesta classe de documents.
3.Representa un desenvolupat concepte d’igualtat entre els habitants de Mesopotàmia.
4.Es basa en l’aplicació de la Llei del Talió.
5.És un dels primers exemples del Principi de presumpció d’innocència, atès que suggereix que tant l’acusat com l’acusador tenen l’oportunitat d’aportar proves.
El Codi d’Hammurabi.
La Llei del Talió
En llatí lex talionis, es tracta de la denominació tradicional d’un principi jurídic de justícia retributiva, en què la norma imposava un càstig que s’identificava amb el crim comès, obtenint-se la reciprocitat.
El terme “talió” deriva de la paraula llatina tallos o tale, que significa “idèntic” o “semblant”; per això no es refereix a una pena equivalent, sinó a una pena idèntica.
L’expressió més coneguda d’aquesta llei és el passatge bíblic “Ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu”, que es troba concretament a l’Èxode 21:24.
Resulta el primer intent d’establir una proporcionalitat entre el dany rebut en un crim i el càstig, fixant el límit a la venjança. Val a dir que la major part d’ordenaments jurídics s’hi van basar, sobretot a Europa durant l’Edat Antiga i l’Edat Mitjana.
En el codi d’Hammurabi, una de les versions més antigues d’aquesta llei, el principi de reciprocitat exacta s’empra amb gran claredat. Per exemple, la llei 229 establia que si una casa s’esfondrava i matava els propietaris, l’arquitecte havia de morir.
Els Escribes
L’alfabetització a Mesopotàmia era molt reduïda, atès que estava reservada a les elits, i els escribes gaudien d’un gran prestigi, sobretot per la complexitat de l’escriptura cuneïforme, que exigia un alt grau d’especialització. Es tractava d’una professió hereditària, en què l’aprenentatge començava en edats primerenques. Estaven sota la protecció de la deessa sumèria Nisaba.
La invenció de la literatura
Les activitats intel·lectuals estaven molt valorades a Mesopotàmia i a les escoles, que estaven dedicades principalment a la classe sacerdotal i eren tan nombroses com els temples, s’hi ensenyava lectura, escriptura, religió, dret, medicina i astrologia.
Sumèria és un increïble exemple del que la paraula escrita pot produir perquè, a més d’influir sobre el posterior desenvolupament dels textos litúrgics sagrats, a Mesopotàmia es va inventar la literatura.
El poble sumeri considerava que l’escriptura era un regal del déu Enlil, fet que a Babilònia també afirmarien més tard, amb la seva pròpia versió del déu Nabu.
La literatura sumèria es basa, principalment, en tres temes: mites, himnes i lamentacions.
Algunes de les obres literàries més importants serien les següents:
§L’Enuma Elish o Poema de la Creació. Explica les idees mesopotàmiques sobre l’aparició dels primers déus i la creació de l’espècie humana per Marduk, déu de Babilònia, amb la pell del déu Kingu.
§El Poema o Epopeia de Gilgamesh. Considerat el relat escrit més antic del món, és una obra èpica en vers sobre les peripècies d’aquest llegendari governant d’Uruk (Gilgamesh) i la seva recerca del sentit de la vida enfront de la inevitable mort. S’hi exalta l’amor, l’amistat i la feblesa de l’ésser humà enfront dels déus i hi apareixen temes fonamentals de la literatura, com el diluvi, el viatge o la por a la mort. Sembla que originàriament va ser transmès de forma oral.
La tauleta sobre el diluvi de l’Epopeia de Gilgamesh (Museu Britànic).
Els primers autors coneguts pel seu nom
El primer escriptor, en aquest cas escriptora, del món de qui es coneix el seu nom és Enheduanna (2285 aC-2250 aC), suma sacerdotessa d’Ur, que va ajudar a mantenir l’imperi del seu pare a Sumèria. Però no només és coneguda per aquest fet, sinó també per ser una consumada poetessa.
Les seves obres més importants són els tres grans himnes en alabança a la deessa Inanna, antiga deessa sumèriade l’amor, la sensualitat, la fertilitat, la procreació i la guerra: L’amant de gran cor, L’exaltació d’Inanna i La deessa dels poder temibles.
Però també va escriure 42 poemes, que relaten els seus sentiments personals sobre una sèrie de temes diferents.
Les seves obres van ser molt populars i van influir en himnes, cançons i salms posteriors, com els de l’Antic Testament (per exemple, El cantar dels cantars).
Abans del descobriment de l’obra d’Enheduanna, es pensava que el primer autor conegut pel seu nom era l’escriba babilònic Shin-Leqi-Unninni (1300 aC-1000 aC), qui va escriure la versió babilònica de l’Epopeia de Gilgamesh.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Wislawa Szymberska (1923-2012). Poeta polonesa. Premi Nobel de Literatura l’any 1996.
Aquesta web utilitza galetes pròpies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis l’usuari o usuària accepta l’ús que fem de les galetes. AcceptarRebutjarConfiguracióPolítica de galetes
Política de galetes
Visió general de la política de galetes
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la teva experiència mentre navegues pel lloc web. D’aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes galetes s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniul’opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d’aquestes galetes pot afectar la teva experiència de navegació.
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou les galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes galetes no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les galetes que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen galetes no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes galetes al vostre lloc web.