Final feliç

Observació:

Aquest relat va quedar Finalista en el “II Concurs de Relats Breus negres o policíacs El Segre de Negre 2019”. Lleida.

A més, va aparèixer publicat:

· A la versió impresa del Diari “Segre” del 17 de maig de 2019.

· A la versió digital del Diari “Segre” (https://www.segre.com/noticies/opinio/el_segre_negre/2019/05/17/final_felic_76492_8395.html).

Després de molt de temps, la Marta tornava a somriure. Es mostrava tal com era abans: alegre i extravertida. Encara que no en parlava de manera explícita, semblava evident que havia deixat enrere les llargues nits sense poder dormir, els nervis, els atacs d’ansietat i la por.

Feia uns mesos que s’havia adonat que ningú li solucionaria els problemes. Només ho podia fer ella. Per això, un dissabte a la nit havia tornat al lloc dels fets, havia repetit el mateix recorregut…

 

El Carles va obrir els ulls. A la seva dreta hi havia el Lluís i a l’esquerra el David. Poc després, la Marta va entrar a l’estança. A l’instant, els tres nois van ser conscients de per què eren allí.

La Marta va caminar cap a ells brandant una destral. “M’he passat una bona estona esmolant-la”, va comentar en to jocós. Però els nois van comprendre que no es tractava d’una broma. Sense prolegòmens ni innecessàries explicacions, va colpejar el coll del David en reiterades ocasions, fins a provocar-li la mort.

Tot seguit, sota l’atenta mirada del Carles i del Lluís, els ulls dels quals semblaven estar a punt de sortir-se de les òrbites, va anar a la taula del racó, on va substituir la destral per un ganivet. “També està ben esmolat”, va remarcar.

Es va atansar al Lluís i li va seccionar l’artèria femoral esquerra. “Segons tinc entès, en menys de cinc minuts t’hauràs dessagnat”, li va explicar. I va deixar transcórrer aquell temps gairebé sense pestanyejar, com si intentés no perdre’s ni el més petit detall. El Carles tampoc no podia treure la mirada del seu moribund amic. Fins que… “Ja està!”, va exclamar la Marta mentre observava el rellotge. “Ha anat una mica més ràpid del que havia previst”, va confessar.

A continuació, es va apropar al Carles. Es va aturar davant d’ell. Se’l va mirar fixament. “No pateixis. He reservat el millor per a tu”, va dir mentre esbossava un somriure sarcàstic.

Si vols deixar un comentari, ho pots fer a continuació.

 

S’accepten de bon grat opinions, reflexions, suggeriments, crítiques constructives…

Si un llibre està ben escrit, sempre em sembla que és massa curt”.

Jane Austen (1775-1817). Novel·lista anglesa.

Deixa un comentari