Escrita per Antoine de Saint-Exupéry, l’obra “El petit príncep” va aparèixer publicada per primera vegada a Nova York el 6 d’abril de 1943.
Qui més qui menys, gairebé tothom ha sentit parlar d’aquesta obra i coneix el seu argument. Encara que, en principi, pugui semblar que es tracta d’una obra destinada a un públic infantil, no és pas així. En realitat, està destinada a ser llegida per qualsevol persona de qualsevol edat.
Vaig llegir aquest llibre fa uns anys. De petit no l’havia llegit, però, un bon dia, una persona llicenciada en filologia me’l va recomanar amb vehemència. Encara que aleshores devia tenir uns vint-i-cinc anys, em va assegurar que m’agradaria. I així va ser. A més, és un llibre no gaire extens, que recomanaria a tothom que encara no l’hagi llegit, tingui l’edat que tingui.
Es tracta d’un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens. El llenguatge, senzill, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d’una concepció simbòlica de la vida.
S’hi pot llegir en ell una invitació de l’autor a trobar el nen en un mateix, atès que “totes les persones grans han estat al principi nens (però poques se’n recorden)”.
L’obra ha estat traduïda a més de dues-centes cinquanta llengües i dialectes (essent la quarta obra amb més versions del món). Una qüestió més desconeguda és la biografia del seu autor. Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944) va ser un escriptor, poeta i aviador francès. Va escriure altres obres, com “Correu Sud” (1929), “Vol de Nit” (1931), “Carta a un Ostatge” (1944)… Totes les seves novel·les narraven la història dels seus viatges, convertint-los en ficció i creant fantasies.
L’octubre de 1926, Antoine de Saint-Exupéry va complir el seu somni de ser pilot i la seva vida va transcórrer sobre avions entre el Sàhara, l’Argentina i Nova York. En aquesta ciutat, uns anys més tard, esperava poder tornar a volar. Però allí no era feliç. Durant les nits de soledat i melancolia escrivia llargues cartes als amics i als marges o reversos els dibuixava un homenet ros, primer amb ales, després amb bufanda… Una espècie d’alter ego infantil, despentinat, que li permetia expressar allò que al seu personatge d’escriptor prestigiós i aviador adult li hauria costat de dir. Alguns d’aquests amics el van animar perquè, un dia, donés vida pròpia a aquest noiet. Així va ser com va nàixer “El petit príncep”.
La seva mort és un misteri. Va desaparèixer en una missió el 31 de juliol de 1944, mentre realitzava un vol de reconeixement per als aliats a prop de Marsella, i el seu avió no va ser trobat fins a l’any 2004.
“Llegir sense reflexionar és com menjar sense digerir”.
Edmund Burke (1729-1797). Escriptor i pensador polític britànic.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Pots deixar el teu comentari a continuació.
Et convido a llegir altres publicacions de la web.
En el Menú, explora les diverses Categories.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions.
Segueix Santos Balasch a Facebook, Twitter i Instagram.
Comparteix la web i les publicacions.
Gràcies x continuar ilustrant-nos…..
Moltes gràcies, Sandra. Sempre són ben rebuts els ànims per continuar endavant.
Felicitats! M’ha agradat molt.
Gràcies, Marta.