De la venjança es diu que és un plat que se serveix ben fred. Aquesta frase significa que si vols venjar-te és millor no fer-ho de seguida, sinó que t’has de preparar la venjança amb temps per poder-la realitzar bé.
Val a dir que en aquesta publicació no es justifica la venjança, ni de bon tros, només es comenta la seva existència.
Subjectivitat de l’ofensa
La venjança no és res més que la resposta a una ofensa rebuda, la qual ha estat percebuda com a tal per la persona que l’ha rebut. El que no se sap és si l’altra persona, que ha realitzat la suposada ofensa, l’ha percebut com a tal. En moltes ocasions tinc la sensació que no és així, que la persona que ha comès l’ofensa no se n’ha adonat, o no ha volgut adonar-se, que l’ha comès. Per exemple, quan una persona comet assetjament escolar sobre una altra persona, sovint ni se’n deu adonar que el que està fent és ofendre l’altra persona; potser ella ho percep com un simple joc o com una forma normal de comportar-se. Insultar aquella persona, fer-la quedar malament davant de la resta de companys, prendre-li l’entrepà, vexar-la de diferents maneres… Tot això la persona agressora ho pot percebre com a circumstàncies normals dins les relacions interpersonals.
El mateix es podria dir en el cas d’agressions, siguin físiques o sexuals. L’agressor potser no és que no se n’adoni, simplement no pensa que el que està fent està mal fet.
Què duu una persona a voler venjar-se?
Aquí radicaria el quid de la qüestió. Perquè no totes les persones que reben una ofensa es vengen de la persona que les va ofendre. N’hi ha moltes que no fan res, ja sigui perquè no s’hi atreveixen, per temor a represàlies, per vergonya al fet que altres persones se n’assabentin… La resta de víctimes, les que sí que es vengen, suposo que ho fan perquè dins seu no poden suportar l’ofensa rebuda, és més fort el sentiment de venjança. Faltaria saber si existeix un prototip de persones que acostumen a venjar-se.
La venjança com a solució
Sigui com sigui, encara que de vegades ho pugui semblar, la venjança no és la solució. Però les persones que han estat ofeses o agredides poden percebre la venjança com l’única manera de reposar-se del dany rebut.
En un primer moment, el simple fet de pensar en la venjança i en els detalls de com portar-la a terme, pot ser que calmi d’alguna manera la set de venjança. En moltes ocasions, la situació no passarà d’un pensament que no acabarà portant-se mai a la pràctica.
Torno a repetir que la venjança mai no és la solució. El que cal fer és denunciar el dany rebut. Si es tracta, per exemple, d’assetjament escolar, primer a la direcció del centre i si no es rep el cas merescut, a altres instàncies. Si es tracta d’assetjament laboral, a la direcció de l’empresa o a les persones que actualment estan designades a totes les empreses per a tals circumstàncies. Si és una agressió física o sexual, a les autoritats policials.
Però, i si la persona agredida percep com a única opció la venjança? Podria intentar mitigar aquest impuls denunciant l’acte. I si no n’hi ha prou, pot acudir a una persona experta en psicologia i, a poder ser, especialitzada en aquests temes, perquè l’ajudi a gestionar la situació i els pensaments de venjança.
La intencionalitat
La subjectivitat, la percepció de la persona que se sent ofesa, pot ser molt diferent de la intencionalitat de qui ha ofès. Es pot donar el cas que qui ha dit o ha fet allò no tenia ni la menor intenció d’ofendre. Això significa que la persona ofesa ha de perdonar l’ofensa i deixar-ho estar? No sempre. Perquè no sempre la intencionalitat influirà en la resposta de la persona ofesa. Perquè, per exemple, una agressió, encara que la intenció no fos agredir, no deixa de ser una agressió. Tot això queda en un segon pla quan l’ofensa resulta verídica i objectiva.
Conclusió
En tots els casos d’ofensa o agressió, el primer pas a seguir podria ser el de posar-se en mans de persones expertes que puguin ajudar.
“Les biblioteques públiques són espais democràtics on es poden anivellar les desigualtats”.
Irene Vallejo Moreu (nascuda el 1979). Filòloga i escriptora espanyola.
I tu, què en penses?
M’agradaria conèixer la teva opinió.
T’agrairia que deixessis un comentari.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació. Pots apuntar-te a través del Formulari de la barra lateral dreta (en la versió per a mòbil i tauleta es troba a sota de cada publicació).
Bona reflexió, ja fa molt de temps que es van venjar amb mi amb ofensa , mentides i hem van fer molt mal,físicament només una mica però amb paraules i fets van ser molt fortes,
Vaig haver d’anar al jutge de Pau, AMB TESTIMONIS, GUANYANT EL CAS.
La venjança no és lo que vull per ningú, perdono, em costa oblidar perquè les veig casi a diari. Les perdono i reso i prego per elles, Es el meu tarannà.
Hola. Em sap molt de greu que et succeís el que comentes. La venjança és molt dolenta, és del pitjor que hi ha. Moltes gràcies per comentar.