Algunes definicions de sort són les següents:
1. Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a cada persona.
2. Bon o mal èxit escaigut a una cosa.
3. Atzar al qual hom confia la decisió d’alguna cosa.
4. Resultat positiu d’un succés poc probable.
5. És el que succeeix més enllà del control d’una persona.
Alguns sinònims de sort són: Fortuna, atzar, casualitat, destí, estrella…
D’una manera més col·loquial, podríem dir que tenir sort és que les coses surtin bé. Quan una persona es diu que ha tingut bona sort en una tasca, significa que li ha anat bé. Per contra, quan es diu que una persona ha tingut mala sort en una tasca, significa que ha sortit malament. Així, la sort pot ser bona o ser dolenta, en funció del que succeeixi.
Que una persona hagi tingut sort en una qüestió no vol dir que tingui sort sempre. Pot ser que tingui sort en alguna o algunes circumstàncies i no en la resta. I a l’inrevés, que una persona no tingui sort en alguna o algunes situacions, no vol dir que sempre li surti tot malament. Però de vegades coneixem persones a qui gairebé tot els surt bé (considerades persones afortunades) i altres persones a les quals gairebé tot els surt malament (considerades persones malastrugues).
Hi ha qui afirma que la sort se la busca o se la fa cadascú, el que ve a dir que si t’hi esforces existeixen més probabilitats que aquella tasca et surti bé, és a dir, que tinguis bona sort en aquella circumstància.
Visió subjectiva de la sort
Però, com succeeix en tantes situacions de la vida quotidiana, les coses no acostumen a ser blanques o negres, sinó que existeixen molts matisos. També respecte a la sort. Allò que per a una persona pot suposar haver tingut molta sort, una altra persona ho pot considerar només una mica de sort, o fins i tot un fet normal. Per exemple, hi haurà qui si li toca la loteria, encara que sigui una quantitat no gaire gran, pensarà que ha tingut sort. En canvi, una altra persona pensarà que allò no és sort perquè només haurà guanyat una mica i la persona no s’ha fet rica.
Visió objectiva de la sort
Per intentar mesurar si una circumstància ha estat sort o simplement ha estat un resultat normal, entraria en joc la quarta definició esmentada abans (resultat positiu d’un succés poc probable). Perquè una aproximació racionalista a la sort inclou l’aplicació de les lleis de la probabilitat. És a dir, que potser, si volem basar-nos en qüestions científiques, hauríem de calcular la probabilitat que aquell succés tingui lloc. I si la probabilitat era baixa o molt baixa i, així i tot, aquell succés ha tingut lloc, significarà que hi ha hagut sort. Però primer de tot ens hauríem de posar d’acord en fixar alguns paràmetres, com, per exemple, a partir de quin nombre es considera baixa una probabilitat.
La sort i el destí
La sort no existeix només en els jocs d’atzar, sinó que pot aparèixer (o no) en múltiples circumstàncies de la vida. Per exemple, trobar una parella amb la qui tinguis molta afinitat pot ser considerat com haver tingut sort. En aquesta i altres circumstàncies hi ha qui pot relacionar la sort amb el destí. I aquí es barregen les dues qüestions. Hi haurà qui dirà que és sort, altres diran que ha estat el destí qui ha unit aquelles dues persones.
Recerca de la sort
La sort la vol tothom, la busca tothom. Per aquesta raó, des de temps immemorials les persones han intentat, mitjançant moltes i diverses formes, atraure la sort. Hi ha qui la busca cada setmana jugant a algun dels nombrosos jocs d’atzar que existeixen. Perquè sempre resulta agradable tenir sort.
Algunes altres formes conegudes són les següents:
1. Buscant un trèvol de quatre fulles.
2. Portant a sobre una pota de conill.
3. Penjant una ferradura sobre la porta.
4. Duent sempre a sobre algun amulet, és a dir, un objecte que aquella persona considera (sense cap base científica) que li proporciona sort.
5. Tornant a posar-se els mateixos mitjons (o una altra peça de roba) que portava posats un dia en què va considerar que havia tingut sort.
La sort a la història
Desconec quan va aparèixer a la civilització el concepte de sort. Potser va ser quan un homínid primitiu es va veure involucrat en un incident perillós del qual en va sortir il·lès. Havia tingut sort.
Existeixen una sèrie de creences espirituals sobre la sort. Encara que varien molt, la majoria coincideix a pensar que es pot influir en la sort amb medis espirituals, és a dir, realitzant certs rituals o evitant certes situacions.
Algunes cultures i religions posen l’èmfasi en l’habilitat de les persones per atraure la sort per mitjà de rituals. En canvi, les religions jueva, cristiana i musulmana creuen més en la voluntat d’un ésser suprem que en la sort com a principal influència en els successos futurs.
La sort a la psicologia
En psicologia s’anomena sort a totes aquelles coses que no podem predir, explicar o controlar.
La sort és una creença de l’ésser humà i com a creença, des del punt de vista psicològic, no existiria la bona o la mala sort. Diem que hem tingut bona sort quan hem obtingut el resultat desitjat i mala sort quan no ha estat així.
Conclusió
El concepte de sort està molt present a la nostra cultura. Són frases utilitzades molt sovint les següents: Quina sort que has tingut. Que tinguis molta sort. Has vist quina sort té aquella persona?
I la recerca de la sort, cadascú amb els mitjans de què disposi, continuarà tenint lloc pels segles dels segles.
I tu, què opines?
M’agradaria conèixer la teva opinió.
“Un llibre tancat és només un bloc de paper”.
Walter Benjamin (1892-1940). Filòsof i crític literari alemany.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació. Pots apuntar-te a través del Formulari de la barra lateral dreta (en la versió per a mòbil i tauleta es troba a sota de cada publicació).
Bona tarda: jo crec que no es questio que pensem amb la sort ni per un mateix ,ni per els altres. Creure amb possitiu, anant per la vida felç amb el que tenim que hem fet , amb el que hem construit a la vida, envers nosalres mateixos , preocuparnos , per els pares, per els fills , respectant i aceptant les persones del nostre entorn de amistats ,
Nosaltres pensem que es molt sa i molt bo, Donar gracies a Deu cada dia al mati per poguer passar el dia feliç, i al anar dormir , donar gracies , per que hem passat un dia feliç rialler ltranquil, Dolors Florensa Miró.
Estic d’acord en el fet que no hem d’estar pensant sempre en la sort, però de vegades hi ha assumptes en la vida en què el factor sort pot influir. Gràcies per comentar.