Es tracta de l’estat de qui és sol, de qui viu sol o gairebé sol.
Gairebé tothom té una idea de com és sentir-se sol. Al llarg de les nostres vides hem patit la soledat en un moment o altre, potser quan hem hagut de viure lluny de les nostres famílies per estudis, per motius laborals, etc. És un sentiment que forma part de l’existència humana, però que si es cronifica pot tenir repercussions greus sobre la salut de les persones.
Des de la prehistòria, els éssers humans han viscut en grup i això ens ha ajudat a sobreviure, a reproduir-nos, a cuidar-nos els uns dels altres. És a dir, que formem part d’una espècie social. Per això, la soledat, sobretot en períodes llargs, pot generar canvis físics i mentals que repercuteixen en la salut.
Però aquesta soledat pot ser volguda o no volguda.

Soledat volguda
Quan una persona elegeix estar sol i aquesta elecció la realitza lliurement, sense ser coartada la seva voluntat, es tracta d’una soledat volguda. Però, què pot dur una persona a voler estar sola? Poden existir moltes opcions. Encara que potser caldria diferenciar entre una persona que vol estar sola durant una estona i una persona que vol viure en soledat.
Soledat volguda temporal. Una persona pot voler estar sola durant una estona per múltiples raons. Potser no es troba bé, potser estar estressada, tal vegada vol posar en ordre els seus pensaments, pot ser que, simplement, senti la necessitat d’estar una estona sola.
Soledat volguda no temporal. Existeixen persones que decideixen, de manera lliure, estar soles, no formar part de la societat, viure al marge d’aquesta. Són persones que decideixen anar a viure a llocs remots on el contacte amb altres éssers humans és poc o nul. Allí viuen del que els proporciona la naturalesa (caça, animals, conreus…). Aquestes persones poden viure soles i no sentir soledat no desitjada, ja que poden preferir estar soles i triar la soledat com el seu projecte de vida.
Soledat no volguda o no desitjada
És un sentiment subjectiu i no desitjat de manca o de pèrdua de companyia. Succeeix quan es produeix un desajust o desequilibri entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tenim i les que volem. En tractar-se d’un sentiment subjectiu, també es coneix com a soledat emocional.
La soledat no desitjada és entesa, des d’una perspectiva més psicològica i cognitiva, com un sentiment subjectiu de discrepància entre les relacions socials que té la persona i les que li agradaria tenir.
No és el resultat directe de l’absència de relacions, sinó la conseqüència dels sentiments d’insatisfacció amb les relacions socials existents o l’absència d’aquestes.
Aquesta és la pitjor classe de soledat. Es tracta d’una circumstància social que, malauradament, es converteix en un problema que cada dia afecta a més persones. A més del cost personal, també comporta un alt cost social i sanitari. Per tant, hauria de ser una prioritat social i s’hi haurien de dedicar recursos públics.
Existeixen estudis científics que mostren que la soledat està relacionada amb un estat de salut pitjor i que aquesta relació varia segons l’edat. Es va observar que l’impacte de la soledat en la salut era més fort en persones joves. L’explicació pot ser que la soledat en edats primerenques és menys esperada i les persones joves estan menys preparades per afrontar-la. En canvi, les persones adultes tenen més probabilitats de patir soledat, ja sigui per la viduïtat, la jubilació, la pèrdua gradual de l’entorn social… i estan més preparades.
La soledat no volguda és prevalent entre la gent gran, agreujada per factors demogràfics com l’envelliment de la població i la feminització de la longevitat.
Hi ha persones que poden viure acompanyades, com algunes persones grans institucionalitzades en residències, però pateixen soledat no desitjada. Per tant, és un sentiment subjectiu, no desitjat i independent de la companyia. Així doncs, la percepció de soledat no desitjada depèn de la qualitat subjectiva i intrínseca de les relacions de cadascú.
Prevalença de la soledat no desitjada en persones grans
La soledat no desitjada és un problema cada cop més freqüent, fins al punt que es parla d’ella com de l’epidèmia silenciosa del segle XXI.
Hi ha molts factors que fan que augmenti cada cop més:
- L’envelliment progressiu de la població a causa de l’augment de l’esperança de vida.
- La pèrdua d’éssers estimats.
- El descens de la natalitat. Un menor nombre de fills provoca una disminució del nombre de persones que poden cuidar els seus pares en el cas d’estar sols.
- L’augment del nombre de llars unipersonals, pels canvis en els models de família.
- La dispersió geogràfica, que distància cada vegada més les famílies.
Problemes de salut
Entre els problemes de salut més freqüents que poden donar-se a partir de la soledat no volguda, destaquen els següents:
- Alteracions en la qualitat del son.
- Immunitat disminuïda.
- Problemes cardiovasculars.
- Depressió.
- Síndrome metabòlica.
- Disminució del control d’impulsos.
- Alcoholisme.
- Deteriorament cognitiu.
Factors protectors i factors de risc per a la soledat
Entre els factors que ens poden protegir davant la soledat, hi ha els següents:
- Tenir parella.
- Viure en companyia.
- Tenir un nivell educatiu alt.
- Tenir un nivell socioeconòmic mitjà-alt.
- Tenir una xarxa social satisfactòria que proporcioni suport social.
En canvi, entre els factors de risc davant la soledat destaquen els següents:
- La discapacitat.
- La insatisfacció amb les circumstàncies de vida.
- L’excés de treball crònic.
- L’estrès social.
- No aconseguir sobreposar-se a esdeveniments vitals com ara conflictes familiars o maritals, divorci, viduïtat, malalties cròniques o problemes mentals (depressió, ansietat, demència, etc.).
- Poca participació social.
- Relacions socials poc satisfactòries.
I tu, què en penses?
M’agradaria conèixer la teva opinió.
Si t’ha agradat aquesta Publicació, apunta’t al Butlletí (és gratis) fent clic aquí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
També ho pots fer a través del Formulari de la barra lateral dreta (en la versió per a mòbil es troba a sota de cada publicació).
Consulta l’Índex de continguts, l’eina per localitzar totes les Publicacions de la web.
En el Menú, explora les diverses Categories:
Reflexions, Microrelats, Relats, Llibres preferits, Literatura i Cultura, Cites cèlebres.
“Un llibre obert és un cervell que parla; un de tancat, un amic que espera; un d’oblidat, una ànima que perdona; un de destruït, un cor que plora”.
Proverbi hindú.
Un enfoc també a fer del que potser és parla poc, és la sensació d’estar sol, quan no n’estàs. Molt difícil de definir. El qui ho pateix a sobre dels sentiments i efectes descrits en aquest article es suma la incomprensió.
Bona feina Santos
Tens tota la raó, Josep. De vegades, pots estar rodejat/da de persones i sentir-te sol/a, perquè la soledat no és només una qüestió física, de nombre de persones, sinó que també és un assumpte de sentiments i sensacions. I aquesta mena de soledat pot ser que hi hagi gent que no la comprengui. Molt bona puntualització, Josep. I moltes gràcies per comentar.
És molt cert això que expliques, Santos, que bonic, m’agrada com escrius, un petó.
Hola, Romi,
La soledat és més dolenta del que pot semblar. Gràcies per les teves paraules i gràcies per comentar. Salutacions i una abraçada.