T’has preguntat en alguna ocasió què significa exactament “respectar/tenir respecte”? Tant si ha estat així, com si no, et convido a continuar llegint.

La paraula respectar té diverses accepcions, però en aquesta publicació em referiré a les dues següents:
- Tenir respecte a algú o a alguna cosa.
- Abstenir-se de destruir, de danyar algú o alguna cosa.
Així mateix, sembla necessari saber també com es defineix la paraula respecte, la qual, entre altres accepcions, té les següents:
- Acció de considerar alguna cosa com quelcom que hom ha de tenir en compte.
- Consideració de l’excel·lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li.
- Consideració de la superioritat de força de quelcom que ens porta a no afrontar-ho, a no exposar-nos a la seva acció.
- Sentiment de consideració, d’estima, envers algú per raó dels seus mèrits, de l’edat, del rang, etc.
Una vegada exposades aquestes definicions, podem començar a parlar d’una manera més àmplia sobre el respecte.
Algú podria pensar que no és necessari recordar què és el respecte perquè tothom ho sap. Potser té raó, o potser no. En moltes ocasions no es pot donar per fet tot allò que ens pot semblar lògic.
El respecte, en el sentit més ampli possible de la paraula, hauria de formar part, de manera inseparable, de la nostra forma de ser i d’actuar, és a dir, que hauria de ser la base, una base ferma, de la nostra conducta. Tant és així, que el respecte és fonamental per a una convivència justa i pacífica entre totes les persones que formem la societat. Perquè la manca de respecte és la base de molts conflictes. Es comença perdent el respecte i s’acaba en baralles, conflictes (personals, familiars…) o, fins i tot, en guerres. Per això és tan important.
Respectar es podria dir que consisteix a observar les altres persones des d’un prisma especial. No n’hi ha prou amb tolerar les altres persones, és a dir, en acceptar que existeixin, sinó que cal anar més enllà.
Respectar les altres persones significa reconèixer que també tenen drets i valorar allò que ens diferencia. És a dir, que cal respectar les altres cultures, les altres formes de pensar, les altres creences. I tot això, dut a terme per totes les persones integrants de la societat, ens permet conviure en harmonia.
La teoria, la major part de les persones la coneixem, però, malauradament, algunes persones, sigui de manera conscient o inconscient, no la posen en pràctica.
Encara que de vegades pugui semblar estrany, potser perquè estem malacostumats, la veritat és que es pot dialogar sense ofendre, es pot debatre sense cridar, es poden contraposar postures sense insultar. Tot això és possible; és més, hauria de ser habitual.
El respecte, en general, no només s’ha de tenir envers les persones desconegudes, sinó també amb les que tenim a prop, una qüestió de la qual sovint ens en podem oblidar, atès que la confiança pot fer perdre el respecte. Hauríem de començar a respectar les persones que formen part de la nostra família, les amistats, les persones que formen el veïnat, les companyes d’estudis, les companyes de feina… Aquestes persones són amb les que passem més temps al cap del dia, i potser són amb les quals perdem més sovint les maneres, a les quals ens enfrontem o cridem més aviat…
Però el respecte no s’acaba aquí. Existeix una persona a la qual hauríem de respectar per sobre de tot i de tothom, una persona fonamental en la nostra existència, en el nostre dia a dia, amb la qual més hores del dia, amb diferència, passem. Es tracta, ni més ni menys, que de nosaltres mateixos. Perquè el respecte a un mateix és la base que ens ajudarà a tenir respecte a les altres persones. Sovint, una manca de respecte per la mateixa persona pot generar falta de respecte envers les altres persones. Potser qui no es respecta a si mateix no pot respectar ningú més. Si el respecte és bàsic en la convivència amb altres persones, més ho és amb la persona amb qui més temps compartim.
Fins al moment, m’he centrat en el respecte envers altres persones, però no són els únics éssers que hauríem de respectar. Hauríem de fer el mateix amb els animals, perquè són éssers vius, que senten i pateixen; encara que ho puguin fer d’una manera diferent. I el mateix o similar es podria dir de les plantes, que també són éssers vius.
Anant més enllà, també hauríem de respectar les “coses”, perquè, com resava la definició del principi, respectar també és abstenir-se de destruir, de danyar, alguna cosa. Això estaria relacionat amb la natura, amb el medi ambient i amb tot allò que forma part del planeta Terra i fa possible la vida en ell.
L’objectiu final seria aconseguir que totes les persones del món fossin íntegres, coherents i respectuoses. Hauríem d’avançar per assolir el respecte més ampli possible, en totes les dimensions. Però, per fer-ho possible, tothom ha de posar de la seva part, el seu granet de sorra, com s’acostuma a dir. Només així, sembla que serà possible.
Si tens ganes de dir-hi la teva, pots deixar un comentari a continuació. M’agradarà conèixer la teva opinió.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions de la web https://www.santosbalasch.cat.
“Un llibre és un somni que tens a les teves mans”.
Neil Richard Gaiman (nascut el 1960), escriptor britànic.
Tot molt bé. M’hi he vist retratada. Tinc molt respecte envers tothom i jo mateixa. Moltes gracies.
Hola. M’alegra que t’hagi agradat. Suposo que això significa que s’ha entès el missatge que pretenia trametre amb aquesta publicació. I moltes gràcies per comentar.