Algunes definicions de mentir són les següents:
És el fet de comunicar mentides.
És dir o manifestar el contrari d’allò que se sap, es creu, es pensa o se sent.
És dir alguna cosa que no és certa amb la intenció d’enganyar.
Mentida
La mentida, en termes generals, és l’absència de la veritat.
La mentida pot procedir d’importants factors com l’estrès, l’angoixa, el dolor i la baixa autoestima. I pot derivar en perdre la moral i augmentar el nostre estat intern d’angoixa. La solució és dir sempre la veritat, encara que ens dolgui.
Classes de mentides
Existeixen diverses classificacions de les mentides. Una és la següent:
- Mentides blanques. Són petites falsedats que es diuen per no ferir els sentiments d’algú.
- Mentides piadoses. Són similars a les mentides blanques, però tenen la intenció de protegir algú d’una veritat dolorosa.
- Mentides malicioses. Són més perjudicials i es diuen amb la intenció de perjudicar algú o manipular una situació.
- Mentides per omissió. Són quan s’omet informació important, fet que pot dur a una interpretació errònia de la veritat.
- Grans mentides. Són afirmacions completament falses i que poden tenir un impacte significatiu, com les que s’empren en fraus o enganys.
Segons Sant Agustí (escriptor, teòleg i filòsof cristià), existeixen vuit classes de mentides:
- Mentides en l’ensenyament religiós.
- Mentides que fan mal i no ajuden ningú.
- Mentides que fan mal i sí que ajuden algú.
- Mentides que sorgeixen pel plaer de mentir.
- Mentides dites per complaure a altres persones.
- Mentides que no fan mal i ajuden a algú.
- Mentides que no fan mal i poden salvar la vida d’algú.
- Mentides que no fan mal i protegeixen la “puresa” d’algú.
D’altra banda, Sant Tomàs d’Aquino (teòleg, filòsof i jurista catòlic) va distingir tres classes de mentides:
- Mentides útils.
- Mentides humorístiques.
- Mentides malicioses.
Segons Sant Tomàs d’Aquí, les tres classes de mentides són pecat. Les mentides útils i les humorístiques serien pecats venials, mentre que les mentides malicioses serien pecat mortal.
Mitomania
La mitomania, o addicció de les persones a mentir, és un trastorn psicològic també conegut com a mentida patològica o pseudologia fantàstica.
El terme mitomania prové del grec i està format per “mitos”, que significa ficció, història fantàstica, i per “mania”, que indica compulsió, conducta capritxosa.
La mitomania té lloc quan una persona menteix molt per aconseguir atenció o per evitar càstigs. Una persona que pateix mitomania també es pot anomenar mentidera compulsiva.
A més a més de la conducta repetitiva de mentir, les persones que pateixen aquest trastorn poden presentar també altres símptomes, com els següents:
- Ansietat.
- Baixa autoestima.
- Dificultats per a les relacions socials.
- Dificultat per deixar de mentir.
- Satisfacció quan assoleix el seu objectiu gràcies al fet de mentir.
Classificació de la mitomania
Segons les persones expertes, la mitomania es pot classificar en tres grups:
- Teoria biològica. El cervell d’una persona mentidera és diferent. Té més substància blanca en la cortesa prefrontal.
- Teoria social. La mentida està associada amb algun trastorn de la personalitat.
- Teoria psicoanalítica. Aquelles persones que menteixen sobre la seva identitat per una dolenta construcció d’ella durant la infància.
És important discernir que no és el mateix una persona mentidera que una persona que pateix mitomania. Mentre que una persona mitòmana diu mentides de manera compulsiva, la persona mentidera ho fa de manera ocasional.
Detecció de la mitomania
Per detectar si una persona pateix mitomania, ens podem fixar en certs signes i conductes que poden servir com a indici:
- La freqüència i la naturalesa de les mentides. La persona menteix de manera freqüent, fins i tot quan no hi ha cap raó clara per fer-ho.
- La consistència en les històries. Les històries que explica acostumen a ser inconsistents. Els detalls canvien amb el temps i es poden contradir.
- La motivació rere les mentides. En molts casos, la persona menteix per hàbit, no sempre per obtenir un benefici.
- La reacció quan és descoberta una mentida. La persona pot respondre amb més mentides per cobrir-se o reaccionar a la defensiva.
- L’autopercepció i el reconeixement: Moltes persones amb mitomania no són conscients d’estar mentint, o no reconeixen l’abast de les seves mentides.
- L’impacte en les relacions. Les mentides repetides poden perjudicar les relacions personals i laborals.
- Les conseqüències emocionals i psicològiques. La persona pot sentir culpa, vergonya o ansietat; encara que no sempre és així.
Tractament de la mitomania
Com qualsevol trastorn psicològic, el primer pas per poder tractar-lo és que la persona ho accepti i busqui ajuda. Normalment, una persona que pateix mitomania no reconeix que mentir de manera compulsiva sigui un problema. El tractament implica acudir a un/a professional en psicologia.
Conclusió
És important remarcar que, encara que de vegades les mentides poden semblar inofensives, l’honestedat sol ser la millor política en les relacions i la comunicació.
I tu, què en penses?
M’agradaria conèixer la teva opinió.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació. Pots apuntar-te a través del Formulari de la barra lateral dreta (en la versió per a mòbil i tauleta es troba a sota de cada publicació).
“Si esperés la perfecció, mai no escriuria una paraula”.
Margaret Eleanor Atwood (nascuda el 1939). Poetessa, novel·lista i professora canadenca.
Jo ja de petita, els meus avis de Rocafort de Vallbona, que realment eren uns grans savis. Vaig aprendre molt dels seus consells juntament amb els meus pares.
Sempre em deien, no diguis mai una mentida, perquè quan diràs la veritat, ningú et creurà .
Una persona al meu costat mentidera, me n’aparto, no ho puc suportar.
Està molt bé. Ets un crac.
Les mentides gairebé sempre s’acostumen a descobrir. Però aleshores el mal ja està fet. Per això és millor no dir mentides. Moltes gràcies pel comentari.