Si busquem en algun diccionari (en paper o per internet), la primera accepció de la paraula “inspiració” acostuma a ser la següent: “Procés pel qual s’introdueix aire des d’un medi exterior als pulmons”. Però en aquesta publicació no em referiré a aquesta primera accepció, sinó a una segona, que diu així: “Estat de l’artista que li proporciona l’estímul per a la creació o composició d’obres d’art”. Però encara m’ha semblat més adient la següent definició: Estímul o lucidesa sobtada que sent una persona i que afavoreix la creativitat, la recerca de solucions a un problema, la concepció d’idees que permeten emprendre un projecte, etc., especialment la que sent l’artista i que impulsa la creació d’obres d’art.
La segona definició de la segona accepció m’ha semblat prou completa per dedicar-li una anàlisi breu, que realitzaré en fragments:
1. Es defineix com un estímul, entès com qualsevol factor que pot desencadenar un canvi. Traduït a paraules mundanes, vindria a ser com una sensació… La veritat és que costa una mica explicar-ho amb paraules.
2. S’esmenta la lucidesa, que en sentit figurat seria el fet de comprendre les coses amb una claredat extraordinària.
3. Es diu que és sobtada, és a dir, que apareix en qualsevol moment, sobretot quan menys te l’esperes. A aquest aspecte m’hi referiré més tard.
4. Que sent una persona. Si es pogués, caldria qüestionar els animals per saber si també els apareix la inspiració, encara que sigui de tant en tant.
5. Afavoreix la creativitat. D’això no en tinc cap dubte.
6. També afavoreix la recerca de solucions a un problema. A qui no li ha vingut, de sobte, en alguna ocasió, la solució a un problema que no sabia ben bé com resoldre?
Quan apareix la inspiració?
Existeixen altres aspectes relacionats amb la inspiració que no contenen les definicions. Quan es refereixen al fet que la inspiració apareix de manera sobtada, no es comenta quan, exactament, però es tracta d’una qüestió significativa, si més no, al meu entendre.
Perquè la inspiració no acostuma a aparèixer quan més la necessites, ans al contrari, sovint apareix quan estàs fent alguna altra tasca i no et pots distreure. Per exemple, pot aparèixer quan ets al llit a punt d’adormir-te. I aleshores et sorgeix un dubte. Què faig? I només existeixen dues opcions.
La primera opció consisteix a intentar dormir. Es tractaria de la millor opció per a la salut. Però gairebé sempre que la tries és perquè tens el convenciment que l’endemà, quan et despertis, recordaràs la idea, sense cap problema. Es tracta d’un greu error, perquè existeix una probabilitat molt elevada que l’endemà no la recordis. I aleshores et penediràs d’haver preferit dormir.
La segona opció consisteix a aixecar-te del llit, encendre el llum i apuntar la idea. Però aquesta alternativa no està mancada d’inconvenient, perquè serà molt probable que et desvetllis i et costi adormir-te. I l’endemà al matí patiràs la mateixa sensació que si haguessis triat la primera opció, és a dir, et penediràs, en aquesta ocasió d’haver-te aixecat a apuntar aquella idea. Que potser era una idea genial, però que farà que estiguis tot el dia somnolent.
La inspiració a l’Antiguitat
A l’Antiguitat es creia que la inspiració era el procés pel qual la divinitat entrava en contacte amb l’artista, sigui a través d’entitats específiques, com les muses, a través d’una revelació o bé en un estat hipnòtic, de follia o arravatament on l’artista pot copsar l’altre món.
Aquesta inspiració permetia assolir l’originalitat, la bellesa en l’expressió, la connexió entre realitats que abans no s’havien ajuntat o que estaven ocultes.
La inspiració segons la Psicologia
La psicologia moderna considera que la inspiració és l’ús d’idees que provenen de l’inconscient i de l’experiència prèvia, és a dir, de l’interior del subjecte i no pas d’un ésser diví aliè.
La inspiració segons la Literatura
En literatura, la inspiració és una qualitat prou interessant i se situa entre les bàsiques en la construcció d’un poema. Seria la idea lluminosa, aquella que els autors de còmics representarien per mitjà d’una bombeta encesa.
Hi ha qui l’associa amb Déu, que guia la mà de l’artista. Hi ha qui creu que l’obra artística és fruit del treball i no és deutora d’una qualitat tan intangible. De fet, el debat, tot i ser obert pel romanticisme, és encara vigent.
Les muses
La paraula “muses” prové del grec antic Μοῦσαι, en singular, Μοῦσα. També van rebre el nom de “Heliconíades”.
Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts. Són germanes entre elles. Al principi, n’eren tres. Al final, el nombre de muses es va establir en nou, cadascuna de les quals inspirava i protegia un gènere diferent. I de les nou muses tradicionals van emergir les diferents classificacions de les arts.
Les nou muses canòniques són:
- Cal·líope. Musa de la poesia èpica.
- Clio. Musa de la història.
- Èrato Musa de la poesia lírica.
- Euterpe. Musa de la música.
- Melpòmene. Musa de la tragèdia.
- Polímnia. Musa dels himnes i la geometria.
- Talia. Musa de la comèdia.
- Terpsícore. Musa de la dansa.
- Urània. Musa de l’astronomia.
I tu, què en penses?
M’agradaria conèixer la teva opinió.
Apunta’t al Butlletí (és gratis) fent clic aquí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
També ho pots fer a través del Formulari de la barra lateral dreta (en la versió per a mòbil es troba a sota de cada publicació).
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions de la web https://www.santosbalasch.cat.
“El llibre no és només paraules o figures sobre paper, sinó tot allò que jo imagino mentre llegeixo”.
Jostein Gaarder (nascut el 1952). Escriptor noruec.
Ets un crak, Em reflexo moltíssim com descrius les coses, accepto tot el que dius, quan vaig a dormir i no paro de pensar-hi em sento una mica absurda. Ara el que fa temps que ho faig abans d’anar a dormir, intento apuntar-me tots els dubtes o treballs que tinc amb ment, dormo tranquil·la i satisfeta. Gràcies. Dolors.
Hola. M’alegra que hagis trobat el mètode que et funciona per poder dormir tranquil·la i satisfeta. Això és molt important. Moltes gràcies per comentar.