D’una manera simple, es podria dir que la ignorància consisteix a no saber o no conèixer alguna cosa. Però la realitat és que va més enllà, molt més enllà.
Les decisions que es prenen des d’una ignorància no reconeguda acostumen a ser errònies i poden provocar efectes negatius per a les persones. Perquè encara hi ha una cosa pitjor que la ignorància, és no reconèixer la pròpia ignorància. Em refereixo, sobretot, a la ignorància en un determinat tema. Perquè totes les persones són ignorants en algun o alguns temes. No hi ha ningú que sàpiga de tot. Un gran problema és no admetre-ho, o no voler admetre-ho. En canvi, admetre-ho és una gran virtut que pot arribar a evitar molts problemes.
Frases sobre la ignorància
Existeixen moltes frases cèlebres sobre la ignorància. Per exemple, se sol dir que “la ignorància engendra més confiança que el coneixement”. Un altre exemple és la frase d’Aristòtil: “L’ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona”. Aquestes frases ens mostren la perillositat de la ignorància no reconeguda. Faltaria saber si no es reconeix perquè no es vol reconèixer o no és així.
Una frase molt vehement és la següent: “A Egipte, a les biblioteques se les anomenava el tresor dels remeis de l’ànima. En efecte, es curava en elles la ignorància, la més perillosa de les malalties i l’origen de totes les altres”. Aquesta frase la va dir Jacques-Bénigne Bossuet (1627-1704), filòsof i intel·lectual francès.
Si una persona no sap que és ignorant en un tema, deu ser perquè es pensa que sap molt d’aquell tema i, si és així, quan hagi de prendre una decisió sobre aquella temàtica no demanarà ajuda a ningú, atès que pensa que en sap. En canvi, quan una persona sap o reconeix que ignora moltes qüestions d’un determinat tema, quan hagi de prendre una decisió relacionada amb aquell tema, en la majoria d’ocasions buscarà assessorament expert. Aquí radica la importància de reconèixer o no la ignorància en un determinat tema.
Però la frase més popular sobre la ignorància, encara que no la cita de manera textual, deu ser la de Sòcrates: “Només sé que no sé res”. Acceptant que no sap res, està acceptant que posseeix ignorància. Encara que la frase és absolutament exagerada, s’entén el que volia dir, l’èmfasi que volia posar en què tothom és ignorant en moltes matèries i que hem d’assumir-ho. No passa res per assumir que no se sap alguna cosa. I això porta a acceptar l’ajuda d’altres persones que en saben més que nosaltres d’aquell tema.
La tecnologia i la ignorància
Vivim en una era en què tenim tot el coneixement a les nostres mans. A internet tenim tota la informació que necessitem i fins i tot més. O això és el que sembla i el que podria dur-nos a creure que no necessitem ajuda per a res, perquè tenim tot el coneixement al nostre abast. Però no n’hi ha prou amb tenir a l’abast tot el coneixement, perquè aquest coneixement s’ha d’aprendre, s’ha d’interioritzar, s’ha de posar en pràctica… Llegint un manual d’internet sobre mecànica no ens convertirem, de la nit al dia, en una persona experta en mecànica. No és tan senzill. Per ser expertes en la matèria, a més a més de llegir molt sobre aquella qüestió, haurem, per exemple, de practicar molt. No és el mateix llegir-ho i creure que ho hem entès, que posar-ho en pràctica.
A més, hem de tenir present que tot el que hi ha a internet no té per què ser veritat. El que llegim a les pàgines web i a les xarxes socials pot ser veritat o pot ser mentida. Abans de donar com a veritable allò que estàs llegint ho hauries de passar, entre d’altres, pel sedàs de la lògica. I també s’hauria d’intentar contrastar. No només les persones que treballen informant, sinó també la resta de persones que llegim per internet, hauríem de tenir present que la base per saber si qualsevol informació és real és, abans de res, intentar contrastar-la. Aquesta és l’única manera de no fomentar mentides, de no donar ales a informacions no reals.
La facilitat amb què, avui en dia, es pot divulgar informació per internet, és molt major de la que es podia difondre fa alguns anys. I aquesta eina, que, en principi, pot fer la sensació de ser una eina democràtica, atès que gairebé tothom té accés a internet, al cap i a la fi, no ho és. Perquè a la realitat no totes les informacions són igualment vàlides. Les informacions contrastades, que posseeixen dades verificables i que són fruit d’una anàlisi crítica, resulten molt més valuoses que aquelles informacions no contrastades, superficials i que no són fruit de cap mena d’anàlisi crítica.
Ignorància supina
La ignorància és encara més greu quan aquesta pot qualificar-se com a supina, és a dir, que procedeix de negligència en aprendre o inquirir allò que es pot i s’hauria de saber. És a dir, que es tracta d’una ignorància fruit de la manca d’interès per aprendre, quan s’ha tingut poc o gens d’interès per eliminar la ignorància.
Conclusió
La millor notícia sobre la ignorància és que té cura. I aquesta no és cap altra que intentar aprendre. Però, fins i tot quan no podem aprendre, tenim una altra eina al nostre abast que és la contrastació de la informació per saber si és vertadera.
I tu, què en penses?
M’agradaria conèixer la teva opinió.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació. Pots apuntar-te a través del Formulari de la barra lateral dreta (en la versió per a mòbil i tauleta es troba a sota de cada publicació).
“A Egipte, a les biblioteques se les anomenava el tresor dels remeis de l’ànima. En efecte, es curava en elles la ignorància, la més perillosa de les malalties i l’origen de totes les altres”.
Jacques-Bénigne Bossuet (1627-1704). Filòsof i intel·lectual francès
M’encanta com escrius. És molt relatiu perquè hi ha moltes persones que els hi costa estendre que son ignorants. Si tracten persones del seu mateix nivell de cultura ja es consideren importants. Ara, quan tracten persones amb una altra cultura o pensaments és un problema perquè si tu intentes i donar-li ajuda i vols resoldre el problema que tenen, no ho entenen.
Hi ha persones que no s’adonen que són ignorants i es poden creure millor que la resta de persones. Moltes gràcies per comentar.