El primer que ens hauríem de preguntar és què significa “fracassar”. I en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans trobem dues accepcions en què “fracassar” és definit com a “no tenir èxit”. La diferència entre les dues accepcions radica en el fet que la primera es refereix a l’absència d’èxit d’una persona i la segona accepció fa referència a no tenir èxit en un projecte.
Personalment, aquesta definició em provoca més dubtes que certeses. Significa això que si no s’ha tingut èxit s’és, directament, irreversiblement, una persona fracassada? No existeix un punt mitjà entre l’èxit i el fracàs? Si el fracàs és l’absència d’èxit, l’èxit és l’absència de fracàs? Es pot dir que s’ha fracassat si no s’ha intentat?
Fracassar com a sentiment subjectiu
Respecte a la primera accepció, la referida a les persones, soc de l’opinió que en molts casos no es pot parlar d’èxit o fracàs, sinó d’una situació intermèdia, perquè una persona que no ha tingut un èxit flagrant no significa pas que hagi fracassat. A més, qui és capaç de fixar sempre què és un èxit o un fracàs?
Em sembla que en moltes circumstàncies de la vida el fet de tenir èxit o de fracassar tindrà un caire personal, és a dir, que cada persona ho viurà d’una manera diferent. Amb això vull dir que el que per a una persona pot ser un fracàs rotund, per a una altra no ho pot ser.
Respecte a la segona accepció, la referida a una acció o un projecte, en algunes situacions és possible aquesta dicotomia estricta, és a dir, o una cosa o l’altra. Per exemple, en un examen o has aprovat o has suspès, si prenem com a mesura de l’èxit el fet d’aprovar i el fracàs com el fet de suspendre. Per això, en alguns casos, quan s’ha intentat alguna acció i no ha sortit bé, és a dir, que no ha estat una acció exitosa, potser sí que es pot dir que s’ha fracassat. Però no em sembla que sempre sigui així. No penso que sempre, en totes i cadascuna de les circumstàncies que es poden viure, es pugui diferenciar d’una manera tan dràstica entre èxit i fracàs. No em sembla que sigui tan fàcil. Més aviat, en la majoria de casos, resultarà més o menys difícil poder afirmar, de manera categòrica, que s’ha assolit l’èxit o, d’altra banda, s’ha fracassat.
Fracassar és una paraula molt negativa, que fa sentir qüestions adverses. Ningú vol fracassar. El nostre desig és sempre tenir èxit, encara que no sempre s’aconsegueixi.
El fracàs com a procés
Sovint ens fixem en el resultat final de les nostres accions, sense prendre en consideració altres variables que poden resultar fonamentals per al nostre aprenentatge. Pot ser que, en aquell moment, sentim que hem fracassat, però aquell potser només ha estat un petit obstacle que no hem pogut vèncer en aquell moment; potser es tractaria d’una batalla perduda. Però tot el que hem après en aquesta batalla, ben segur que en el futur ens servirà per poder guanyar la guerra. Les estratègies triades i les decisions preses ens ajudaran en el futur.
El fracàs sembla necessari en el procés d’aprenentatge, perquè resulta molt complicat guanyar la guerra tot just començar. Sovint necessitarem aprendre abans de poder vèncer.
Tal com va dir Burrhus Frederic Skinner, psicòleg i filòsof nord-americà, “un fracàs no és sempre un error; pot ser simplement el millor que es podia fer en aquelles circumstàncies. El veritable error és deixar d’intentar-ho”. Aquesta frase inclou dos consells molt importants. El primer consell és que no sempre s’estarà en disposició d’obtenir l’èxit, i menys al principi. Encara que no es cregui en el destí, sinó en el lliure albir dels éssers humans, el que és innegable és que les circumstàncies que envolten una persona poden influir, en certa manera, en la seva capacitat per assolir l’èxit. Això no obstant, no significa que estigui abocat a un fracàs segur. Potser només significa que ho tindrà més difícil, que s’hi haurà d’esforçar més. Però si ho intenta amb totes les seves forces, tindrà alguna opció d’aconseguir-ho. El segon consell és sobre el fet d’intentar-ho. La por al fracàs sovint ens duu a no intentar-ho. I el que és segur és que si no s’intenta, no s’aconseguirà. Per això, el primer pas per a l’èxit és intentar-ho, encara que sigui a la nostra manera i amb els mitjans de què disposem. Però intentar-ho pot significar haver de sortir de la nostra zona de confort. I això no sempre és fàcil.
Hi ha persones que abans de començar a intentar-ho volen tenir totes les circumstàncies sota control. Potser no s’adonen que mai no es pot tenir el control de tot, d’absolutament tot. Això és impossible. Només podem controlar una part del que ens pot succeir, però, encara que no ens agradi gaire, sempre quedarà un espai per a la incertesa.
El fet d’intentar-ho és el que va conformant la nostra persona. Som la unió dels fracassos i dels èxits, els quals, units als nostres aprenentatges, van formant la nostra persona.
Conclusió
No intentar-ho significa no experimentar, no fracassar, però també no aprendre. Seria desitjable intentar veure el fet de fracassar com una oportunitat d’anar aprenent, de créixer. I hauríem de prendre’ns el fracàs com un pas previ. És a dir, que com més vegades fracassem pot significar que més a prop estem de l’èxit, atès que a cada fracàs anem aprenent qüestions que, tard o d’hora, ens ajudaran a assolir l’èxit. Només és qüestió de temps i d’aprenentatge.
I tu, què opines?
M’agradaria conèixer la teva opinió.
“Els llibres són una incomparable màgia portàtil”.
Stephen King (nascut el 1947). Escriptor nord-americà.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació. Pots apuntar-te (és gratis) a través del Formulari de la barra lateral dreta (en la versió per a mòbil i tauleta es troba a sota de cada publicació).
Mai s’equivoca .
Moltes vegades, penses que has fracassat, que t’has equivocat, reflexiones i dic o penso amb les persones que em varen dir, Qui a la vida no fa res per els altres, (mai s’equivoca).
És veritat que només fracassa aquella persona que fa alguna cosa, que s’arrisca. Qui mai no s’arrisca segurament mai no fracassarà, però tampoc no haurà fet gran cosa. Gràcies per comentar.