La depressió és un trastorn de salut mental freqüent que es caracteritza per la presència de tristesa persistent. Quan una persona està deprimida, se sent incapaç de fer les tasques més senzilles i quotidianes i perd l’interès per les activitats amb les quals abans gaudia. Tot això comporta una sensació important d’angoixa.
Es calcula que a tot el món el 5% dels adults pateix aquesta malaltia.
La depressió es pot manifestar en qualsevol edat i és més freqüent en les dones que en els homes.
Es manifesta de manera diferent en cada persona i pot tenir diferents nivells de gravetat.
És una malaltia i no ha d’interpretar-se com un signe de feblesa. La depressió és una malaltia molt freqüent que provoca una alta discapacitat i un fort impacte social. Qui la pateix encara és víctima d’una forta estigmatització, cosa que fa que, fins i tot en els països desenvolupats, més de la meitat de les persones que la tenen no siguin diagnosticades ni tractades. Per tant, cal millorar el reconeixement social d’aquesta malaltia per facilitar l’accés al tractament.
Cal no confondre aquest trastorn amb les variacions habituals de l’estat d’ànim i les respostes emocionals breus als problemes de la vida quotidiana. La tristesa o les preocupacions davant de les situacions adverses o complicades formen part de la normalitat, i la seva presència no constitueix un trastorn depressiu. Però en algunes ocasions aquests sentiments no desapareixen i s’acompanyen d’altres símptomes que provoquen malestar o dificultats per desenvolupar la vida quotidiana. És aleshores quan podem estar davant d’un trastorn denominat depressió.
La depressió es pot convertir en un problema de salut important quan és de llarga durada i intensitat i impedeix realitzar les activitats habituals de la persona en tots els seus àmbits. Pot arribar a fer-se crònica, quan no millora amb el temps, o recurrent, quan els episodis es van repetint; i pot dificultar el funcionament a casa, en el treball o a l’escola i la capacitat per afrontar la vida diària. En la seva forma més greu, pot conduir al suïcidi.
Causes de la depressió
La depressió es pot desencadenar per determinades circumstàncies, tot i que de vegades es produeix sense causa aparent.
És el resultat de les interaccions complexes entre factors biològics (neuroquímics, genètics, hormonals, de salut), psicològics (esdeveniments traumàtics en la infància o en l’edat adulta, situacions adverses i estressants) i socials (com l’aïllament social o la falta de recursos).
Existeixen diversos tipus de depressions que poden ser provocades per diverses causes.
Genètiques
Parlem de depressió d’origen genètic quan existeix una predisposició hereditària a sofrir una deficiència de neurotransmissors cerebrals, especialment de serotonina i dopamina, que són les anomenades hormones del plaer pel seu efecte positiu en l’estat d’ànim.
Malalties hormonals
Les malalties hormonals o altres trastorns orgànics poden provocar alteracions en els neurotransmissors.
Factors psicològics
La baixa autoestima, un pensament distorsionat, que solament té en compte els estímuls negatius, i altres problemes psicològics poden motivar l’aparició d’alguns tipus de depressió.
I, finalment, hi ha factors de l’entorn que també poden actuar com a desencadenants de la depressió.
Símptomes de la depressió
Els símptomes més habituals són baix estat d’ànim, tristesa o sentiment de desesperança i pèrdua d’interès per les activitats de les quals abans es gaudia.
Les persones amb trastorns depressius no manifesten totes els mateixos símptomes. La gravetat, la freqüència i la durada dels símptomes poden variar segons la persona i el seu trastorn en particular, i es poden expressar de manera diferent segons el context cultural.
Hi ha diversos senyals que ens poden indicar la presència d’una depressió i ens poden ajudar a diferenciar-la d’altres estats anímics comuns. El sentiment de tristesa és diferent del que hem sentit en altres moments, i no es tracta d’una situació passatgera, ja que no millora al llarg del temps.
Principals símptomes de la depressió
Són els següents:
- Tristesa inusual i persistent, i tendència al plor davant de situacions que habitualment no provocarien aquesta resposta.
- Pèrdua d’interès o plaer en les activitats que habitualment es gaudien.
- Sentiments d’inutilitat, menyspreu a un mateix i culpa.
- Dificultat per pensar i per concentrar-se, i problemes de memòria i atenció.
- Irritabilitat, ansietat.
- Malestar general, sensació de cansament i falta d’energia.
- Dolors o malestar, maldecaps o problemes digestius.
- Dificultat per agafar el son o excés de son.
- Canvis en la gana (menjar més o menys quantitat del que era habitual).
Existeixen una sèrie de símptomes que es poden considerar senyals d’alarma, que ens poden alertar que la depressió és més greu. Quan apareixen, cal consultar al més aviat possible a un professional de la salut per valorar les alternatives de tractament.
Aquests senyals d’alarma són els següents:
- No voler sortir de casa o fins i tot no poder aixecar-se del llit.
- No poder dur a terme les activitats quotidianes (higiene, alimentació, obligacions familiars…).
- Desesperança, creure que la situació per la qual s’està passant no té solució, que no hi ha res que es pugui fer per millorar-la.
- Inhibició psicomotriu: dificultat per moure’s i per parlar, sensació de pensar amb més lentitud i que la veu sona monòtona, lenta i apagada.
- Pensaments de mort o intents de suïcidi.
Diagnòstic de la depressió
El diagnòstic de la depressió inclou la història clínica completa, una entrevista psiquiàtrica i un examen físic.
Per diagnosticar la depressió, és necessari realitzar una exhaustiva història clínica i una exploració psicopatològica en la qual s’identifiquin diversos símptomes durant, almenys, dues setmanes i que aquests no siguin el resultat d’una malaltia psiquiàtrica, consum de tòxics o reacció de duel.
Per fer aquest diagnòstic és necessari que el trastorn interfereixi negativament en les diferents àrees de la vida del pacient.
Tractament de la depressió
L’encarregat de determinar quin és el millor procediment en cada cas és el/la professional de la psiquiatria, qui avaluarà al pacient i prescriurà, si escau, el tractament més adequat.
El tractament varia en funció de cada cas concret, del grau d’intensitat de la malaltia i de les preferències de la persona que la pateix.
L’objectiu principal del tractament és aconseguir la remissió dels símptomes i que la persona aconsegueixi la recuperació del seu funcionament en els diferents àmbits de la vida: familiar, social i laboral o educatiu.
Hi ha diferents abordatges en l’àmbit psicològic, psicosocial i mèdic, i tractaments eficaços per a la depressió lleu, moderada i greu. El tractament s’ha d’individualitzar segons l’edat i les necessitats de cada persona. Si és lleu, la depressió es pot tractar sense recórrer a medicaments, però quan té caràcter moderat o greu es poden necessitar un altre tipus d’intervencions, incloent-hi l’hospitalització en casos molt severs.
Tractament amb fàrmacs
El tractament amb fàrmacs antidepressius es recomana especialment en casos de depressió moderada o greu. Alguns dels fàrmacs antidepressius més utilitzats són els inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS), com la fluoxetina, la sertralina, el citalopram o l’escitalopram, així com els antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i noradrenalina (ISRSN), com la venlafaxina i la duloxetina, o els antidepressius tricíclics, com la clomipramina.
En el cas dels infants i adolescents, els únics fàrmacs antidepressius recomanables en el tractament inicial de la depressió són els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS); entre els quals, la fluoxetina és el fàrmac amb més assajos clínics que donen suport al seu ús en pacients a partir dels 8 anys.
El paper de la família per sortir de la depressió
En moltes ocasions ocorre que la persona afectada no és capaç de detectar la gravetat del seu propi estat, per la qual cosa són la família i l’entorn més pròxim els més idonis per a adonar-se dels signes d’alarma i convèncer la persona de demanar ajuda professional.
Conclusió
La depressió és una malaltia prou important per demanar ajuda tan aviat se sospiti que es pateix. Sovint, seran els familiars els que se n’adonin i els qui hauran de convèncer la persona amb depressió perquè demani ajuda.
A més, cal posar-se en mans expertes, que indicaran quin és el millor tractament, en funció de diverses variables i de si es tracta d’una depressió lleu, moderada o greu.
I tu, què en penses?
M’agradaria conèixer la teva opinió.
Si t’ha agradat aquesta Publicació, apunta’t al Butlletí (és gratis) fent clic aquí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
També ho pots fer a través del Formulari de la barra lateral dreta (en la versió per a mòbil es troba a sota de cada publicació).
Consulta l’Índex de continguts, l’eina per localitzar totes les Publicacions de la web.
En el Menú, explora les diverses Categories:
Reflexions, Microrelats, Relats, Llibres preferits, Literatura i Cultura, Cites cèlebres.
“Un llibre, com un viatge, comença amb inquietud i s’acaba amb melancolia”.
José Vasconcelos (1882-1959). Advocat, polític i escriptor mexicà.
Jo crec molt amb la depressió. Sol vindre ja de la infantesa, no sentir-se valorada, inclòs vergonya per tot, creure’s ells mateixos que no valen per res concret. No donen la importància a la vida amb societat i es van deixant. Les persones de l’entorn hem de compartir més coses amb ells i amb respecte i bondat anant a obrint-los més camins i acompanyament. És un consell molt útil. Gràcies. Dolors.
Hola, Dolors. La depressió pot arribar a ser una malaltia greu; per això penso que tens tota la raó quan dius que les persones que la pateixen necessiten acompanyament, suport, per intentar ajudar-los a sortir del pou. Moltes gràcies per comentar.
Excel·lent.
Moltes gràcies, Miquel. I gràcies per comentar.