Demanar perdó

Aquesta frase podria estar, d’alguna manera, relacionada amb la Reflexió titulada “Donar les gràcies”. Les dues, segons algunes persones, en l’actualitat podrien trobar-se en perill d’extinció.

La idea d’escriure una Reflexió sobre el fet de demanar perdó va sorgir mentre redactava la publicació titulada “Donar les gràcies”; la lectura de la qual recomano. Va ser fruit d’una tendència a l’associació, que es pot aplicar tant a expressions, com a objectes, persones, situacions… Aquesta tendència pot resultar útil en algunes ocasions, però també pot dur a confusions en d’altres.

Algunes expressions senzilles utilitzades per demanar perdó poden ser: “Ho sento”, “disculpa”, “et demano perdó”, “perdona”, “perdoneu” o, simplement, “perdó”. Però, abans de res, caldria saber què vol dir demanar perdó. Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), perdó és l’acció de perdonar i perdonar és absoldre (algú) d’un càstig (deixar passar sense castigar una falta, delicte…) o no guardar malvolença (mala voluntat) envers algú. Per tant, demanar perdó seria voler que no se’ns castigui per allò que hem fet malament.

Una qüestió similar seria disculpar-se, però, segons els experts, existeix una diferència destacable entre les dues. Disculpar-se significa donar raons o proves que descarreguin de la culpa, és a dir, treure’ns la culpa, mostrar que no es tenia la culpa; ja fos perquè havia estat un fet involuntari o perquè la culpable era una altra persona. En canvi, perdonar ve del llatí i està format pel prefix per (que indica una acció total) i el verb donare (que vol dir regalar o donar). Per tant, perdonar voldria dir donar totalment. Resumint, demanar perdó és reconèixer un deute, una culpa, i esperar que et regalin allò que has de tornar.

Vist així, no és d’estranyar que a algunes persones els costi tant demanar perdó, atès que, de manera implícita, aquesta sol·licitud inclou el fet d’assumir que s’ha tingut la culpa. I això de reconèixer que s’és culpable… Això sí que li costa a l’espècie humana. Però també cal tenir en compte que no tothom és sabedor d’aquesta diferència, és a dir, que quan es demana perdó no s’acostuma a tenir present tot això.

De manera breu, la culpa es pot definir com una experiència desagradable que se sent en trencar les regles (culturals, religioses, etc.). També com un estat afectiu en què la persona experimenta conflicte per haver fet alguna cosa que pensa que no hauria d’haver fet (o per no haver fet alguna cosa que pensa que sí que hauria d’haver fet). Atès que la culpa es considera un concepte propi de la cultura judeocristiana, també es pot parlar de responsabilitat.

Des del punt de vista de l’assumpció de la culpa o responsabilitat, podríem distingir quatre possibilitats:

  1. No demanar perdó perquè es pensa que no es té la culpa. Faltaria saber si es té raó o es tracta d’un pensament erroni.
  2. No demanar perdó, encara que se sàpiga que es té la culpa. Seria la forma d’actuar més poc lògica.
  3. Demanar perdó, tot i ser conscient que no es té la culpa. Es dona quan s’intenta expressar disculpa en general, per exemple, quan s’interromp un discurs o si es topa amb algú al carrer sense voler.
  4. Demanar perdó sabent que s’és culpable. Sembla l’actuació més lògica.

Demanar perdó se sol associar a la humilitat per reconèixer que s’ha comès un error i al fet que la persona mostra intenció de rectificar o compensar, d’alguna manera aquest error.

En Psicologia, es valora tant el fet de demanar perdó (que no sempre implica que l’ofensor no hagi de compensar d’alguna manera el seu error) com la capacitat de saber perdonar, que estaria relacionada amb l’empatia, la compassió i la redempció. El perdó pot servir a l’ofensor per alliberar-se de la culpa i a la persona ofesa per alliberar-se de possibles sentiments de rancor.

Però, per què moltes vegades no es demana perdó? Tot seguit s’esmenten diverses hipòtesis:

  • Perquè es consideri que pot fer perdre poder o estatus. Algunes persones s’ho prenen com una mena d’humiliació pública, perquè representa haver de reconèixer que s’han equivocat.
  • Perquè suposa una pèrdua d’autoestima, en reconèixer que es va obrar malament i, potser, es va causar un dany.
  • Per témer que se li demani una compensació.

De segur que existeixen altres justificacions.

Sigui com sigui, de la mateixa manera com es va comentar en la Reflexió “Donar les gràcies”, és important que la demanda de perdó sigui sincera i espontània, no només una fórmula automàtica per intentar evitar responsabilitats.

Una qüestió a part, seria conèixer les motivacions que duen certes personalitats, per exemple, del món de la política, a no expressar gaire sovint el perdó, i encara menys de manera pública.


“Els llibres són les abelles que porten el pol·len d’una intel·ligència a una altra”.

James Russell Lowell  (1819-1891). Poeta, crític, editor i diplomàtic nord-americà.


Pots exposar la teva opinió a continuació.


Per llegir altres publicacions de la web…

En el Menú, explora les diverses Categories.

Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions.


Segueix Santos Balasch a Facebook, Twitter i Instagram.

Comparteix la web i les publicacions.

Subscriu-te a la web. Rebràs els Butlletins amb les noves publicacions i les novetats.


Deixa un comentari