Concepte de culpabilitat
La culpabilitat és un sentiment negatiu que té una persona quan considera que ha actuat malament. Es tracta d’una sensació subjectiva, que pot ser real o no, que depèn dels propis valors de cada persona i d’allò que ella considera bo o dolent.
En Sociologia, sembla que aquesta culpabilitat es basa en la por a un càstig o sanció social, en forma, potser, de menyspreu o de retret. Per tant, estaria relacionada amb l’autoestima i la por de perdre l’afecte social d’altres persones.
Però abans de continuar, caldria saber què és la culpa, paraula d’on prové la culpabilitat.
Concepte de culpa
La culpa és una emoció que ens fa sentir malament, que ocasiona un efecte dolorós. Funciona com un sistema d’alarma intern que sorgeix de la consciència o sensació d’haver fet quelcom mal fet, d’haver transgredit alguna norma, sigui personal, ètica o social; sobretot quan, fruit d’aquesta conducta, alguna persona n’ha sortit danyada.
La culpa és un sentiment que podem percebre a conseqüència d’una mala conducta o d’un pecat, que ha transgredit els nostres principis morals o les nostres creences. Perquè la culpa està molt relacionada amb la tradició judeocristiana, al fet d’obrar en oposició a la moral convinguda.
Però la culpa es pot redimir, atès que moltes cultures tenen mecanismes d’expiació per alleujar el sentiment, com la reparació a la víctima, el càstig o penitència i la confessió.
El filòsof Martin Buber va diferenciar entre la noció freudiana de culpa, basada en conflictes interns, i la culpa existencial, basada en danys reals ocasionats a altres persones.
El concepte que em resulta més important és el de la subjectivitat. Aquí és on em sembla que rau el quid de la qüestió. La subjectivitat és la que explica que no totes les persones, davant una mateixa conducta, es considerin culpables.
Es podria dir que, respecte a com es prenen la subjectivitat de la culpa, existeixen tres classes de persones:
– Persones que sovint se senten culpables. En aquest grup trobaríem aquelles persones que se senten culpables tot sovint, segurament més sovint del que podríem considerar com a normal. Es tractaria potser d’un sentiment patològic de culpabilitat.
– Persones que mai no se senten culpables. Aquest grup estaria format per aquelles persones que se senten culpables molt poques vegades, o potser mai. Tampoc no podria ser considerat com a dintre de la normalitat. També, encara que en l’altre extrem del grup anterior, es podria considerar un sentiment patològic. Sembla que les persones psicòpates no poden sentir les emocions socials, com la culpa.
– Persones que se senten culpables de vegades. Aquest grup de persones, situades en un punt mitjà, serien les que podríem considerar que es prenen la culpabilitat amb més normalitat. Segurament, són les persones que se senten culpables quan han fet alguna cosa mal feta, sense caure en els extrems.
Respecte al tema de la culpa, es podria dir que els extrems són perillosos i en el centre és on trobaríem la normalitat, és a dir, que tant el fet de no sentir mai culpa com el fet de sentir-ne massa sovint, ens hauria de posar en alerta i fer-nos adonar que alguna cosa no funciona bé. En canvi, el fet de sentir culpa de tant en tant seria una conducta plenament normal.
Responsabilitat
Com he comentat abans, el concepte de culpa està molt relacionat amb la tradició judeocristiana. En contraposició, existeix el concepte de responsabilitat, que és un valor humà que es caracteritza per la capacitat de les persones d’actuar de la manera correcta, o d’acord amb el que seria esperable. Així doncs, per exemple, quan a una persona li diem “això ha passat per la teva culpa”, potser seria millor dir-li “això ha estat responsabilitat teva”.
Hi ha qui afirma que el concepte de culpa té el seu origen en la cultura sumèria i en el disseny del pecat original per evitar el desenvolupament de les persones com a éssers individuals.
De la culpa, també es podria dir que és una feixuga càrrega que, una vegada te l’has posat a sobre, resulta difícil desempallegar-te d’ella. I dur-la a sobre costa molt. Per això, l’ideal seria no haver de carregar amb ella o, si més no, fer-ho el mínim nombre de vegades, les indispensables.
I tu, quina opinió tens sobre la culpabilitat?
Pots comentar-ho a continuació.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions de la web https://www.santosbalasch.cat.
Austin Kleon (nascut el 1983), escriptor nord-americà.