Una addicció és una inclinació, una obsessió o una dependència física o psicològica excessiva. I aquesta addicció pot ser, bàsicament, a una cosa o a una substància.
D’addiccions n’hi ha de molt diverses. Una persona pot ser addicta gairebé a qualsevol cosa o a qualsevol substància. N’hi ha prou amb tenir una tendència a dependre d’allò, és a dir, que sense allò no pot passar.
Les addiccions més habituals, per ser més majoritàries, podrien ser les següents:
– A les drogues (cànnabis, cocaïna, heroïna…).
– Al tabac.
– A l’alcohol.
– Al joc.
– Als videojocs.
– Al sexe.
– A l’ordinador.
– A menjar o a no menjar.
Algunes addiccions tenen el seu propi nom, per exemple, l’addicció al joc s’anomena ludopatia; a les drogues, drogoaddicció, al tabac, tabaquisme; a l’alcohol, alcoholisme…
Val a dir que una addicció pot ser més o menys important en funció de la quantitat que es consumeix de manera habitual.
Característiques de l’addicció
La característica principal d’una addicció és que la persona addicta no se’n pot estar de consumir aquell producte. Qui no és addicte a res pot pensar: “No n’hi ha per a tant. Si l’únic que ha de fer és no consumir allò i el problema està solucionat”. Doncs sí, la solució és aquesta, no consumir més aquell producte. I sembla una solució força senzilla, si més no en principi; perquè quan es vol portar la teoria a la pràctica tot canvia, i ho fa d’una manera dràstica.
Però per què resulta tan difícil portar a la pràctica la solució teòrica esmentada? Doncs perquè l’addicció, com s’ha definit al principi, produeix una dependència física o psicològica. I aquesta dependència precisament és la que evita que es pugui solucionar el problema deixant de consumir. Perquè el que més costa és precisament “deixar-ho”. Aquest és el problema principal. La que podria ser la gran solució resulta que és, alhora, el gran problema: deixar de consumir.
La síndrome d’abstinència
Si deixar de consumir la substància o cosa a la qual una persona és addicta fos tan fàcil, les addiccions es curarien de seguida. Però no és pas així. Perquè quan una persona deixa de consumir no és que ho deixi i ja està, no, no és així. Quan es deixa de consumir, al cap d’un temps apareix el pitjor malson d’una persona addicta: la síndrome d’abstinència. I què és això? Doncs és el que evita que es pugui deixar l’addicció amb facilitat. En altres paraules, la síndrome d’abstinència és un conjunt de reaccions, que poden ser tant físiques com mentals, que pateix la persona addicta quan deixa de consumir la cosa o substància. Segons sembla, els símptomes exactes varien en funció de la substància o cosa de la qual es tracti i del temps que faci que es consumeix.
Símptomes de la síndrome d’abstinència
La major part de persones addictes presentarà, en primer lloc, un desig irrefrenable de consumir aquella cosa o substància. A més, pot presentar irritabilitat, canvis en el caràcter, dificultat per concentrar-se…
En funció de la substància addictiva, els símptomes poden ser:
- Addicció a l’alcohol: calfreds, tremolor, debilitat, nàusees, cefalea, deshidratació…
- -Addicció al tabac (a la nicotina): irritabilitat, tensió, mal de cap, problemes de concentració, augment de la gana (amb l’efecte secundari d’augment de pes)…
- Addicció als narcòtics (morfina, heroïna): respiració agitada, sudoració, sensació d’alerta, hiperactivitat, febre, augment del ritme cardíac, pupil·les dilatades…
- Addicció als ansiolítics: debilitat, malestar general, tremolors, depressió, insomni, deliri, al·lucinacions…
- Addicció a les amfetamines: cansament, somnolència, inquietud, nerviosisme, depressió, deliris, al·lucinacions…
Perquè es produeix la síndrome d’abstinència
La síndrome d’abstinència no es presenta perquè sí, sinó que té una explicació. Segons sembla, els components que contenen certes substàncies com l’alcohol o el tabac actuen en el sistema nerviós creant la dependència cap a aquestes substàncies. L’organisme s’adapta a la presència habitual d’aquestes substàncies i creu que només pot funcionar amb normalitat amb elles, és a dir, que creu que no se’n pot estar.
Es pot evitar que aquestes substàncies afectin el sistema nerviós d’aquesta manera? Doncs no. L’única manera seria no començar a consumir aquestes substàncies o coses.
La síndrome d’abstinència té solució?
Si ja s’ha començat a consumir, existeixen tractaments mèdics que poden facilitar el fet d’abandonar aquestes substàncies sense experimentar la síndrome d’abstinència. Aquests tractaments es basen, sobretot, en teràpia psicològica o en l’ajuda d’alguns fàrmacs i s’anomenen tractaments de desintoxicació, la finalitat dels quals és que la persona es desintoxiqui (es desenganxi) d’aquella substància o cosa.
Conclusió
La millor manera en què una persona pot evitar convertir-se en addicta a una cosa o substància seria no començar a consumir-la o, si no és possible, consumir-la en petites dosis, en la menor dosi possible. Perquè una vegada s’és una persona addicta, encara que se’n pot sortir, no sempre resulta senzill. I sempre dependrà de la quantitat de substància i del temps que faci que és una persona addicta.
I tu, què en penses?
M’agradaria conèixer la teva opinió.
Pots deixar el teu comentari a continuació.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació. Pots apuntar-te a través del Formulari de la barra lateral dreta (en la versió per a mòbil i tauleta es troba a sota de cada publicació).
“Les biblioteques són tan importants que haurien d’estar per totes parts, com les farmàcies”.
Gloria Fuertes (1917-1998). Poetessa espanyola.
Les addicions de vegades es comença com per alliberar-te d’alguna preocupació i després passa a ser una addicció.
És important tenir clar el que volem.
Hola. L’inici pot ser per fer un bé, però cal vigilar que no es converteixi en una addicció. Gràcies per comentar.
Pots apuntar-te al Butlletí en la següent adreça: https://santosbalasch.cat/apuntarse-al-butlleti. És gratis i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova publicació. No te’n perdis cap.
Jo personalment , conec una persona adicte a comprar,comprar, comprar. fins que es tan adicta, que porta el desfalc , a la propia familia, arruinarse , i no escolta , ni ho enten , es molt molt dificil, sortinse . Moltes gracies.
Hola, Dolors. La situació que comentes és típica d’una persona adicta. No escolta i no li pots fer entendre. Quan s’entra en l’addicció és difícil sortir-se’n. I sovint es necessita ajuda externa. Gràcies per comentar.
Poc es parla de les persones addictes a les endorfines, serotonines i no sempre generades de forma sana. Molts cops sorgeixen de la sensació que els genera el poder, per ínfim que sigui
Hola. Tens raó. Les addiccions de les quals més es parla potser són el tabac i l’alcohol, encara que aquesta última sovint és vista com un acte social més que com una addicció. I això és el que cal vigilar, que no passi de ser una cosa a l’altra. Gràcies per comentar.