Feia molt de temps, ben segur que massa, que no escrivia una publicació en aquesta Categoria. Quan vaig comprovar el temps exacte, vaig descobrir que la tercera part havia estat publicada per Sant Jordi de l’any 2022, és a dir, que feia més d’un any. Així que vaig aprofitar un moment d’inspiració per escriure aquesta publicació; que precisament tracta d’això, de la inspiració.
La present publicació és la quarta part de la Categoria denominada “Per què escric”. Per això, no puc deixar de recomanar-te que llegeixis també les parts precedents, és a dir: “Per què escric (1a part)”, “Per què escric (2a part)” i “Per què escric (3a part)”.
Encara que sovint s’esmenta, això significa que tenim clar que és la inspiració? Si busquem en algun diccionari (en paper o per internet), la primera accepció de la paraula acostuma a ser la següent: “Procés pel qual s’introdueix aire des d’un medi exterior als pulmons”. Però no em referia pas a això. La segona accepció sí que és la que estava buscant, és a dir: “Estat de l’artista que li proporciona l’estímul per a la creació o composició d’obres d’art”. Però encara m’ha semblat més adient la següent definició: Estímul o lucidesa sobtada que sent una persona i que afavoreix la creativitat, la recerca de solucions a un problema, la concepció d’idees que permeten emprendre un projecte, etc., especialment la que sent l’artista i que impulsa la creació d’obres d’art.
La segona definició de la segona accepció m’ha semblat prou completa per dedicar-li una anàlisi breu, que realitzaré en fragments:
1. Es defineix com un estímul, entès com a qualsevol factor que pot desencadenar un canvi. Traduït a paraules mundanes, vindria a ser com una sensació… La veritat és que costa una mica explicar-ho amb paraules.
2. S’esmenta la lucidesa, que en sentit figurat seria el fet de comprendre les coses amb una claredat extraordinària.
3. Es diu que és sobtada, és a dir, que apareix en qualsevol moment, sobretot quan menys te l’esperes. A aquest aspecte m’hi referiré més tard.
4. Que sent una persona. Si es pogués, caldria qüestionar els animals per saber si també els apareix la inspiració, encara que sigui de tant en tant.
5. Afavoreix la creativitat. D’això no en tinc cap dubte.
6. També afavoreix la recerca de solucions a un problema. A qui no li ha vingut, de sobte, en alguna ocasió, la solució a un problema que no sabia ben bé com resoldre?
Però existeixen altres aspectes relacionats amb la inspiració que no contenen aquestes definicions. Quan es refereixen al fet que la inspiració apareix de manera sobtada, no es comenta quan, exactament, però es tracta d’una qüestió significativa, si més no, al meu entendre. I em sembla que és un aspecte que s’hauria de comentar. Ja fa massa temps que alguns ho estem callant. Però, per fi, ha arribat el moment de posar llum a la foscor i treure a la llum, valgui la redundància, un dels majors problemes de la inspiració. Perquè aquesta no acostuma a aparèixer, jo diria que no ho fa mai, quan estàs una mica avorrit, potser no saps què fer, o potser estàs fent temps perquè tens una cita, o perquè has d’esperar que algun fill o filla acabi el partit de bàsquet… Tothom té algun moment en què es veu forçat a esperar, sense poder iniciar cap activitat. Aquell seria un bon moment, potser el moment propici, perquè la inspiració fes acte de presència: Però no, ja et dic jo que mai no et succeirà. En aquelles circumstàncies no. La inspiració es mantindrà amagada, en la foscor, i acabaràs el dia cansat, esgotat, després d’haver anat amunt i avall, duent a terme diverses tasques, la gran majoria per obligació i sense cap mena de gaudi per la teva part. Aleshores, et posaràs al llit… Tancaràs els ulls… Pensaràs: “Avui sí que estic cansat/ada. Ben segur que m’adormiré de seguida”. Transcorreran uns pocs minuts… La son t’estarà atrapant… Et deixaràs atrapar, amb molt de gust, per ella… I aleshores… Boom! De sobte, de les profunditats de la teva ment, com una lluminària encegadora, que tot ho il·lumina amb un feix de milers de watts de potència… Sorgirà un pensament, produït per la inspiració, que amenaçarà de desvetllar-te.
Aquell és el clímax, el moment que requereix una decisió. En un primer instant, et passa pel cap intentar no fer-li cas; però de seguida t’adones que es tracta poc més que d’una missió impossible. Encara que t’ho proposis, no li pots donar l’esquena del tot, perquè la idea que t’ha vingut al cap és molt bona; i n’ets conscient. Et debats entre dormir bé o fer cas d’aquella idea. No saps què fer. Finalment, li fas cas i l’escoltes (en sentit figurat, és clar). I després? Què fas després?
Una vegada escoltada la idea o pensament sobtat, has de triar què fer en aquell moment. I només existeixen dues opcions vàlides, ni una més. Però, a més, cal tenir en compte que totes dues tenen inconvenients.
La primera opció consisteix a intentar dormir. Es tractaria, tal vegada, de la millor opció per a la salut, en general. Però gairebé sempre que la tries és perquè tens el convenciment que l’endemà, quan et despertis, recordaràs la idea, sense cap problema. Es tracta d’un greu error, perquè existeix una probabilitat molt elevada que l’endemà no la recordis. I aleshores et penediràs d’haver preferit dormir.
La segona opció consisteix a aixecar-te del llit, encendre el llum i apuntar la idea. Però aquesta alternativa no està mancada d’inconvenient, perquè serà molt probable que et desvetllis i et costi adormir-te. I l’endemà al matí patiràs la mateixa sensació que si haguessis triat la primera opció, és a dir, et penediràs, en aquesta ocasió d’haver-te aixecat a apuntar aquella idea. Que potser era una idea genial, però que farà que estiguis tot el dia somnolent.
En algunes ocasions, m’he preguntat per què succeeix així. Per què tens les millors idees quan vols dormir, quan estàs més cansat? No tinc la resposta. Potser és degut al fet que en aquell moment estàs relaxat. Podria ser. Però no ho sé del cert. Si algú sap per què té lloc aquest fenomen, li agrairia que ho comentés tot seguit. I si algú vol explicar la seva experiència, coincident o no amb la meva, també ho pot fer.
Continuarà…
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions de la web https://ww.santosbalasch.cat.
“Els llibres porten algunes persones a la saviesa i d’altres a la bogeria”.
Francesco Petrarca (1304-1374), poeta, filòsof i filòleg italià.
Bona tarda Santos. En el meu cas sí que he de dir que m’agafa de sobte, indiferentment de si tinc o no son. A mi em ve a buscar quan algú (o jo mateixa) em proposa que escrigui, per exemple, un brindis pel sopar dels de la quinta… Arribo a casa, deixo les coses i, automàticament: inspiració! M’agrada molt fer textos. De fet, en l’època que tots els amics es van anar casant, els n’escrivia un i els hi llegia durant la cerimònia. Escriure és un dels millors plaers per mi.
Bona tarda, Neus,
M’alegra saber que també et delectes amb el plaer d’escriure.
Moltes gràcies pel teu comentari i per donar a conèixer aquesta faceta teva, explicant la teva experiència.