Es tracta d’un clàssic de la literatura espiritual moderna que segueix conquistant generació rere generació.
L’autor
Richard David Bach va néixer el 23 de juny de 1936 a Oak Park (Illinois), Estats Units.
Va servir a la Reserva Naval dels EUA i després al cos aeri de la Guàrdia Nacional de Nova Jersey com a pilot d’aviació d’F-84f, al 141è esquadró aeri d’atac (USAF).
També va treballar com a escriptor tècnic per a Douglas Aircrafti i com a editor col·laborador de la revista Flying.
Destaca per la seva afició a volar (des dels 17 anys). Ha participat en acrobàcies aèries i als seus llibres el pilotatge d’avions apareix constantment, en una forma més directa o metafòrica.
És conegut per diversos best-sellers com “Jonathan Livingston Seagull” (en català Joan Salvador Gavina), “Illusions”, “One i Out of My Mind”, entre d’altres.
La majoria dels seus llibres són en part autobiogràfics, barrejant dades reals i fictícies de la seva vida per il·lustrar la seva filosofia, que es basa en el fet que els nostres límits físics aparents, i la mortalitat, són només aparença.
L’obra
Es tracta d’una faula, en forma de novel·la.
Publicada l’any 1970, ben aviat es va convertir en preferida als campus de les universitats nord-americanes.
A finals de 1972, se n’havien imprès més d’un milió d’exemplars.
La revista Reader’s Digest en va publicar una versió condensada.
Va arribar al primer lloc a la llista de més venuts del New York Times, lloc en què va romandre durant 38 setmanes.
Inclou fotos úniques de gavines volant, preses pel fotògraf Russell Munson.
Ha estat traduïda a més de trenta idiomes, ha venut més de trenta milions d’exemplars i ha inspirat obres musicals.
Argument
El Joan Salvador és una jove gavina que està frustrada amb el tradicional estil de vida que duu el seu grup, cansada i avorrida de l’apatia de la seva vida. Perquè el grup d’aus només vola per poder menjar i sobreviure. Però el Joan Salvador no es conforma amb això. Vol volar per l’amor de volar, més que pel simple fet de menjar. A més, la seva passió per nous estils de vol provoca el rebuig de la resta de membres del grup. Això fa que l’empenyin cap a un exili. Allí, Joan Salvador descobrirà el món més enllà de l’horitzó i el camí cap a un nou estadi de consciència.
Adaptació al cinema
L’any 1973 es va realitzar una pel·lícula basada en el llibre. Va ser dirigida per Hall Bartlett, amb música de Neil Diamond i Lee Holdridge i fotografia de Jack Couffer.
Es tracta d’una pel·lícula en què els animals són els personatges als quals posen veus (en la versió original) coneguts actors i actrius com Philip Ahn, Richard Crenna, James Franciscus, Kelly Harmon, Hal Holbrook, David Ladd i Dorothy McGuire.
Les nombroses preses de paisatges, durant els recorreguts dels viatges del Joan Salvador, van contribuir a fer que la pel·lícula fos nominada a l’Òscar a la Millor Fotografía (Jack Couffer). També va ser nominada al Millor Muntatge (Frank P. Keller i James Galloway).
Aprenentatges de l’obra
Es podria dir que l’obra ens convida a reflexionar, atès que es tracta d’un viatge iniciàtic en què, a través d’una gavina, se’ns qüestiona filosòficament sobre el sentit de la vida i sobre la llibertat humana.
Durant la novel·la, el Joan Salvador pren tres decisions principals, cadascuna de les quals té les seves pròpies conseqüències:
- Decideix volar tot el dia, un fet que estava prohibit. A més, no vol volar sempre de la mateixa manera. Per això, comença a assajar i a aprendre noves piruetes de vol. En aquest cas, la conseqüència és que li realitzen una mena de judici i el condemnen a l’exili per sempre.
- Al cap d’un temps d’estar a l’exili, el Joan Salvador s’adona que existeixen altres gavines exiliades. Aleshores, decideix convèncer aquestes gavines perquè el segueixin i poder aprendre coses noves entre totes. La conseqüència és que, després d’un rebuig inicial, s’hi uneixen i són felices aprenent coses noves.
- Atès que el Joan Salvador sap que no podrà estar eternament amb el grup, decideix escollir el seu successor. La conseqüència és que escull un bon successor, li ensenya tot el que havia après i quan el Joan Salvador marxa també és un bon instructor.
Reflexió final
L’obra, mitjançant les peripècies d’una gavina, ens mostra la vida d’una manera representativa de com és la societat actual. Si no ets d’una determinada manera i no segueixes unes determinades regles, no pots pertànyer al grup. És a dir, que, d’alguna manera, la societat t’obliga a ser i actuar com ella mana.
El missatge principal que emana de l’obra és que mai no hauríem d’abandonar els nostres somnis. Encara que no siguis acceptat en alguns grups, has de perseguir les teves metes i fer allò que més t’agradi. Perquè el més important, el fonamental de debò, és que siguis feliç amb tu mateix. Això sí, has de ser conscient que existiran algunes conseqüències, les quals hauràs d’assumir.
Has d’intentar aprendre cada dia una mica més i, a més, has d’ensenyar als altres el que saps, fet que et permetrà aprendre encara més.
I encara que et pugui semblar que et quedes sol, perquè no pertanys al grup, i tothom et gira l’esquena, sempre hi haurà algú que persegueixi el mateix que tu i amb qui coincidiràs.
En resum, seguint el teu propi camí veuràs com, amb perseverança i dedicació, al final es compliran els teus somnis.
Coneixies aquest llibre?
L’havies llegit?
Has vist la pel·lícula?
Pots deixar el teu comentari tot seguit.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions de la web https://www.santosbalasch.cat.
“Llegir és equivalent a pensar amb el cap d’una altra persona en lloc de amb la pròpia”.
Arthur Schopenhauer (1788-1860), filòsof alemany.