Els clàssics

Quins són els clàssics de la literatura universal? Aquesta és una qüestió que porta de cap els teòrics literaris.

La definició canònica especifica que els clàssics són els autors de la literatura grega i romana; per tant, autors com Miguel de Cervantes o William Shakespeare no haurien de tenir aquesta condició.

 

Però per a moltes persones la definició de “clàssic” pot ser més oberta i es plantegen múltiples preguntes, com:

Què és el que converteix un/a autor/a en clàssic/a?

Quina diferència hi ha entre un clàssic i una obra d’excel·lent qualitat?

Cada època té els seus clàssics?

 

Una altra qüestió important és si s’hauria de parlar d’autors/es clàssics/es o d’obres clàssiques. A mi, particularment, m’agrada més parlar d’obres clàssiques, perquè no totes les obres d’un/a autor/a important tenen la mateixa rellevància. Hi ha autors/es dels qui se solen llegir sempre les mateixes obres (que podrien ser clàssiques) i no tant les altres.

 

Tal vegada s’hauria de fer una diferenciació entre els clàssics de la literatura grega i romana i la resta, perquè quan es parla de clàssics, moltes persones pensem en autors/es més propers en el temps.

Podríem parlar de clàssics contemporanis, prenent com a referència les obres d’autors/es de l’època contemporània. En termes històrics, l’Edat Contemporània s’inicia l’any 1789, amb la Revolució Francesa. Per tant, totes les obres escrites després d’aquest any podrien aspirar a ser “Clàssics contemporanis”.

Però, per exemple, les obres de Miguel de Cervantes (1547-1616) quedarien fora d’aquest grup. En canvi, podrien inscriure’s dins dels “Clàssics moderns”, tenint en compte que l’Edat Moderna s’inicia l’any 1453 amb la presa de Constantinoble per part de les forces de l’Imperi Otomà (algunes classificacions situen l’inici de l’Edat Moderna l’any 1492 amb el descobriment d’Amèrica).

Sigui com sigui, sembla que una obra clàssica és tota aquella que transcendeix a la seva època i passa a formar part de l’inconscient col·lectiu. Es tracta d’obres que, encara que hagin passat molts anys, fins i tot alguns segles, des que van ser escrites, continuen estant presents, segueixen sent llegides, són recomanades o d’obligada lectura a les escoles…

 

En un altre sentit, també podríem classificar les obres clàssiques en funció de la llengua en la qual van ser escrites.

Respecte a la llengua espanyola, algunes obres clàssiques, per citar només unes poques, serien “El Quixot” de Cervantes, “Rimes i Llegendes” de Gustavo Adolfo Bécquer, “La Celestina” de Fernando de Rojas, “El lazarillo de Tormes” (anònim), “El buscón” de Francisco de Quevedo, “Los Pazos de Ulloa”, d’Emília Pardo Bazán, “Cent anys de solitud”, de Gabriel García Márquez, “L’Aleph” de Jorge Luis Borges…

 

Pel que fa a la llengua catalana, algunes obres clàssiques serien “Tirant lo blanc” de Joanot Martorell, “Lo somni” de Bernat Metge, “El llibre de les bèsties” de Ramon Llull, “La plaça del diamant” de Mercè Rodoreda, “Terra baixa”, d’Àngel Guimerà, “L’auca del senyor Esteve” de Santiago Rusiñol, “Solitud” de Víctor Català (Caterina Albert)…

Si vols deixar un comentari, ho pots fer a continuació.

 

S’accepten de bon grat opinions, reflexions, suggeriments, crítiques constructives…

La lectura és per a mi una mena de barana als balcons“.

Núria Espert (nascuda el 1935). Actriu de teatre, cinema i televisió.

Deixa un comentari