El diari d’Anna Frank

“El poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la”, frase atribuïda al filòsof George Santayana, és el lema que en polonès i anglès figura escrit a l’entrada del bloc número 4 del camp d’extermini d’Auschwitz.

Nascuda a Frankfurt (Alemanya) el 12 de juny de 1929, Anna Frank era la segona filla d’Otto Heinrich Frank i d’Edith Holländer, jueus alemanys reformistes. La germana es deia Margot i havia nascut el 1920.

L’Anna Frank a l’escola, l’any 1940.

Antecedents històrics

Després de la I Guerra Mundial, el 1919 es va signar a Versalles el tractat de pau entre les potències aliades i Alemanya, país que, considerat responsable de la guerra, havia d’indemnitzar els danys patits pels aliats (avaluats en trenta-dos mil milions de dòlars de l’època). Alemanya va quedar marcada per haver acceptat una pau percebuda com una rendició incondicional i per una crisi econòmica que va causar una hiperinflació.

El profund descontentament social va ser aprofitat per un petit partit sorgit entre el 1919 i el 1921, el Partit Obrer Alemany, que prengué un any després el nom de Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). Liderat per Adolf Hitler, enardia les masses amb un programa antisemita, d’un nacionalisme expansiu i agressiu. El 1923, després de provar de donar un cop d’estat a Munic, acció que va acabar amb vint morts, va rebre una condemna lleu, inferior a un any. Aquell episodi va fer visible Hitler i va situar-lo en la carrera cap al poder.

El president de la República era Paul von Hindenburg, figura unitària dels partits conservadors i candidat de consens d’aquests partits a les eleccions presidencials de 1925, que va guanyar per una estreta majoria.

A les eleccions de novembre de 1932, el NSDAP va obtenir un 32% dels vots, essent el partit més votat, i el 30 de gener de 1933, després de la renúncia del canceller, Von Hindenburg va cridar Hitler per ser canceller d’Alemanya i presidir un govern de concentració nacional. Aleshores, Hitler va fer servir estratagemes legals per aglutinar cada vegada més poder. A la mort de Hindenburg (1934) va assumir tots els poders. Tenia via lliure per imposar les seves idees.

Fugida

Amb aquest ambient polític, els Frank temien per la seva seguretat si restaven a l’Alemanya nazi. Otto Frank va trobar feina a Opekta Works, una societat que venia la pectina extreta de les fruites, i un pis a Merwdeplein, als afores d’Amsterdam, on el febrer de 1934 es va instal·lar la família. A l’escola, l’Anna va descobrir les seves aptituds per a la lectura i l’escriptura.

El maig de 1940, Alemanya va envair els Països Baixos i el govern d’ocupació va començar a perseguir els jueus instaurant lleis repressives i discriminatòries.

Estrella de David groga típica que tots els jueus havien de portar durant l’ocupació nazi.

En el seu tretzè aniversari, el 12 de juny de 1942, l’Anna va rebre com a regal un llibre d’autògrafs, relligat amb tela vermella i blanca i proveït d’una petita tanca al davant. El va utilitzar com a diari i va començar a escriure-hi, descrivint-se personalment, així com la família i les amistats. També hi va explicar els canvis com a testimoni de l’ocupació alemanya i va subministrar detalls sobre l’opressió creixent dels nazis.

Otto Frank, el pare, havia estat preparant un pla amb els empleats més fidels i el 6 de juliol de 1942 la família va decidir amagar-se en habitacions al darrere dels despatxos de la societat. El pis on vivien va ser deixat en un desordre aparent per fer la impressió que havien marxat sobtadament, i hi van deixar una nota indicant que se n’havien anat a Suïssa. La necessitat del secret de l’operació va fer que abandonessin el gat de l’Anna, el Moortje.

Façana de l’immoble de la societat Opekta. L’amagatall es trobava al darrere.

L’annex o amagatall era un espai a tres nivells al darrere de l’edifici al qual s’accedia per un replà situat sobre els despatxos de la societat Opekta. Al primer nivell hi havia dues petites habitacions amb una cambra de bany. A sobre hi havia un vast espai obert amb una petita habitació adjacent. Des d’aquesta petita habitació, una escala donava al graner. La porta de l’annex, per evitar que fos descoberta, va ser amagada rere una llibreria.

Victor Kugler, Johannes Kleiman, Miep Gies i Bep Voskuijl eren els únics empleats que sabien on s’amagava la família Frank.

L’Anna passava el temps llegint, estudiant i escrivint el diari. A més de subministrar una descripció dels esdeveniments en ordre cronològic, escrivia sobre els seus sentiments, la por per viure amagada, les creences, les ambicions, entre les quals hi havia la d’esdevenir escriptora… Fins a la primavera de 1944 escrivia per a ella mateixa, però va canviar de parer en escoltar a la ràdio de Londres el ministre d’Educació del Govern neerlandès a l’exili, qui va declarar que després de la guerra caldria reunir i publicar tots els sofriments del poble neerlandès durant l’ocupació alemanya. Citava, a tall d’exemple, els diaris íntims. Aleshores, l’Anna va decidir que publicaria un llibre després de la guerra, fent servir el diari de base. Per aquest motiu, va reescriure el diari, corregint i suprimint els passatges que considerava menys interessants, o afegint-ne d’altres.

Detenció i deportació

El matí del 4 d’agost de 1944, l’amagatall fou envaït pels serveis de seguretat de la policia alemanya. Victor Kugler i Johannes Kleiman van ser empresonats i Miep Gies i Bep Voskuijl, després de ser interrogats, foren deixats en llibertat. Més tard, van tornar a l’amagatall, on van trobar més de 300 pàgines manuscrites de l’Anna escampades per terra. Gies va pensar que les tornaria a l’Anna després de la guerra.

Els ocupants de l’amagatall van ser transportats al quarter general de la Gestapo on els van interrogar. El 5 d’agost els van transferir a la Casa de Detenció. Dos dies més tard, van ser transportats al camp de concentració de Westerbork, un camp de trànsit situat als Països Baixos.

Mapa dels camps d’extermini nazis.

El 3 de setembre, el grup fou deportat de Westerbork al camp d’extermini d’Auschwitz. El 28 d’octubre, noves seleccions de dones van fer que l’Anna i la Margot fossin traslladades al camp de concentració de Bergen-Belsen. L’Edith Frank va romandre a Auschwitz-Birkenau, on va morir de gana i esgotament el 6 de gener de 1945.

Les condicions a Bergen-Belsen també eren miserables. Gairebé no hi havia menjar i hi feia molt de fred. L’Anna i la Margot van contraure febre tifoide i van morir el febrer de 1945, la Margot primer, poc després l’Anna.

Només Otto Frank, el pare, va sobreviure. En tornar a Amsterdam es va assabentar de les morts de l’esposa i les dues filles. Allí, Miep Gies li va donar el diari. Sabent que Anna desitjava fer-se escriptora, va considerar la idea de publicar-lo.

Publicació del diari

Otto Frank va donar el diari a la historiadora Annie Romein-Verschoor, qui va intentar sense èxit publicar-lo. El seu marit, Jan Romein, el 1946 va escriure un article sobre el diari, on afirmava que encarnava tota la crueltat del feixisme, que va atraure l’atenció d’editors i va aconseguir que el diari fos publicat l’any 1947. Amb el pas del temps, la seva popularitat va anar creixent.

Amb la mort d’Otto Frank (l’any 1980 a Basilea, Suïssa), el diari original va ser deixat en herència a l’Institut per a la Documentació de la Guerra dels Països Baixos.


Amb aquest article vaig col·laborar en l’antologia titulada “Guerra i pau”, publicada per Letralia amb motiu del 26è aniversari de la seva fundació.

Pots consultar tota la informació i llegir l’antologia (la meva participació ocupa les pàgines 31 a 37) en el següent enllaç:

https://letralia.com/editorial/especiales/letralia26

També pots visualitzar i llegir la meva col·laboració en el següent enllaç:

https://letralia.com/editorialletralia/especiales/guerraypaz/2022/05/21/el-diario-de-ana-frank


Per somiar no cal tancar els ulls, cal llegir”.

Michel Foucault (1926-1984). Filòsof francès.


Pots exposar la teva opinió a continuació.


Per llegir altres publicacions de la web…

En el Menú, explora les diverses Categories.

Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions.


Segueix Santos Balasch a Facebook, Twitter i Instagram.

Comparteix la web i les publicacions.

Subscriu-te a la web. Rebràs els Butlletins amb les noves publicacions i les novetats.

Deixa un comentari