Llegir és important, però també ho és comprendre allò que llegim.
Llegir
El terme llegir (del llatí legere), al·ludeix al procés de percebre i comprendre l’escriptura, ja sigui mitjançant la vista, l’escolta (audiollibres) o el tacte (braille). En aquesta definició s’inclou, com a part fonamental de la lectura, que es comprengui el que s’està llegint. Si no és així, allò que estem fent, en sentit estricte, no serà llegir?
Alfabetisme
Alfabetitzar és ensenyar a llegir i escriure a grans masses de persones. A més, es tracta d’un dret fonamental dels éssers humans. Per desgràcia, no tota la població del món sap llegir. Segons la Unesco, es calcula que el 2008 hi havia uns 774 milions de persones adultes analfabetes (aproximadament un de cada cinc adults).
En l’actualitat, es distingeix entre analfabetisme i “illetrisme”, també denominat analfabetisme funcional. Una persona illetrada pot entendre un missatge senzill, capta el mecanisme de la lectoescriptura, però no pot arribar a la idea central d’un text curt i no sap usar els conceptes que llegeix (per falta de vocabulari i de comprensió lectora).
Percepció i comprensió
La psicologia cognitiva i la lingüística estudien com els éssers humans perceben i comprenen l’escriptura. En mesurar els moviments oculars amb el mètode “seguiment d’ulls”, la psicologia tracta d’entendre com la percepció i la comprensió s’influeixen i completen mútuament.
Fonaments de la percepció en llegir
L’ésser humà percep el seu ambient per visió amb fixacions i sacades. En fixar clava els ulls en un punt immòbil i amb sacades redirigeix la mirada ràpidament d’un punt de fixació a un altre. Només durant les fixacions els nervis en la retina transmeten la informació que perceben per la llum.
El camp visual és l’àrea on es veuen objectes mentre l’ull està enfocat en un punt. La part del camp visual per la qual s’adquireix informació útil durant una fixació es denomina àrea de percepció.
Moviments oculars en llegir
Si la percepció visual va unida a una bona comprensió semàntica, els ulls segueixen un desplaçament lineal en la direcció de llegir (a Occident cap a la dreta) amb sacades de 7 a 9 lletres i amb un interval entre les sacades entorn de 225 mil·lisegons.
L’avanç lineal es veu interromput periòdicament amb una regressió de la mirada cap enrere, cap a paraules ja vistes, amb sacades entre 9 i 6 caràcters. Aquest canvi d’adreça suposa el 10% – 15% de les sacades i és característic d’una lectura fluida i correcta. Són moviments que poden aclarir el text i que depenen de factors com la concentració o i l’interès de la persona que llegeix.
Models del control de sacades
Hi ha dos models competitius que tracten d’explicar com el lector mou la mirada.
Segons el “model de procés cognitiu”, el lector fa una sacada tan aviat com ha guanyat accés lèxic, és a dir, ha identificat la paraula enfocada.
Segons el “model del motor ocular”, els moviments són dictats físicament. Al principi, el lector tria una estratègia fonamental (per exemple, llegir tan de pressa com li sigui possible) i una tàctica depenent del text (per exemple, si el text és complicat, llegeix a poc a poc).
Sembla ser més correcte el model del motor ocular, però no existeix una prova definitiva.
Identificació i integració de paraules
Els factors més importants per identificar una paraula són les primeres tres lletres, l’última lletra, l’ús de minúscules i majúscules i la identitat fonètica.
Vocalització
És el procés mitjançant el qual s’articulen els sons (fonemes) de les paraules que s’estan llegint. Quan es vocalitza, la velocitat de la lectura i la comprensió del text es redueixen dràsticament.
Subvocalització
També denominada “vocalització mental”, és el procés pel qual s’articula mentalment el que es llegeix. És indispensable per transformar una grafia (lletra) en so (fonema) la qual cosa es requereix per produir la significació (comprensió) i no té les limitacions de velocitat i comprensió que té la vocalització, és a dir, no destorba la comprensió. Al contrari, sembla que la subvocalització forma part rellevant del procés de llegir. Alguns psicòlegs creuen que sense subvocalització no és possible llegir, justifiquen la seva opinió amb el paper important que juga el component fonètic en identificar paraules.
La lectura
Es basa en dos components:
- L’accés lèxic. És el procés de reconèixer una paraula com a tal i comença amb la percepció visual. Primer es perceben els trets gràfics (lletres o paraules) i després té lloc un accés lèxic directe (quan coneixem la paraula) o un accés lèxic indirecte (si ens trobem termes desconeguts o difícils de llegir).
- La comprensió. En ella es distingeixen dos nivells:
- Nivell elemental. És la comprensió de les proposicions del text i es realitza a partir de la conjunció dels elements textuals (informació proporcionada pel mateix text) i dels elements subjectius (coneixements previs). Es realitza de forma automàtica i és considerat un microprocés.
- Nivell superior. És el de la integració de la informació subministrada pel text. Consisteix a lligar unes proposicions amb d’altres per formar una representació coherent d’allò que s’està llegint. Es realitza de forma conscient i no automàtica i és considerat com un macroprocés.
El procés de lectura
Segons algunes teories, la persona que llegeix és una simple receptora que busca o extreu la informació del text, és a dir, que és aliena al text i la seva comprensió es limita al missatge que es vol transmetre.
Altres teories conceben la lectura com un procés interactiu i atorga al lector un paper més actiu, atès que ha de construir el sentit del text.
Realitzada eficientment, la lectura ha de facilitar el sorgiment, en el conscient de la persona lectora, de la comprensió del text. Quan acaba l’acte de llegir i no té lloc aquesta comprensió, no es pot afirmar que s’hagi complert el procés de lectura. Una vegada que es té clar el que és llegir i les seves implicacions, es pot analitzar el que ha de fer un lector per dur a terme aquesta activitat amb eficiència.
La lectura posseeix les següents característiques:
1. Llegir és un procés de pensar. Pensar en el significat dels símbols impresos.
2. És una activitat de comprensió de les idees que es troben rere les paraules.
3. És una activitat que es realitza individualment.
4. L’habilitat lectora pot millorar-se i perfeccionar-se.
5. Existeix una interrelació estreta entre lectura-pensament i llenguatge, atès que el llenguatge és un instrument del pensament i un mitjà d’expressar a altres persones allò que hem pensat.
Comprensió lectora
La comprensió és el procés d’elaborar el significat per la via d’aprendre les idees rellevants del text i relacionar-les amb les idees que ja es tenen. Aquest procés es dona sempre de la mateixa forma, sense importar la longitud del text.
No és el mateix llegir que comprendre el que es llegeix. Es pot llegir un text i no comprendre’l. Les causes poden anar des de la manca de vocabulari fins a l’escassa atenció.
Importància de la comprensió lectora
Resulta molt important no només per entendre el que es llegeix, sinó per identificar quan alguna cosa no s’entén per falta de recursos. En aquests casos, consultar una paraula o concepte pot ajudar a una assimilació més completa.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Pots deixar el teu Comentari a continuació.
“La lectura és un acte de creació permanent”.
Daniel Pennac (nascut el 1944). Escriptor francès.