En defensa de la coma

La present publicació pretén ser una mena d’al·legat en defensa de la coma, un signe de puntuació de vegades oblidat, sovint poc valorat.

Val a dir que tota persona és lliure d’utilitzar la coma com vulgui, o com bonament pugui. L’única motivació és explicar algunes qüestions relatives a la coma que poden ser útils, sempre amb la finalitat educativa d’intentar, en la mesura del possible, escriure cada dia una mica millor.

L’ús, de manera correcta, de la coma, no és pas una qüestió fútil. La seva omissió, per exemple, pot alterar de manera substancial el significat d’una oració; si més no, pot dur a confusió. Només afegint alguna coma allà on és necessari, es pot evitar o solucionar aquest problema. Es tracta d’una solució de vegades senzilla, però que ha de ser precisa. La col·locació en una ubicació no adequada pot dur a més dubtes d’interpretació.

Es podria afirmar que existeixen dues postures o maneres d’actuar a l’hora d’afrontar el fet d’haver de posar comes en un text.

  1. Postura estalviadora. Les persones que segueixen aquest corrent, no sé si per desconeixement o per algun altre motiu, opten per economitzar al màxim l’ús de comes, és a dir, que no acostumen a posar comes als escrits, o molt poques.
  2. Postura malgastadora. La segueixen aquelles persones que, tal vegada en un intent d’escriure bé, poden arribar a emprar-les de manera exagerada. Potser amb bona intenció, sabent que els textos necessiten les comes, intenten posar-les, encara que dubten de quin és l’emplaçament apropiat. Però el resultat és que sembla que les posin sense seguir cap criteri. Tinc la sensació que observen el text i calculen, potser segons les línies, el nombre de comes que han de posar-se, com si pensessin que a cada línia de text li poden correspondre, per exemple, unes tres comes de mitjana. Aleshores fan el càlcul, per exemple, si hi ha cinc línies haurien de posar-se en total quinze comes. Un cop arribats al moment crucial, el de posar-les en un lloc o altre, ho fan de manera aleatòria, com si les llencessin a l’aire, deixant que caiguin allà on vulguin i, amb una mica de sort, serà la disposició idònia. Però la sort no sempre fa acte de presència.

Les dues actituds (l’estalviadora i la malgastadora) poden dur a confusió. La correcta serà una tercera postura, la que consistiria a intentar esbrinar on han d’anar les comes, segons les regles establertes, i posar-les de la manera adequada. Sempre que sigui possible, hauríem d’intentar utilitzar-les en la seva justa mesura.

Cal tenir present que la majoria de les comes s’han d’escriure en el lloc que les normes estipulen; però sempre queda una part que poden ser emprades a discreció, és a dir, segons la voluntat literària de la persona que escriu.


Si vols llegir altres publicacions de la web, en el Menú explora les diverses Categories (Reflexions, Microrelats, Relats, Llibres Preferits, Literatura i cultura, Per què escric…).


Però, primer de tot, caldria repassar alguns conceptes bàsics.

Els signes de puntuació

Són aquells signes ortogràfics que en un text escrit delimiten les frases i els paràgrafs, estableixen la jerarquia sintàctica de les proposicions per aconseguir estructurar el text, ordenen les idees i les jerarquitzen en principals i secundàries.

Els principals signes de puntuació són els següents: coma, punt, punt i coma, dos punts, punts suspensius, signe d’interrogació, signe d’admiració, ratlla o guió llarg, parèntesi, claudàtor i cometes.

La coma És un signe gràfic que representa una pausa breu en el discurs. Tipogràficament, se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i deixant-ne un abans del que la segueix. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques.

Els usos principals de la coma són els següents:

1. Separa mots, expressions i frases d’una mateixa enumeració.

2. Separa els incisos que es fan en una oració.

3. Separa els vocatius.

4. En les oracions amb els verbs elidits se sol usar la coma per marcar aquesta elisió.

5. A vegades, separa un complement de l’oració que s’ha desplaçat de la seva posició segons l’ordre lògic (subjecte, verb i complements verbals).

6. Separa les frases relatives explicatives.

7. Es fa servir davant de conjuncions adversatives.

8. En una data, separa el lloc de la data.

9. En una adreça, separa el nom del carrer del número de l’edifici i aquest mateix número de la forma que designa el pis.

10. Per evitar confusions, a vegades cal posar una coma.

No m’estendré en comentar els diferents usos perquè aquesta publicació està centrada en el desè apartat, l’ús de la coma per evitar confusions. En alguns casos, com el que s’exposarà a continuació, l’omissió de la coma provoca que el significat sigui totalment oposat.


Pots seguir Santos Balasch a Facebook, Twitter i Instagram.


La importància de la coma

Fa uns dies, vaig rebre un missatge per WhatsApp que va ser el detonant que va generar aquesta publicació. El fet que es tractés d’un missatge rebut per WhatsApp justificaria que no dugués cap coma? Suposo que aquest assumpte provocaria opinions diverses. Intentaré demostrar que amb l’ús d’una o més comes la informació continguda al missatge s’hauria transmès amb major claredat.

El missatge en qüestió era el següent: “No encara no els reclamo”.

Com es pot observar, es tracta d’un missatge format per cinc paraules, la primera i la tercera iguals, que no conté cap coma.

Què vaig interpretar quan el vaig llegir? L’avantatge que tenia era que aquest missatge era la resposta a una pregunta que jo mateix havia formulat prèviament, és a dir, que ja coneixia el context del missatge i el possible sentit de la resposta. Però, i si no hagués sabut de què anava la conversa? Llegida de manera sobtada, sense cap mena d’informació prèvia, quin enteneu vosaltres que és el missatge que comunica? Per fer l’experiment més real, valdria la pena que escrivíssiu o tinguéssiu ben present la primera significació que us ha passat per la ment, és a dir, el primer que heu pensat que volia dir la frase.

Si no hagués sabut de què anava la conversa, no sé ben bé què hauria pensat. No puc saber-ho del cert perquè ja coneixia alguns detalls que dificulten una primera percepció totalment sense context. Però vaig fer l’esforç d’intentar esbrinar què hauria pensat si no hagués sabut res abans.

En un primer moment, em van passar per la ment diverses qüestions:

  1. Existeix un capítol de la sèrie de dibuixos animats “The Simpsons” (no és la primera vegada que esmento aquesta sèrie), en què el Homer Simpson ha de passar la prova del polígraf (altrament anomenada màquina de la veritat). La persona experta li fa una pregunta, menteix, li pregunta si està segur, torna a mentir, i així successivament, fins que la màquina explota, incapaç de suportar durant més temps unes mentides tan flagrants.
  2. La sèrie nord-americana “The big bang theory”. El protagonista principal, el Sheldon Cooper, no sap (si més no li costa molt) interpretar el sarcasme en una frase. I en un capítol està a punt d’explotar-li el cap (en sentit figurat, és clar) perquè no entenia el significat implícit.

Doncs bé, si no hagués sabut el sentit de la frase que vaig rebre per WhastApp, potser m’hauria sentit una mica com la màquina de la veritat o com el Sheldon. No hauria estat capaç de desxifrar el missatge.

Tot seguit, intentaré analitzar de manera més detallada la frase “No encara no els reclamo”.

En un sentit estricte, aquesta frase, tal com està escrita, no posseeix cap mena de significació, és a dir, no vol dir res. Però, amb uns petits retocs, de seguida pren significació. L’únic que es necessita és afegir alguna coma. Quantes? El nombre dependrà del significat que pretenem donar-li a la frase. Pel cap baix, existeixen dues opcions de significació. Això sí, totes dues demanen, de manera forçosa, l’ús d’alguna coma.

Abans d’entrar en l’anàlisi, per ajudar a posar una mica de llum a la foscor, comentaré que la meva pregunta, a la que aquesta frase intentava respondre, feia referència a si l’altra persona ja havia rebut uns documents. La resposta, en principi, havia de ser dicotòmica, és a dir, només acceptava un “sí” o un “no”. En el cas de resposta negativa, existien dues opcions, que aquella persona reclamés els documents o que no els reclamés.

Comencem l’anàlisi. La primera paraula ja ens treu de dubtes, atès que podem observar que es tracta d’una resposta negativa, és a dir, que aquella persona no ha rebut els documents que esperava. Aleshores, hem de saber si la persona els reclama o no. Però, tal com està escrita la frase, no queda gens clar. Algunes persones podrien pensar que els reclama, d’altres que no. Existeixen dues opcions possibles:

  1. Si el que es volia expressar era que no es tenia la intenció de reclamar els documents, la frase requeria una sola coma i hauria d’haver estat escrita de la següent manera: “No, encara no els reclamo”. D’aquesta manera, queda clar que la persona encara no els vol reclamar.
  2. Si el que es volia expressar era que sí que es tenia la intenció de reclamar els documents, la frase exigia dues comes i hauria d’haver estat escrita de la següent manera: “No, encara no, els reclamo”. D’aquesta manera queda clar que la persona sí que els vol reclamar.

Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions.


Reflexió personal

Espero que l’exemple exposat hagi ajudat a fer comprendre que una o dues comes poden fer per variar força el significat d’una frase. El que hauria de quedar clar és que sense cap coma no podíem entendre el missatge, tan sols el podíem intuir o podíem intentar endevinar-lo.

A partir d’ara, potser posareu una mica més d’atenció a les comes. Si és així, haurà valgut la pena realitzar aquesta publicació i podré sentir que he ajudat una mica les comes a tenir el paper que, segons estableixen les normes, han de tenir.


Les biblioteques estan plenes d’idees, quelcom potser més perillós i poderós que totes les armes“.

Sarah J. Maas (nascuda el 1986). Escriptora nord-americana.


Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.


T’ha agradat aquesta publicació? T’ha ha semblat útil?

2 comentaris a “En defensa de la coma”

Feu un comentari