El primer llibre imprès

Johannes Gutenberg, amb la invenció de la impremta amb tipus metàl·lics mòbils, va fer que els textos es tornessin molt més accessibles. Encara que molt abans s’havien realitzat algunes impressions, a la Xina i a Corea, amb impremtes fetes primer en fusta i després en bronze, l’invent de Gutenberg va ser diferent. Amb ell va ser possible imprimir moltes còpies del mateix text ràpidament.

Johannes Gutenberg

És de domini públic que la primera obra que va imprimir Gutenberg va ser la Bíblia, com a mínim això és el que hem escoltat sempre. Però, en realitat, no va ser exactament així. En sentit estricte, el primer llibre imprès per Gutenberg va ser “El missal de Constança”, el llibre utilitzat pels sacerdots catòlics per a la celebració de la missa.

No obstant això, la fama de primer llibre imprès se la va endur la Bíblia. La raó fonamental que fa que es consideri la Bíblia la primera obra impresa per Gutenberg, és que sí que va ser la primera obra de la qual es van realitzar moltes còpies. De la Bíblia es van imprimir al voltant de dos centenars d’exemplars i, en canvi, “El missal de Constança” va tenir un tiratge molt limitat.

Precisament el fet de poder realitzar moltes còpies d’una mateixa obra, va ser el que va conferir a la impremta la condició d’invent essencial en la propagació de la cultura.

Aquesta primera obra impresa a gran escala (per l’època) és coneguda amb el nom de “Bíblia de Gutenberg” i és considerada una obra mestra de la impressió fina artesanal per  la seva tipografia gòtica delicadament impresa a cada pàgina.

Bíblia de Gutenberg

L’escriptura és d’una tinta negra i nítida impresa en dos densos blocs de text. Les lletres majúscules i els encapçalats estan adornats a mà amb un toc de tinta vermella. La majoria de les bíblies van ser enquadernades en pell de porc blanca i dividides en diversos volums.

També és coneguda com a “Bíblia de 42 línies”, atès que cadascuna de les 1.282 pàgines té 42 línies a dues columnes. Aquesta característica la diferencia d’una edició posterior que té 36 línies. Va ser impresa en la llengua anomenada Vulgata, llatí corrent ja utilitzat des del segle V per a major comprensió dels qui ja sabien llegir.

Dels 180-200 exemplars que es van imprimir, uns 55 van ser impresos en pergamí i la resta en paper. En l’actualitat, es conserven 48 exemplars, encara que tan sols 21 d’ells estan complets (4 d’ells en pergamí).

Com a colofó, esmentar que Gutenberg, com tantes persones cèlebres, va morir sense reconeixement i arruïnat a la seva ciutat natal, Magúncia (Alemanya), l’any 1468.

Si vols deixar un comentari, ho pots fer a continuació.

 

S’accepten de bon grat opinions, reflexions, suggeriments, crítiques constructives…

La persona que no llegeix, no té cap avantatge sobre la que no sap llegir.

Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhorne Clemens (1835-1910). Escriptor i humorista nord-americà.

Deixa un comentari