Si t’estàs preguntant quina relació existeix entre l’alimentació, la literatura i la salut, continua llegint, perquè en aquesta publicació es plantejarà i es comentarà.
Mens sana in corpore sano
Els aliments nodreixen el cos, d’igual manera que la literatura nodreix la ment; i aquesta no és pas una qüestió de poca importància. Per començar, es podria recordar la coneguda expressió en llatí clàssic “mens sana in corpore sano”, que es podria traduir com “una ment sana (es troba) en un cos sa”. Extreta d’un dels poemes satírics de l’autor romà Juvenal (segle I dC), expressa l’aspiració d’un esperit equilibrat en un cos equilibrat.
Apunta’t al Butlletí i el dia 23 de cada mes rebràs un correu amb la nova Publicació.
Alimentació i salut
La relació entre l’alimentació i la salut és força destacable. Una bona alimentació resulta primordial per poder gaudir d’una bona salut; però en sentit invers encara resulta més evident l’afirmació, perquè una bona salut és molt difícil d’assolir sense una bona alimentació.
Cos i ment
Per la seva part, el cos i la ment estan fortament lligats. Si el cos està ben nodrit, això pot repercutir de manera satisfactòria en una ment ben nodrida. I a la inversa, si es posseeix una ment ben reforçada, pot resultar més fàcil assolir un cos ben vigorós. Si un dels elements no es troba connectat de manera adequada amb l’altre, la persona no podrà gaudir d’un complet equilibri. Per exemple, amb una bona alimentació es pot aconseguir un cos fort; però si la ment no està ben alimentada, es tractarà d’un cos no del tot equilibrat. En canvi, si li afegim una ment enfortida, per exemple amb la literatura, aleshores sí que podrà estar ben equilibrat.
Existeix una afirmació que ve a dir que no només de menjar viuen els éssers humans. Encara que es tracta d’una de les necessitats bàsiques essencials (menjar i beure), una vegada assolida els éssers humans necessiten altres aportacions. I una de les importants és mantenir ben “alimentada” la ment. Perquè si mengem bé, però no ens cultivem (cada persona en la mesura de les seves possibilitats) serà difícil dur una existència plena. Aleshores, és quan entra a escena la necessitat de cultura, una de les màximes exponents de la qual és la literatura.
Alimentació i literatura
Encara que l’alimentació i la literatura posseeixen característiques pròpies diferenciadores, permeten nombroses analogies, atès que els mons de l’alimentació i de la literatura estan lligats de nombroses i variades formes.
Així com no acostumem a menjar sempre els mateixos aliments, sinó que a moltes persones ens agrada la varietat, també podem anar llegint obres de diferents temàtiques. Val a dir que tothom és lliure de llegir sempre, si així ho desitja, llibres d’una mateixa temàtica; perquè també hi ha persones que gairebé sempre menjarien una determinada classe d’aliments.
Consulta l’Índex de continguts, la guia per localitzar totes les publicacions de la web www.santosbalasch.cat.
Existeixen llibres de molts i variats continguts, com també existeixen molts i variats aliments; per això es podria dir que els llibres de temàtiques variades que llegim són com els àpats variats que mengem.
Els llibres educatius, per exemple, els podríem assimilar a les hortalisses i verdures. Potser no sempre apeteixen, tal vegada no agraden a algunes persones, però són recomanables i, fins i tot, necessàries. Una situació habitual és el d’aquelles persones que de joves no hi havia manera que mengessin algun aliment, per exemple, les bledes (que són molt bones per a la salut, però que no tenen gaire bona fama); en canvi, de més grans les assaboreixen amb passió, i sense la necessitat que hi hagi algú que els recordi els seus beneficis ni la llarga llista de propietats. En el camp de la literatura, s’assimilaria als casos de persones que de joves mai no llegeixen un determinat gènere literari, per exemple, poesia, i que uns anys més tard gaudeixen d’allò més amb les obres de Joan Carner o de Joan Salvat-Papasseit.
Existeixen aliments difícils de digerir si no els masteguem de manera adequada, així com existeixen llibres densos que s’han de llegir amb certa concentració i amb la ment oberta.
Si vols llegir altres publicacions de la web, en el Menú explora les diverses Categories (Reflexions, Microrelats, Relats, Llibres Preferits, Literatura i cultura, Per què escric…).
També es podria comentar la importància de la dosi o ració. De vegades, no tenim gaire gana i amb una ració petita en tenim prou; però en altres ocasions ens apeteix un bon plat, encara que potser no mengem res més en aquell àpat. Així mateix, a vegades només volem llegir durant una estona (potser abans d’adormir-nos, fins que ens adonem que la son ens està envaint). Però hi ha ocasions, potser una tarda plujosa en què no tenim cap obligació, que el que més ens ve de gust és agafar un llibre i deixar que les hores vagin passant en bona companyia. De la mateixa manera, hi ha qui prefereix llegir llibres no gaire voluminosos (potser perquè no li agrada deixar les coses a mitges). En canvi, hi ha persones que gaudeixen d’allò més quan tenen a les mans una novel·la de cinc-centes pàgines, potser perquè saben que els proporcionarà més dies de plaer.
Algunes obres són adreçades a un públic infantil o juvenil, d’igual manera que alguns aliments poden estar, en principi, destinats a ser consumits per persones joves. Però això no vol dir pas que aquells menjars no els pugui deglutir una persona adulta, ni que aquelles obres literàries no puguin ser llegides per persones de certa edat.
Algunes persones poden arribar a avorrir un determinat aliment, potser perquè van tenir una mala experiència en el passat; per exemple, algú que mai no mengi pollastre perquè de petit li va picar un. La casuística seria diversa. D’igual manera, pot succeir que una persona no llegeixi algun autor o autora perquè l’única obra que en va llegir no li va agradar. En aquests casos, qui sap si no valdria la pena tornar a tastar aquell aliment o tornar a llegir aquell autor o aquella autora. Si més no, s’acostuma a dir que tothom mereix una segona oportunitat.
Pots seguir Santos Balasch a Facebook, Twitter i Instagram.
Menjar més de pressa o més a poc a poc és una qüestió d’hàbits; com llegir lentament o més veloçment. Les persones expertes recomanen prendre’s el temps necessari per poder menjar de manera assossegada, mastegant els aliments les vegades que faci falta. Respecte a la literatura, pot dependre de la classe de lectura, tot i que la calma acostuma a ser bona aliada.
Gairebé tot allò que envolta l’acció de menjar, com allò que envolta l’acció de llegir, pot ser comparat. Hi ha qui és capaç de menjar qualsevol aliment a qualsevol lloc, però hi ha qui no menja a gust si no és amb la taula parada, assegut i amb tranquil·litat. Amb la lectura succeeix el mateix. Hi ha qui té la capacitat d’abstraure’s del soroll d’un recinte ple de persones i capbussar-se durant uns pocs minuts en un llibre, com si no hi hagués ningú al seu voltant; però hi ha persones que per llegir necessiten estar completament soles, assegudes en una confortable butaca i gairebé segures que ningú les molestarà durant una bona estona.
No és recomanable abusar d’alguns menjars, com aquells que contenen molts greixos o molt sucre, atès que podrien resultar nocius per a la salut. Però, existeixen algunes temàtiques literàries que seria aconsellable no llegir amb assiduïtat? Com en moltes altres qüestions, el sentit comú pot ajudar-nos a resoldre aquest i altres dubtes. Però, si no en tenim prou amb el sentit comú, podem preguntar les persones expertes en la matèria.
Conclusions
Es podria dir que els llibres són l’aliment de l’ànima, perquè aquesta també necessita certa dosi de suport nutritiu.
En la mesura que ens sigui possible, els tres elements que conformen el títol d’aquesta publicació (l’alimentació, la literatura i la salut) hauríem de mantenir-los ben presents a la nostra vida.
Seria desitjable un bon control dels tres components, perquè el resultat final de la combinació sigui el més beneficiós possible per a nosaltres.
Què t’ha semblat aquesta publicació?
Pots escriure un comentari a continuació.
“És un bon llibre aquell que s’obre amb expectació i es tanca amb profit”.
Louisa May Alcott (1832-1888). Escriptora nord-americana.
